Les tres etapes de l’obra de Puig i Cadafalch

Puig i Cadafalch és generalment conegut com un dels grans arquitectes modernistes. El que no tanta gent coneix són les altres etapes de la seva època. El Modernisme només va ser l’inici de l'obra de Puig i Cadafalch, avui et descobrim la trajectòria sencera:

Segons Alexandre Cirici i Pellicer, l’obra de Puig i Cadafalch és fàcilment divisible en tres etapes: la rosa, la blanca i la groga. Aquestes tres etapes no només estan relacionades amb les modes i gustos del moment, sinó també amb els arquitectes als quals admirava i havia estudiat al llarg de la seva vida.

Època rosa

La primera és l’època rosa o l’etapa Modernista, la més coneguda. Aquesta és l’etapa en la qual projecta els seus coneguts i grans edificis modernistes com la Casa Amatller, la Casa Macaya o la Casa de les Punxes. Durant aquests anys, Puig i Cadafalch tindrà influències nòrdiques i treballarà per a grans famílies burgeses, projectant grans cases per elles.

Casa Macaya, Casa Amatller, Casa de les PunxesÈpoca blanca

L’època blanca correspon a l’etapa d’Idealisme racionalista. Durant aquesta, Puig i Cadafalch projectarà les seves obres segons els nous gustos de la burgesia: ordre i practicitat. En aquests anys projectarà obres com la desapareguda Casa Trinxet, la Casa Muntades o la Casa Pere Company.Casa Trinxet, Casa Muntades y Casa Pere Company

Època groga

La tercera etapa és la Monumentalista, caracteritzada pel color groguenc de les façanes, el monumentalisme dels edificis i la barreja d’estils de les seves obres. En aquesta etapa trobem edificis que parteixen de l’arquitectura romana i que es barregen amb estils típics andalusos o valencians, resultant en un preciosisme molt especial.  Durant aquesta època Puig i Cadafalch projecta obres tan singulars com la Casa Pich i Pon, inspirada en l’obra de Louis Henry Sullivan, un arquitecte estatunidenc que admirava.

Casa Pich y Pon

Ceràmica hidràulica, el paviment modernista

T’has fixat mai en els terres dels edificis modernistes? La seva decoració és tan detallada que semblen catifes! La majoria d’aquests terres estan fets de ceràmica hidràulica, un tipus de paviment artesanal molt comú durant l’època modernista.

Relació amb el Modernisme

Fins a mitjans del segle XIX, els paviments nobles estaven fets principalment amb marbre. Però en l'Exposició Universal de París de 1867 es va presentar un nou tipus de rajola que bandejaria en gran manera els materials antics: una rajola que es feia sense cocció, només amb premses. Naixia així el paviment hidràulic. A Barcelona, la gran expansió d'aquest material coincideix amb el Modernisme. Per això, grans arquitectes del moment com Lluís Domènech i Montaner o Josep Puig i Cadafalch van incorporar-lo als seus edificis.

Composició

La rajola hidràulica es fabricava peça a peça de forma artesanal. Tenia tres capes:

  • La capa fina, a base d'una mescla de pols de marbre blanc, ciment blanc, sorra i pigments.És la superfície visible. Aquesta tenia un gruix d’uns 5mm aproximadament. Els colors dels dissenys es creaven afegint a la mescla els pigments de colors i afegint una mica de mescla a cada segment del motlle perquè fessin el dibuix desitjat. 
  • La brasatge, d'un gruix similar, estava formada només amb ciment gris pòrtland i sorra, que absorbeix l'excés d'aigua de la capa fina.
  •  El gros era la base de la rajola, feta amb ciment gris i sorra, d'un gruix d'uns 12 mm, i és la capa que s'adheria al sòl. La seva superfície porosa feia que s’adherís fàcilment en el moment de col·locar la rajola.

Característiques

Tot el motlle amb les tres capes es posava en una premsa hidràulica, que la consolidava a pressió. Una vegada realitzada l'operació, començava un procés d'enduriment, que requeria la humitat necessària per a enfortir el ciment. El nom d'hidràulica li ve per estar submergida en aigua durant 24 hores i conservada després amb humitat.

Les mides dels mosaics hidràulics eren diverses, n’hi havia de 10 x 10 cm, de 20 x 20 cm, de 40 x 40 cm i encara més. Els seus dissenys tenien molt sovint motius florals i vegetals inspirats en els models clàssics. Als terres de la Casa de les Punxes se’n poden trobar algunes dissenyades i decorades per Enric Monserdà i altres artistes modernistes i una petita exposició permanent sobre el paviment hidràulic. A més a més, pots comprar una rèplica d’una rajola de diferents edificis modernistes a la nostra botiga.

Coneixies el paviment hidràulic? Sabies com es manufacturava? Si vols saber més coses sobre la ceràmica de la Casa de les Punxes, visita aquesta entrada sobre els secrets de la ceràmica de la Casa de les Punxes.

10 curiositats sobre Gaudí

Segur que coneixes les obres de l'arquitecte català modernista més famós del món: La Pedrera, Casa Batlló, la Sagrada Família… La seva vida és, sovint, molt menys coneguda. Per això hem fet aquesta recopilació de 10 curiositats sobre Gaudí, perquè el coneguis una mica més:

Infància

  1. Encara avui dia on va néixer Gaudí és un misteri. Unes biografies indiquen que va néixer a Reus, mentre que unes altres indiquen que ho va fer a Riudoms.
  2. Va ser un nen molt malaltís, que va passar llargs períodes de repòs en el Mas de la Calderera, una casa rural familiar a Riudoms on podria haver nascut i observat la naturalesa que després faria servir en la seva obra.
  3. El director de la seva escola de primària, Francesc Berenguer, va ser el pare d'un dels seus grans col·laboradors: Francesc Berenguer i Mestres

Estudis

  1. En mudar-se a Barcelona, va treballar mentre estudiava per a poder pagar-se els estudis d'arquitectura, en els quals no va destacar com a bon estudiant, sinó que va ser més aviat irregular.
  2. En acabar-los, el director de l'Escola d'Arquitectura, Elies Rogent, va declarar sobre ell: “No sé si hem donat el títol a un boig o a un geni, el temps ho dirà”.
  3. Dos anys abans d'acabar els estudis van morir el seu germà i la seva mare. Un any després d'acabar-los va morir la seva germana, deixant una neboda amb greus problemes de salut a càrrec d'ell i el seu pare.

Treball i obra

  1. La seva relació amb Eusebi Güell, no sols va ser de mecenatge, sinó també d'una de les seves més profundes amistats.
  2. Gairebé mai dissenyava les seves obres en plans, sinó que ho feia sobre maquetes en tres dimensions a tot detall. Així, els col·laboradors podien veure-les com ell les havia projectat en la seva ment.
  3. La seva famosa tècnica del “trencadís”, va ser inventada per ell mateix i va ser utilitzada per primera vegada en la construcció de la finca Güell.
  4. Va morir atropellat per un tramvia i ningú li va reconèixer pel seu descurat aspecte, fins que es va trobar amb el capellà de la Sagrada Família a l'hospital.

Què t'han semblat? Coneixies aquestes curiositats sobre Gaudí?

Manualidades Casa de les Punxes

Jocs i treballs manuals descarregables per a fer en família

A Casa de les Punxes hem volgut acostar l'emblemàtic edifici modernista als nostres seguidors durant aquests dies, i els més petits de la casa no són una excepció! Per això, volem que puguin convertir-se en petits artesans modernistes amb l'ajuda de la nostra millor selecció de jocs i treballs manuals descarregables i en línia. Perfectes per a fer en família aquests dies!

Construeix la teva pròpia Casa de les Punxes

A Puig i Cadafalch li agradava molt viatjar i l'època medieval. Durant els seus viatges havia vist els castells i esglésies més importants i impressionants de tot el món.

Quan li van dir que havia de construir una casa per a les tres germanes Terradas, va voler fer-la la més bonica i gran possible… Com els edificis que havia vist en els seus viatges! Amb una entrada per a cada germana, balcons i moltes finestres.

Vosaltres també l'hauríeu fet així? O li hauríeu posat encara més finestres? Ara podeu construir la vostra Casa de les Punxes i a més, fer les Punxes de la manera més original que se us ocorri.

Plantilla Puertas y Arcos Casa de les Punxes

Plano Casa de les Punxes

Casa de les Punxes
Casa de les Punxes

Converteix-te en el millor contacontes

La setmana passada vam fer un divertit puzle del panell de Sant Jordi de Casa de les Punxes. Aquesta vegada us proposem un joc diferent on vosaltres i la llegenda de Sant Jordi sou els protagonistes.

Com ja sabeu, en la llegenda de Sant Jordi, el cavaller de Sant Jordi salva a una princesa del malvat drac. Aquesta llegenda és molt antiga… Creieu que avui dia podria ser diferent? Potser el drac no seria tan dolent, o el cavaller tan valent… Podrien canviar tantes coses… que volem que ens expliqueu què us agradaria més! Podeu utilitzar titelles per a fer la vostra pròpia versió de la llegenda i ensenyar-nos-la.

Panel Sant Jordi Casa de les Punxes
Panel Sant Jordi Casa de les Punxes

Ens ensenyeu el resultat dels vostres treballs manuals i els vostres contes? Maneu-nos les vostres creacions a info@lespunxes.com o compartiu-nos-les per Instagram!

Paneles cerámicos Casa de les Punxes

Els panells ceràmics de la Casa de les Punxes

Coneixes els panells ceràmics de Casa de les Punxes? Són un dels detalls ceràmics més impressionants de l’edifici? Són obra d’Enric Monserdà i cadascun d’ells té un secret en el seu significat. En aquest article podràs descobrir-los.

El panell de l’Àngel - Carrer Rosselló amb Avinguda Diagonal

A la façana principal de Casa de les Punxes, ens rep un impressionant panell ceràmic amb un àngel representat que desplega un filacteri. Aquest àngel fa referència a la propietària de la casa que trobàvem al número 420 de l’Avinguda Diagonal, una de les germanes Terradas: l’Àngela. Al filacteri hi trobem escrit en lletres gòtiques: “Aquesta obra fou acabada any MCMV”. Just darrere d’aquest panell, trobem la Punxa Principal, que també té símbols en la seva decoració que ens remeten a l’Àngela. Els detalls decoratius en pedra que trobem a la base de la Punxa inclouen l’anagrama ATB, fent referència a l’Àngela Terradas Brutau.

 

Panel cerámico ángel Casa de les Punxes

El panell del Rellotge de Sol - Avinguda Diagonal

Seguint el camí per Avinguda Diagonal ens trobem amb el segon panell de la sèrie. En aquest panell hi trobem representats un rellotge de sol i juntament amb ell, un calendari. El rellotge compta amb representacions zodiacals de les estacions de l’any: primavera (àries), hivern (capricorn), tardor (balança) i càncer (estiu) i al marge trobem els números romans. A la part alta del panell trobem un altre filacteri amb un missatge en llatí “Numquam te crastima fallet hora”, una cita de les Geòrgiques de Virgili. La seva traducció seria “Tant de bo que mai el matí s’equivoqui d’hora”. Aquest panell el trobem a la casa de la Josepa, casa que identifiquem per la vara florida de Sant Josep que trobem a l’entrada, sota el panell.

 

Panel cerámico reloj solar Casa de les Punxes

Els panells de les roses - Carrer Bruc amb Avinguda Diagonal

En el cantó oposat del panell de l’Àngel, trobem els dos panells de les roses, un a L'avinguda Diagonal i l’altre a Carrer Bruc. En el primer trobem representada una dona rodejada de roses, mentre que en el segon podem veure un gerro ple de roses amb les inicials RTB. Els dos panells estan fent al·lusió a la tercera germana Terradas, la Rosa Terradas Brutau. A la decoració de la façana també podem trobar altres símbols que identifiquen la casa de la Rosa, com les roses esculpides en pedra dels capitells de les columnes o l’anagrama rodejat de roses sobre l’entrada.

 

Panel cerámico Rosa Casa de les Punxes

El panell de Sant Jordi - Carrer Rosselló

Per últim, girant la cantonada, trobem un dels panells més coneguts de Casa de les Punxes, el panell de Sant Jordi. En aquest panell, trobem representat a Sant Jordi lluitant contra el Drac, amb un altre filacteri en el qual podem llegir: “Sant Patró de Catalunya torneu-nos la llibertat”. Sant Jordi és un motiu recurrent en la decoració modernista i especialment en l’obra de Puig i Cadafalch. Ni en la decoració d’aquesta la façana ni en aquest plafó trobem cap referència a les germanes Terradas. El que sí que trobem, és una referència al gran arquitecte de Casa de les Punxes, ja que el seu rostre està esculpit en una de les cantonades del panell.

 

Panel Sant Jordi Casa de les Punxes

Coneixies tots aquests detalls i els seus significats?