Vitralls modernistes, entre la ruptura i la tradició

Els artistes modernistes van recuperar l’antiga tècnica dels vitralls decoratius i la introduïren en les seves obres arquitectòniques. Això va suposar una revolució en el seu ús, fabricació i temàtiques tradicionals.

Temàtiques

El pas del vitrall decoratiu de l’àmbit religiós al civil va comportar una modernització de les temàtiques existents i la creació d’altres noves destinades a la decoració d’espais on fins llavors no era usual trobar-los com a salons, despatxos, comerços.

Amb els edificis modernistes apareixen nous motius decoratius, entre els quals predominen les produccions de temàtiques floral i vegetal. Durant el Modernisme, el vitrall es va popularitzar i va arribar a tots els espais quotidians, incorporant-se en el mobiliari com a element decoratiu i anant més enllà de les representacions de caràcter religiós.

vitralls modernistes amb florsIndustrialització

Mentre que la fabricació del vitrall continua sent un treball artesanal i l’empremta de la industrialització és molt escassa, no passa el mateix amb els sistemes d’elaboració de la matèria primera: el vidre. La mecanització de la producció de la planxa de vidre comporta:

  • Una àmplia varietat de vidres impresos usant nous models amb un gran nombre de textures i tonalitats.
  • Sorgeixen les peces modelades de vidre fetes en sèrie a partir d’una matriu. Són vidres de petites dimensions que podien tenir colors i formes diferents (circular, quadrada, romboide, etc.) i que es fabricaven industrialment. En els vitralls modernistes s’acostuma a emprar combinacions amb altres tipus de vidre.

Recerques

Paral·lelament al procés d’industrialització, amb les seves recerques els vidriers modernistes resolen els problemes de cocció que presentaven els vitralls d’èpoques anteriors i milloren les antigues tècniques de la policromia sobre vidre.

De les recerques que es porten a terme en aquests moments cal ressaltar tres aportacions tècniques: el vidre cloisonné, el vidre Tiffany i la tricomía.

  • Vidre cloisonné: Es fabrica a partir de petites boles de vidre que emplenen els buits creats per filaments de coure. Tot queda encolat entre dues làmines de vidre.
  • Vidre Tiffany: Sorgeix en 1900 i no es tenyeix. En la realització dels dibuixos s’utilitzen òxids i es couen les peces.
  • Vidre Tricomia: Es tracta d’una superposició de vidres composts per dues o més làmines de diferents colors o colors primaris. El resultat és una composició que pesa molt, la qual cosa va provocar que s’anés fent servir cada vegada menys.
  • Vidre mosaic: Es caracteritza per una mínima intervenció pictòrica en el vidre. El vidre és el protagonista i els jocs de llums i de colors s’obtenen mitjançant la combinació de vidres de diferents tipologies i tonalitats.

vitralls modernistes amb florsD’altra banda, el plom, que fins llavors solament es considerava un element bàsic per al sosteniment de les plaques de vidre, passarà a ser l’element principal del disseny.

A diferència dels vidriers d’èpoques anteriors, molts artistes modernistes rebran una formació acadèmica a l’Escola de la Llotja de Barcelona. Aquesta educació farà que l’especialista disposi de més formació que la tradicional medieval artesana, desenvolupada dins d’una estructura gremial.

Coneixies totes aquestes dades sobre els vitralls modernistes? Si t’interessa l’artesania modernista, no pots perdre’t aquests 5 forjadors modernistes que hauries de conèixer.