Portería Casa de les Punxes

Els artesans modernistes de la Casa de les Punxes

Qui va dissenyar els increïbles panells ceràmics? I qui va fer les detallades i delicades flors de ferro forjat de la façana? Qui va encarregar-se de què les vidrieres fossin unes de les grans protagonistes de les entrades de la casa? A continuació et presentem els artesans modernistes de la Casa de les Punxes i responem a totes aquestes preguntes.

Enric Monserdà

Enric Monserdà es va encarregar de tota la decoració de Casa de les Punxes. Aquesta no va ser la primera vegada que va treballar juntament amb Puig i Cadafalch per a la Família Terradas. L'artista ja s’havia encarregat de la decoració del Mas Sobrevia de la família a Seva. En aquesta casa pairal en la qual va treballar entre 1901 i 1905, va primar la decoració de caràcter religiós, com és habitual en les decoracions de Monserdà.

La seva relació amb la Família Terradas era tan estreta que havia arribat a viure llargues temporades tant al Mas Sobrevia com a la Casa de les Punxes, per motius de repòs i descans en el cas del primer i instal·lant temporalment el seu estudi a la Punxa Principal en el segon.

La peculiaritat del seu estil és molt present en la decoració de Casa de les Punxes, on trobem representacions de figures religioses com Sant Jordi i diversos símbols que fan referència a l’Església i la Santíssima Trinitat. Dels seus dissenys a la Casa Terradas destaquem els increïbles panells ceràmics, a més dels dissenys dels detalls de les vidrieres i dels elements decoratius de pedra i ferro artificial. Monserdà no només va dissenyar la decoració de les parets, façanes, terres i sostres, sinó que també va participar en la decoració dels mobles de dins de la casa.

 

Casa de les Punxes

Taller Amigó

Va ser conegut a la seva època per ser el taller de vidrieres més important de Barcelona. Els artistes Josep i Joaquim Amigó, entre d’altres treballaven juntament amb Enric Monserdà, que va ser director artístic del taller.

Els treballs del Taller Amigó són presents a obres tan importants del modernisme català com el Temple Expiatori de la Sagrada Familia o la Casa de les Punxes. En aquesta última, en destaquen especialment les vidrieres de les entrades a la casa, amb motius vegetals i florals, de diferents colors i textures. Aquesta decoració vegetal introdueix la naturalesa a dins de la casa, creant una continuïtat amb la decoració de les façanes.

 

Vitral taller Amigó artesans modernistes

Manuel Ballarín i Lancuentra

Ballarín va ser un dels principals forjadors modernistes que van existir a Catalunya. Durant els seus anys de treball va col·laborar amb diferents arquitectes i artistes del moment, però especialment va col·laborar amb Puig i Cadafalch. La seva col·laboració era tan estreta que Puig i Cadafalch va fer-se soci del seu taller “Manuel Ballarin y Cia S.L.”. 

La Casa Ballarín va innovar i modernitzar la producció de la forja modernista, realitzant peces en sèrie de forma mecanitzada. Aquestes peces eren disposades en un catàleg del qual es podien escollir dissenys predefinits. Aquesta tècnica abaratí molt el cost i preu de venda de les seves peces. 

A la Casa de les Punxes podem trobar detalls de forja de Manuel Ballarín a tot l’exterior de la casa, al terrat, a les entrades i inclús a les Punxes. Els seus motius sempre són vegetals i florals, formant part de la naturalesa que envolta i forma part de la Casa de les Punxes.

 

Taller Ballarín artesans modernistes

Alfons Juyol i Bach

Juyol va ser un escultor català especialitzat en la decoració arquitectònica. Compartia un prestigiós taller d’escultura amb el seu germà Josep Juyol conegut com a “Germans Juyol”. Molt perfeccionista, tenia la peculiaritat de realitzar maquetes de les decoracions que faria a les façanes dels edificis que el contractaven.

Alfons Juyol va col·laborar amb grans arquitectes modernistes com Puig i Cadafalch i Domènech i Montaner en edificis com la Casa Amatller, la Casa Macaya, la Casa Lleó Morera i el Palau Baró de Quadres. També van confiar en els seus treballs grans altres artistes modernistes com el fundidor Manuel Ballarín, l’escultor Eusebi Arnau, Miquel Utrillo, el ceramista Maragliano i els decoradors Moragas i Alarma. 

Juyol va col·laborar molt estretament amb Puig i Cadafalch en moltes de les seves obres. La Casa de les Punxes és una d’elles, podem trobar detalls seus com la decoració de pedra de la Punxa Principal amb l’anagrama de l’Àngela Terradas Brutau, entre altres. Pots descobrir-lo en aquest enllaç de la mà d’una de les nostres guies.

Coneixies tots els artesans modernistes que van col·laborar a la Casa de les Punxes? Quin és el teu preferit?

 

Paneles cerámicos Casa de les Punxes

Els panells ceràmics de la Casa de les Punxes

Coneixes els panells ceràmics de Casa de les Punxes? Són un dels detalls ceràmics més impressionants de l’edifici? Són obra d’Enric Monserdà i cadascun d’ells té un secret en el seu significat. En aquest article podràs descobrir-los.

El panell de l’Àngel - Carrer Rosselló amb Avinguda Diagonal

A la façana principal de Casa de les Punxes, ens rep un impressionant panell ceràmic amb un àngel representat que desplega un filacteri. Aquest àngel fa referència a la propietària de la casa que trobàvem al número 420 de l’Avinguda Diagonal, una de les germanes Terradas: l’Àngela. Al filacteri hi trobem escrit en lletres gòtiques: “Aquesta obra fou acabada any MCMV”. Just darrere d’aquest panell, trobem la Punxa Principal, que també té símbols en la seva decoració que ens remeten a l’Àngela. Els detalls decoratius en pedra que trobem a la base de la Punxa inclouen l’anagrama ATB, fent referència a l’Àngela Terradas Brutau.

 

Panel cerámico ángel Casa de les Punxes

El panell del Rellotge de Sol - Avinguda Diagonal

Seguint el camí per Avinguda Diagonal ens trobem amb el segon panell de la sèrie. En aquest panell hi trobem representats un rellotge de sol i juntament amb ell, un calendari. El rellotge compta amb representacions zodiacals de les estacions de l’any: primavera (àries), hivern (capricorn), tardor (balança) i càncer (estiu) i al marge trobem els números romans. A la part alta del panell trobem un altre filacteri amb un missatge en llatí “Numquam te crastima fallet hora”, una cita de les Geòrgiques de Virgili. La seva traducció seria “Tant de bo que mai el matí s’equivoqui d’hora”. Aquest panell el trobem a la casa de la Josepa, casa que identifiquem per la vara florida de Sant Josep que trobem a l’entrada, sota el panell.

 

Panel cerámico reloj solar Casa de les Punxes

Els panells de les roses - Carrer Bruc amb Avinguda Diagonal

En el cantó oposat del panell de l’Àngel, trobem els dos panells de les roses, un a L'avinguda Diagonal i l’altre a Carrer Bruc. En el primer trobem representada una dona rodejada de roses, mentre que en el segon podem veure un gerro ple de roses amb les inicials RTB. Els dos panells estan fent al·lusió a la tercera germana Terradas, la Rosa Terradas Brutau. A la decoració de la façana també podem trobar altres símbols que identifiquen la casa de la Rosa, com les roses esculpides en pedra dels capitells de les columnes o l’anagrama rodejat de roses sobre l’entrada.

 

Panel cerámico Rosa Casa de les Punxes

El panell de Sant Jordi - Carrer Rosselló

Per últim, girant la cantonada, trobem un dels panells més coneguts de Casa de les Punxes, el panell de Sant Jordi. En aquest panell, trobem representat a Sant Jordi lluitant contra el Drac, amb un altre filacteri en el qual podem llegir: “Sant Patró de Catalunya torneu-nos la llibertat”. Sant Jordi és un motiu recurrent en la decoració modernista i especialment en l’obra de Puig i Cadafalch. Ni en la decoració d’aquesta la façana ni en aquest plafó trobem cap referència a les germanes Terradas. El que sí que trobem, és una referència al gran arquitecte de Casa de les Punxes, ja que el seu rostre està esculpit en una de les cantonades del panell.

 

Panel Sant Jordi Casa de les Punxes

Coneixies tots aquests detalls i els seus significats?

Panel cerámico Casa de les Punxes

Els secrets de la ceràmica de la Casa de les Punxes

La Casa de les Punxes destaca a l’Avinguda Diagonal per la seva monumentalitat i estil únic. Un dels elements que més destaquen, a part del color rogenc de les seves façanes, són les característiques Punxes de l’edifici. També a la part alta de la casa, llueixen els coneguts panells ceràmics de la Casa de les Punxes, una de les meravelles decoratives d’Enric Monserdà.  A l’interior de la casa, s’amaguen altres joies de ceràmica esperant a ser descobertes, en aquest article farem un recull amb les més significatives.

  • Panells ceràmics

Els panells ceràmics són un dels detalls decoratius de Casa de les Punxes més impressionants. Els panells són l’element decoratiu exterior que ens desvela que la Casa de les Punxes, tot i semblar un edifici unitari, està dividit en diverses cases. A la Casa de les Punxes podem trobar cinc panells: dos a la finca de la Josepa, un a la finca de l’Àngela i els dos finals a la finca de la Rosa. En tots ells, podem veure símbols que ens indiquen la pertinència de cadascuna de les cases a les tres germanes. Excepte en el plafó de Sant Jordi, en el que trobem una amagada referència a l’arquitecte de la casa. En el pròxim article del blog aprendrem més sobre la simbologia d’aquests panells.

 

Panel cerámico Casa de les Punxes

 

  • Les Punxes

Les Punxes coronen majestuosament l’Avinguda Diagonal. A la façana principal de l’edifici, que dóna al carrer Rosselló, trobem una punxa d’una mida superior a les altres, que trenca la simetria de la casa. Totes les punxes són cobertes per rajoles ceràmiques amb forma d'escata. Aquestes estan fetes manualment i per això són imperfectes i inclús tenen diferents tonalitats i colors. Les peces ceràmiques estan subjectes a la superfície de la torre una per una i s'utilitza morter de calç com a fixació. Això permet la dilatació segons temperatures sense que l'estructura es vegi alterada. La seva disposició permet ressaltar la forma de cúpula de les punxes.

Aquestes escates són molt delicades, per això han sigut restaurades diverses vegades seguint el procediment tradicional. Aquí podem veure un procés de creació de peces ceràmiques similars. També destaquen les peces de ceràmica vidriada que, col·locades sobre les teules, fan d'unió entre els dos vessants de la teulada. Aquestes pedres estan signades per J. Arpí. Podria tractar-se de materials fabricats per l'artesà de Lloret, Pere Arpí Garí, amb el qual Puig i Cadafalch va treballar en algun projecte anterior.

 

Casa de les Punxes

Innovacions tècniques a la ceràmica i estructura de les Punxes

Puig i Cadafalch aplica una innovació tècnica  a les punxes. En aquestes, utilitza el ferro per a poder recollir, canalitzar i desviar les càrregues (forces internes i externes) cap als fonaments. D'una banda, Puig i Cadafalch utilitza cinturons de reforç (construïts en ferro) que actuen com a contenidors de les forces i ajuden a alleujar el flux de càrregues. Quant a ceràmica, trobem els anells o franges de maó ceràmic que treballa amb pressió formant l'esquelet intern de la torre juntament amb els cinturons metàl·lics (si s'observa in situ, es veurà que, per a la formació de cada franja horitzontal completa, trobem la partició d'alguna peça) D'aquesta manera, el pes de la volta queda perfectament canalitzat i distribuït.

Aquesta revolució constructiva és remarcable a la Punxa més gran, en la qual porta a un extrem màxim els avanços estructurals: les estructures metàl·liques ja no es recolzen sobre columnes, sinó que pengen mitjançant tires metàl·liques que treballen a tracció, i que transmeten les càrregues de tot el pes a les de maó ceràmic circulars perimetrals, fent-les treballar a compressió. D'aquesta manera, els pisos de les torres “suren” al no distribuir la totalitat del seu pes en les parets perimetrals, sinó que són subjectats per les tires metàl·liques que treballen a tracció.

 

Punxes interior

 

  • Rajoles ceràmiques 

A la Casa de les Punxes són conegudes les rajoles ceràmiques de les seves entrades principals que també les podem veure a sota dels balcons de la Casa de les Punxes. Les majoliques, dissenyades per Antoni Maria Gallissà, ja havien sigut utilitzades abans en un altre edifici dissenyat per Puig i Cadafalch per a la família Terradas: el mas Sobrevia. També va utilitzar aquesta mateixa majòlica al Palau Macaya, com a part de la decoració. Les rajoles, tot i ser independents, tenen un disseny que permet que combinades formin un altre disseny conjunt.

 

 

Coneixies totes aquestes ceràmiques de la Casa de les Punxes? Si t’ha semblat interessant, t’aconsellem llegir també el següent article sobre el simbolisme en els panells ceràmics la Casa de les Punxes.

Josep Maria Jujol i els colors del modernisme

Josep Maria Jujol i Gibert va ser un artista modernista català contemporani de Puig i Cadafalch, Domènech i Montaner i Antoni Gaudí, entre d’altres. Jujol va ser un estret col·laborador de Gaudí.

Josep Maria Jujol va néixer el 16 de setembre de 1879 a Tarragona, de la que es va mudar l’any 1885 per anar a viure amb els seus pares a la Vila de Gràcia. Ja des de petit, el dibuix fou una de les seves aficions. Amb ell practicà la seva sensibilitat cap als colors. Va estudiar a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona entre l’any 1901 i el 1906, època en què aquesta era dirigida per Domènech i Montaner.

La relació de Josep Maria Jujol amb Antoni Maria Gallissà

Mentre estudiava, Jujol va col·laborar en l'elaboració de detalls decoratius amb l’arquitecte i catedràtic Antoni Maria Gallissà i Soqué, a qui va considerar el seu gran mestre. Gallssà, va ser un gran amic de Puig i Cadafalch conegut per les seves grans decoracions. És seu un dels colorits dissenys de les majòliques de Casa de les Punxes, en el que es pot apreciar la seva gran sensibilitat al detall i el color que Jujol va incorporar en el seu estil.

 

Majólica Antoni Maria Gallissà

Abans inclús d’acabar els estudis, Josep Maria Jujol començà les seves col·laboracions amb Gaudí a La Pedrera, la Casa Batlló o el Parc Güell, entre d’altres. El jove arquitecte es fascinà amb l’obra de Gaudí i va posar tot el seu entusiasme en les col·laboracions amb aquest. Els vibrants colors de la façana de Casa Batlló són atribuïts a Jujol, així com el disseny dels balcons de la Pedrera, entre d’altres. Una de les seves col·laboracions més conegudes és la del Parc Güell, on la solució colorista del gran banc ondulant va ser obra de Jujol.

Mosaico Park Guell josep maria jujol

Al marge de la seva estreta relació amb grans arquitectes modernistes com Gallissà o Gaudí, Jujol va construir un estil molt personal. Aquest estava caracteritzat per una gran atenció als detalls artesanals, la seva religiositat, i el colorisme de les seves obres. Aquestes característiques poden veure’s en una de les seves obres més conegudes, Can Negre, a Sant Joan Despí.

 

Can Negre josep maria jujol

Jujol va patir al llarg de la seva vida diverses malalties cròniques, que van posar fi a la seva vida l’1 de maig de 1949 a causa d’una perforació intestinal. L’artista modernista va ser enterrat en el nínxol familiar, amb una làpida que ell mateix havia dissenyat.

Sant Jordi, un llegendari heroi polifacètic

Sant Jordi té una especial rellevància dins de la cultura catalana, és per això que aquesta festivitat és molt especial i molt celebrada a Catalunya.

Va ser i és un dels sants més populars, venerat per diferents confessions religioses. Jacopo da Varazze va escriure la llegenda de Sant Jordi i el drac en el segle XIII en la seva obra “Legenda sanctorum”, en la qual va col·leccionar rondalles de diversos sants. En poc temps la llegenda s'havia escampat per tota Europa.

Una antiga llegenda

La llegenda del cavaller que mata el drac no comença amb Sant Jordi ni amb l'imaginari cristià, sinó que es creu que aquesta és una assimilació de llegendes molt més antigues. Per exemple, trobem una llegenda similar en una epopeia dels sumeris de tres mil anys abans de Crist. També podem trobar referències d'aquesta llegenda a l'Antic Egipte o l'Imperi Romà.

sant jordi llegenda

Actualment, la llegenda i el dia de Sant Jordi se celebren en molts països del món. Aquest sant és patró de Catalunya i Aragó, però també de moltes ciutats i països com Anglaterra, Rússia, Polònia o Grècia, entre altres.

Sant Jordi a Barcelona

El dia de Sant Jordi és una celebració molt popular. El seu patronatge de Catalunya és un element habitual en diferents corrents i expressions artístiques catalanes. Aquest és el cas del Modernisme, que utilitza molt sovint la figura de Sant Jordi a les seves obres. Podem veure representacions i al·lusions a la seva figura o al drac en diversos edificis modernistes de Barcelona com la Casa Batlló, la Casa Amatller, el Palau Güell o la Casa de les Punxes. A la Casa de les Punxes trobem un panell ceràmic dissenyat per Enric Monserdà. En aquest, apareix el valerós cavaller amb l'espasa sobre el drac juntament amb la inscripció en català: “Sant Patró de Catalunya, retorneu-nos la llibertat”.

panell de sant jordi casa de les punxes

Aquest no és l'únic element que ens recorda a la llegenda de la casa. Les escates del llom del feroç drac prenen vida en les característiques Punxes, assetjant la casa des del cel.

casa de les punxes

El valent cavaller va ser una figura molt important per al modernisme català, i especialment per l'obra de Puig i Cadafalch i Enric Monserdà, respectiu arquitecte i decorador de Casa de les Punxes. És per això que la Casa de les Punxes compta amb un recorregut dissenyat per a redescobrir la seva llegenda, a més de penetrar en la seva simbologia, la seva història, el modernisme català i la figura del seu arquitecte, Puig Cadafalch.

Antoni Maria Gallissà, el decorador del modernisme

Antoni Maria Gallissà va ser un important arquitecte modernista, molt amic de Josep Puig i Cadafalch i habitual col·laborador de Lluís Domènech i Montaner. 

Gallissà va néixer el 10 de setembre de 1861 a Barcelona. Després de graduar-se amb la màxima qualificació als vint-i-quatre anys, va ser professor de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona. Durant aquesta època va col·laborar amb Domènech i Montane. Va començar la seva vida política afiliant-se a la Lliga de Catalunya i la Unió Catalanista. Domènech i Montaner va influir molt l’estil arquitectònic de Gallissà.

Obres notables

Una de les seves obres arquitectòniques més notables i conegudes és la Casa Llopis Bofill, a Barcelona. Un edifici d’habitatges a l’Eixample d’estil modernista amb esgrafiats de Josep Maria Jujol.  D’aquesta casa, en destaca especialment la completa decoració de la façana, amb ceràmiques dissenyades per ell mateix.

 

Casa Llopis Bofill Antoni Maria Gallissà

De Gallissà, tot i ser arquitecte, cal dir que destaquen especialment el disseny dels elements decoratius. La majoria d’arquitectes modernistes dissenyaven, a més de les cases i edificis, mobiliari, ceràmiques, banderes i tot tipus de decoració, però els de Gallissà van ser particularment coneguts. Un exemple notable d’aquests elements decoratius seria la  senyera de l’Orfeó Català en un mosaic de Lluís Brú al Palau de la Música Catalana. Un altre disseny remarcable fou el de l’enllumenat i l’ornamentació del carrer de Ferran (1902), inspirat en dibuixos de rajoles medievals, a les que era aficionat.

carrer de Ferran antoni maria gallissàGallissà també va ser dissenyador habitual de ceràmiques a la fàbrica Pujol i Bausis i dels paviments hidràulics de la casa Escofet.  Una de les seves majóliques va utilitzar-se en dos edificis del seu amic Puig i Cadafalch: el Palau Macaya i la monumental Casa de les Punxes. Aquesta majòlica, com molts dels seus altres dissenys,  té motius vegetals, habituals en el modernisme català. Pots trobar un vídeo explicatiu sobre aquesta majòlica al YouTube de Casa de les Punxes

antoni maria gallissà ceràmica casa de les punxes

Des de molt jove, Antoni Maria Gallissà va patir problemes cardíacs, dels quals va morir prematurament  el 17 d’abril de 1903 als 42 anys. 

Josep Llimona i Bruguera, l’escultor del modernisme

Josep Llimona i Bruguera és un dels escultors més coneguts del modernisme català i un dels coneguts col·laboradors de Gaudí.

Nascut el 8 d’abril de 1863 en el si d’una família adinerada, Josep Llimona és considerat un dels representants principals de l’escultura modernista. El seu germà, Joan Llimona, va ser el màxim representant de el vessant misticista de la pintura modernista catalana. Els fills dels dos germans també van ser artistes, continuant el llinatge iniciat amb els exitosos germans Llimona.

Josep Llimona va estudiar a l’escola de la Llotja i en el taller dels germans escultors Venanci i Agapit Vallmitjana. L'any 1880, amb només 16 anys, va aconseguir amb “El Fill pròdig” la pensió Fortuny de l’Ajuntament de Barcelona. Gràcies a ella, va traslladar-se amb el seu germà Joan a Roma, on va seguir estudiant i treballant al taller del pintor Enric Serra i a l’Acadèmia Giggi. Allà va realitzar el primer esborrany de la coneguda estàtua Ramon Berenguer el Gran. Aquesta obra suposà per a Llimona la possibilitat de renovar la pensió per un any més per poder acabar-la i, més tard, guanyar la medalla d’Or a l’Exposició de Barcelona del 1888. Els encàrrecs van ser constants per a l’incipient artista a la seva tornada a Barcelona.

L’any 1893 van fundar, juntament amb el seu germà i altres artistes, el Cercle Artístic de Sant Lluc. Aquesta associació vetllava per la preservació de l’art davant dels excessos dels artises de l’època. Durant aquesta època, Josep Llimona va ser altament influenciat per la vida religiosa tan activa que va adoptar el seu germà i va realitzar obres escultòriques amb temàtica religiosa.

Obres notables

Entre la seva prolífica obra, una de les seves obres més destacades és “Desconsol”, que va aconseguir el Premi d’Honor a l’Exposició Internacional de Belles Arts de Barcelona l'any 1907. Dos anys després, Josep Llimona va ser nomenat regidor de l’ajuntament i vocal de la Junta de Museus, de la que arribà a ser president més tard en dues ocasions.

Cinc anys més tard col·laborà juntament amb Gaudí en el Primer Misteri de Glòria a Montserrat amb l’escultura “Crist ressucitat”. L’any 1920 van dedicar una sala sencera de l’Exposició de Belles Arts de Barcelona a la seva obra com homenatge. Quatre més tard va fer la que seria considerada una de les seves obres mestres: l’estàtua de Sant Jordi.

Josep Llimona va morir el 27 de febrer de 1934, encara ocupant en actiu la segona presidència de la Junta de Museus.

5 Forjadors modernistes que hauríes de conèixer

Passa molt sovint que molta gent coneix els grans arquitectes modernistes, però no els brillants artesans modernistes que van col·laborar en els seus edificis. Antoni Gaudí, Josep Puig i Cadafalch, Domènech i Montaner… tothom coneix els seus noms, però ens sonen de la mateixa manera Manuel Ballarín, els germans Badia, o Joan Oñós? Sabem en quins edificis van col·laborar? Ara pots descobrir grans forjadors modernistes gràcies a aquesta selecció.

Germans Badia Miarnau

A mig camí entre la Casa de les Punxes i Sagrada Familia, al número 270 del Carrer de Nàpols tenien el seu taller Luis i José Badia i Mirarnau, construït per Gaudí. Col·laboladors habituals d’Antoni Gaudí i Josep Maria Jujol, una de les seves obres més conegudes són la reixa i balcons de la Pedrera, la porta de Bellesguard i els ferros de la façana de Casa Batlló. També ho són els ferros de la façana del Palau Güell i el seu conegut escut heráldic, que van fer encara sota les ordres del seu mestre: Joan Oñós.

Joan Oñós

Mestre forjador, va ensenyar als germans Badia l’art de la forja modernista fins la seva jubilació. També amb un taller proper a la Sagrada Familia, al carrer Aragó entre el Passeig de Sant Joan i el carrer de Roger de Flor, Joan Oñós va col·laborar amb Gaudí en diversos projectes. Són obra seva la reixa que rodeja i protegeix l’arbre genealògic de Jesucrist a la Sagrada Familia, la reixa de la Casa Vicens, els picaportes de la Casa Calvet i els aparells de llum de gas del Palau Güell.

Salvador Gabarró

També col·laborador de Gaudí, va realitzar tota obra que coneguem sota les directrius i encàrrecs de Joan Oñós, no coneixem gairebé res més de la seva figura, però sabem que va col·laborar amb Gaudí al Palau Güell.

Vallet i Piquer

El sr. Vallet i Piquer va ser un manyà que també col·laborà amb Gaudí. No es coneixen gaires detalls de les seves obres i vida. Sí que sabem que va ser l’encarregat de manufacturar la coneguda reixa dels Pavellons Güell, amb la increïble porta de ferro forjat del drac.

Manuel Ballarín i Lancuentra

Finalment ens trobem amb Manuel Ballarín, el més fidel col·laborador de Puig i Cadafalch. El seu taller, Casa Ballarín, es trobava al carrer del Peu de la Creu i era un dels més grans i importants de finals del s.XIX i principis del XX. Comptava amb més de 20 operaris al seu taller i va col·laborar en deu de les obres de Puig i Cadafalch, entre les quals es troben la Casa Macaya, la Casa Amatller i la increïble Casa de les Punxes. També va col·laborar en els famosos Bancs-Fanals de Passeig de Gràcia, dels que va fer els fanals, amb el clàssic “coup de fouet”.

Manuel Ballarín va modernitzar i popularitzar l'any 1900 la tècnica de la forja mitjançant la producció seriada mecanitzada i els dissenys propis. Aquests van permetre reduir dràsticament el preu de les peces decoratives. El resultat d’aquesta revolució es pot veure en la impressionant decoració de Casa de les Punxes.

Fins aquí arriba la nostra selecció de forjadors modernistes. En coneixes algun més del que no hàgim parlat?

Casa de les Punxes

La Casa de les Punxes, un edifici singular

Ubicació

La Casa Terradas o Casa de les Punxes és el gran projecte de Puig i Cadafalch. En aquest edifici, l’arquitecte va experimentar amb les seves dimensions monumentals i va poder construir un edifiçi aïllat dels altres. Són molt poques les ocasions en què això va ser possible a l’Eixample de Barcelona, per les seves característiques. A més, Casa de les Punxes ocupa un bloc triangular d'edificis aïllat, sent l'únic edifici modernista amb aquesta peculiar ubicació. Aquesta, però, no és l’única singularitat que té la casa en l'àmbit arquitectònic.

La Casa de les Punxes va ser un edifici que es va fer perquè les tres germanes de la família Brutau Terrades hi visquessin: la Rosa, l’Àngela i la Josepa. En comptes de dissenyar tres edificis aïllats, Puig i Cadafalch va decidir construir un sol bloc unitari de dimensions monumentals que destaqués a l’Avinguda Diagonal. El solar de Casa de les Punxes és molt irregular i hexagonal, el que va convertir el disseny de la casa en un singular repte arquitectònic entre l’Avinguda Diagonal i els carrers de Bruc i del Rosselló.

Façana

El bloc de Casa de les Punxes compta amb un basament de pedra que cobreix tota l’alçada fins a la planta baixa.  A partir d'aquest trobem maó vist, combinat amb el to rogenc de la pedra clara de Calafell present en alguns elements constructius de la casa. Aquesta combinació donà a la Casa de les Punxes el seu conegut color vermellós, el que la va fer destacar del seu entorn en el moment de la seva construcció i encara avui dia.

Decoració

La decoració i composició de la casa és diversa a les diferents façanes a causa de la singularitat de la seva forma.  Les dues façanes principals són més estretes. Compten amb una gran tribuna que assenyala els diferents nivells i pisos de la casa mitjançant uns requadres de pedra blanca amb motius vegetals, que s’estenen i repeteixen a les finestres. Cada una d’aquestes façanes està coronada per diferents triangles, acabats en punxa. El triangle central d’aquests compta amb un panell ceràmic decoratiu a la seva part superior. Aquests fan referència a diferents simbologies vinculades a la història de la casa, el seu estil i les seves habitants. També a dalt de tot de l’increïble edifici trobem les característiques sis torres acabades en punxa que donen el conegut sobrenom a la casa.

Aquestes són només algunes de les singularitats de la casa en l'àmbit arquitectònic. La Casa de les Punxes encara té moltes més curiositats que oferir als seus visitants i les podrem anar descobrint en els pròxims articles del blog i dins la pròpia Casa de les Punxes.

 

Plans divertits per a celebrar el Dia del Pare a casa

El 19 de març, és un dia molt especial: El Dia del Pare. És un dia pensat per a passar-lo en família i gaudir-lo amb els teus éssers més estimats. Desgraciadament, a causa de la situació actual, moltes famílies han hagut de cancel·lar els seus plans per a la celebració d’aquest dia, però aquest no és un motiu per a deixar de celebrar-lo. Des de Casa de les Punxes volem oferir-vos idees originals i treballs manuals perquè pugueu gaudir d’aquest gran dia amb els més petits a casa.

Heus ací que una vegada hi havia en el centre de Barcelona, en l’Avinguda Diagonal, una casa tan gran que semblava un castell: la Casa de les Punxes. Aquesta casa es va construir fa més de 100 anys per a una família catalana molt important, la família Terradas Brutau. De fet, el seu nom original no és Casa de les Punxes, sinó Casa Terradas, però tothom la coneix per aquest nom per la forma que té.

Necessitem artesans!

Fa molt temps, Bartomeu, li va demanar al seu amic arquitecte Josep Puig i Cadafalch que construís la Casa de les Punxes perquè visquessin les seves 3 germanes: la Rosa, la Josepa i l’Àngela. Però Puig i Cadafalch, no la va poder construir sol! Per això el van ajudar els milllors artesans. Entre tots, van dissenyar una casa única per a les germanes de Bartomeu.

Has vist quina decoració tan bonica van fer?

Ara necessitem, una altra vegada, l’ajuda dels millors artesans per a fer noves decoracions per a la casa! Ens ajudeu a posar-hi color?

Descàrrega les plantilles per a acolorir la Casa de les Punxes

Plantilla 1

Plantilla 2

Algú sap construir cases?

A Puig i Cadafalch li agradava molt l’època medieval, era historiador i arqueòleg, a més d’arquitecte. Durant els seus viatges havia vist els castells i les esglésies més importants i impressionants de tot el món.Quan li van dir que havia de construir una casa per a les tres germanes, va voler fer-la la més cridanera i gran possible… Amb un munt de finestres! I una entrada per a cada germana! I balcons!

Oi que li va quedar bonica?

Com l’hauríeu fet vosaltres? Li hauríeu posat altres colors a la casa? Encara més finestres? Ara podeu construir la vostra pròpia Casa de les Punxes i ensenyar-nos-la!

Descàrrega les plantilles per a construir la vostra Casa de les Punxes

Plantilla 1

Plantilla 2

Busquem un contacontes!

A un dels artesans que feien la Casa de les Punxes li agradava molt la llegenda de Sant Jordi i el drac. Aquest artesà era Enric Monserdà i va decidir fer un plafó de Sant Jordi lluitant contra el drac a la casa de Josepa. No l’heu vist mai? És molt bonic!

Com ja sabeu, en la llegenda de Sant Jordi, el cavaller de Sant Jordi salva a una princesa del malvat drac. Aquesta llegenda és molt antiga, és de l’època medieval… Creieu que avui dia podria ser diferent? Potser el drac no seria tan dolent, o el cavaller tan valent… i si la princesa se salvés ella o es fes amiga del drac? Podrien canviar tantes coses… que volem que ens expliqueu què us agradaria més!

Ens compartiu el resultat dels vostres treballs manuals del Dia del Pare? Ens encantaria veure’ls! Si us plau, envieu-nos les vostres creacions a info@lespunxes.com.


Rep novetats i ofertes exclusives al teu correu.
Tranquil! No t'omplirem la bústia de publicitat. T'enviarem sortejos i contingut exclusiu només una vegada al mes.