Les tres etapes de l’obra de Puig i Cadafalch

Puig i Cadafalch és generalment conegut com un dels grans arquitectes modernistes. El que no tanta gent coneix són les altres etapes de la seva època. El Modernisme només va ser l’inici de l'obra de Puig i Cadafalch, avui et descobrim la trajectòria sencera:

Segons Alexandre Cirici i Pellicer, l’obra de Puig i Cadafalch és fàcilment divisible en tres etapes: la rosa, la blanca i la groga. Aquestes tres etapes no només estan relacionades amb les modes i gustos del moment, sinó també amb els arquitectes als quals admirava i havia estudiat al llarg de la seva vida.

Època rosa

La primera és l’època rosa o l’etapa Modernista, la més coneguda. Aquesta és l’etapa en la qual projecta els seus coneguts i grans edificis modernistes com la Casa Amatller, la Casa Macaya o la Casa de les Punxes. Durant aquests anys, Puig i Cadafalch tindrà influències nòrdiques i treballarà per a grans famílies burgeses, projectant grans cases per elles.

Casa Macaya, Casa Amatller, Casa de les PunxesÈpoca blanca

L’època blanca correspon a l’etapa d’Idealisme racionalista. Durant aquesta, Puig i Cadafalch projectarà les seves obres segons els nous gustos de la burgesia: ordre i practicitat. En aquests anys projectarà obres com la desapareguda Casa Trinxet, la Casa Muntades o la Casa Pere Company.Casa Trinxet, Casa Muntades y Casa Pere Company

Època groga

La tercera etapa és la Monumentalista, caracteritzada pel color groguenc de les façanes, el monumentalisme dels edificis i la barreja d’estils de les seves obres. En aquesta etapa trobem edificis que parteixen de l’arquitectura romana i que es barregen amb estils típics andalusos o valencians, resultant en un preciosisme molt especial.  Durant aquesta època Puig i Cadafalch projecta obres tan singulars com la Casa Pich i Pon, inspirada en l’obra de Louis Henry Sullivan, un arquitecte estatunidenc que admirava.

Casa Pich y Pon

Ceràmica hidràulica, el paviment modernista

T’has fixat mai en els terres dels edificis modernistes? La seva decoració és tan detallada que semblen catifes! La majoria d’aquests terres estan fets de ceràmica hidràulica, un tipus de paviment artesanal molt comú durant l’època modernista.

Relació amb el Modernisme

Fins a mitjans del segle XIX, els paviments nobles estaven fets principalment amb marbre. Però en l'Exposició Universal de París de 1867 es va presentar un nou tipus de rajola que bandejaria en gran manera els materials antics: una rajola que es feia sense cocció, només amb premses. Naixia així el paviment hidràulic. A Barcelona, la gran expansió d'aquest material coincideix amb el Modernisme. Per això, grans arquitectes del moment com Lluís Domènech i Montaner o Josep Puig i Cadafalch van incorporar-lo als seus edificis.

Composició

La rajola hidràulica es fabricava peça a peça de forma artesanal. Tenia tres capes:

  • La capa fina, a base d'una mescla de pols de marbre blanc, ciment blanc, sorra i pigments.És la superfície visible. Aquesta tenia un gruix d’uns 5mm aproximadament. Els colors dels dissenys es creaven afegint a la mescla els pigments de colors i afegint una mica de mescla a cada segment del motlle perquè fessin el dibuix desitjat. 
  • La brasatge, d'un gruix similar, estava formada només amb ciment gris pòrtland i sorra, que absorbeix l'excés d'aigua de la capa fina.
  •  El gros era la base de la rajola, feta amb ciment gris i sorra, d'un gruix d'uns 12 mm, i és la capa que s'adheria al sòl. La seva superfície porosa feia que s’adherís fàcilment en el moment de col·locar la rajola.

Característiques

Tot el motlle amb les tres capes es posava en una premsa hidràulica, que la consolidava a pressió. Una vegada realitzada l'operació, començava un procés d'enduriment, que requeria la humitat necessària per a enfortir el ciment. El nom d'hidràulica li ve per estar submergida en aigua durant 24 hores i conservada després amb humitat.

Les mides dels mosaics hidràulics eren diverses, n’hi havia de 10 x 10 cm, de 20 x 20 cm, de 40 x 40 cm i encara més. Els seus dissenys tenien molt sovint motius florals i vegetals inspirats en els models clàssics. Als terres de la Casa de les Punxes se’n poden trobar algunes dissenyades i decorades per Enric Monserdà i altres artistes modernistes i una petita exposició permanent sobre el paviment hidràulic. A més a més, pots comprar una rèplica d’una rajola de diferents edificis modernistes a la nostra botiga.

Coneixies el paviment hidràulic? Sabies com es manufacturava? Si vols saber més coses sobre la ceràmica de la Casa de les Punxes, visita aquesta entrada sobre els secrets de la ceràmica de la Casa de les Punxes.

10 curiositats sobre Gaudí

Segur que coneixes les obres de l'arquitecte català modernista més famós del món: La Pedrera, Casa Batlló, la Sagrada Família… La seva vida és, sovint, molt menys coneguda. Per això hem fet aquesta recopilació de 10 curiositats sobre Gaudí, perquè el coneguis una mica més:

Infància

  1. Encara avui dia on va néixer Gaudí és un misteri. Unes biografies indiquen que va néixer a Reus, mentre que unes altres indiquen que ho va fer a Riudoms.
  2. Va ser un nen molt malaltís, que va passar llargs períodes de repòs en el Mas de la Calderera, una casa rural familiar a Riudoms on podria haver nascut i observat la naturalesa que després faria servir en la seva obra.
  3. El director de la seva escola de primària, Francesc Berenguer, va ser el pare d'un dels seus grans col·laboradors: Francesc Berenguer i Mestres

Estudis

  1. En mudar-se a Barcelona, va treballar mentre estudiava per a poder pagar-se els estudis d'arquitectura, en els quals no va destacar com a bon estudiant, sinó que va ser més aviat irregular.
  2. En acabar-los, el director de l'Escola d'Arquitectura, Elies Rogent, va declarar sobre ell: “No sé si hem donat el títol a un boig o a un geni, el temps ho dirà”.
  3. Dos anys abans d'acabar els estudis van morir el seu germà i la seva mare. Un any després d'acabar-los va morir la seva germana, deixant una neboda amb greus problemes de salut a càrrec d'ell i el seu pare.

Treball i obra

  1. La seva relació amb Eusebi Güell, no sols va ser de mecenatge, sinó també d'una de les seves més profundes amistats.
  2. Gairebé mai dissenyava les seves obres en plans, sinó que ho feia sobre maquetes en tres dimensions a tot detall. Així, els col·laboradors podien veure-les com ell les havia projectat en la seva ment.
  3. La seva famosa tècnica del “trencadís”, va ser inventada per ell mateix i va ser utilitzada per primera vegada en la construcció de la finca Güell.
  4. Va morir atropellat per un tramvia i ningú li va reconèixer pel seu descurat aspecte, fins que es va trobar amb el capellà de la Sagrada Família a l'hospital.

Què t'han semblat? Coneixies aquestes curiositats sobre Gaudí?

Manualidades Casa de les Punxes

Jocs i treballs manuals descarregables per a fer en família

A Casa de les Punxes hem volgut acostar l'emblemàtic edifici modernista als nostres seguidors durant aquests dies, i els més petits de la casa no són una excepció! Per això, volem que puguin convertir-se en petits artesans modernistes amb l'ajuda de la nostra millor selecció de jocs i treballs manuals descarregables i en línia. Perfectes per a fer en família aquests dies!

Construeix la teva pròpia Casa de les Punxes

A Puig i Cadafalch li agradava molt viatjar i l'època medieval. Durant els seus viatges havia vist els castells i esglésies més importants i impressionants de tot el món.

Quan li van dir que havia de construir una casa per a les tres germanes Terradas, va voler fer-la la més bonica i gran possible… Com els edificis que havia vist en els seus viatges! Amb una entrada per a cada germana, balcons i moltes finestres.

Vosaltres també l'hauríeu fet així? O li hauríeu posat encara més finestres? Ara podeu construir la vostra Casa de les Punxes i a més, fer les Punxes de la manera més original que se us ocorri.

Plantilla Puertas y Arcos Casa de les Punxes

Plano Casa de les Punxes

Casa de les Punxes
Casa de les Punxes

Converteix-te en el millor contacontes

La setmana passada vam fer un divertit puzle del panell de Sant Jordi de Casa de les Punxes. Aquesta vegada us proposem un joc diferent on vosaltres i la llegenda de Sant Jordi sou els protagonistes.

Com ja sabeu, en la llegenda de Sant Jordi, el cavaller de Sant Jordi salva a una princesa del malvat drac. Aquesta llegenda és molt antiga… Creieu que avui dia podria ser diferent? Potser el drac no seria tan dolent, o el cavaller tan valent… Podrien canviar tantes coses… que volem que ens expliqueu què us agradaria més! Podeu utilitzar titelles per a fer la vostra pròpia versió de la llegenda i ensenyar-nos-la.

Panel Sant Jordi Casa de les Punxes
Panel Sant Jordi Casa de les Punxes

Ens ensenyeu el resultat dels vostres treballs manuals i els vostres contes? Maneu-nos les vostres creacions a info@lespunxes.com o compartiu-nos-les per Instagram!

Jocs i treballs manuals descarregables per fer en família

A Casa de les Punxes hem volgut acostar l'emblemàtic edifici modernista als nostres seguidors durant aquests dies, i els més petits de la casa no són una excepció! Per això, volem que puguin convertir-se en petits artesans modernistes amb l'ajuda de la nostra millor selecció de jocs i treballs manuals descarregables i en línia. Perfectes per a fer en família aquests dies!

 

Puzle de Sant Jordi

A l'arquitecte de la Casa de les Punxes, Puig i Cadafalch i als artesans que feien la casa amb ell, els agradava molt la llegenda de Sant Jordi i el drac. Per això, l'artesà Enric Monserdà va decidir fer un plafó de Sant Jordi lluitant contra el drac a la casa de Josepa. No l’heu vist mai? És molt bonic! Ara us proposem que feu aquest puzle del panell.

Versión de 20 piezas

Versión de 36 piezas

 

Panel Sant Jordi Casa de les Punxes

 

Les flors de la casa

A les germanes que van viure a la Casa de les Punxes els agradaven molt les flors. Les tenien a tot arreu! En els finestrals, en els sostres, els sòls… Totes omplien de color l'edifici.

Ara podeu fer flors per a la vostra casa. Pinteu-les, retalleu-les… i decoreu tot el que se us ocorri!

 

Casa de les Punxes flor

Casa de les Punxes vitral

 

Ens ensenyeu el resultat dels vostres treballs manuals? Envieu-nos les vostres creacions a info@lespunxes.com o compartiu-nos-les per Instagram!

Portería Casa de les Punxes

Els artesans modernistes de la Casa de les Punxes

Qui va dissenyar els increïbles panells ceràmics? I qui va fer les detallades i delicades flors de ferro forjat de la façana? Qui va encarregar-se de què les vidrieres fossin unes de les grans protagonistes de les entrades de la casa? A continuació et presentem els artesans modernistes de la Casa de les Punxes i responem a totes aquestes preguntes.

Enric Monserdà

Enric Monserdà es va encarregar de tota la decoració de Casa de les Punxes. Aquesta no va ser la primera vegada que va treballar juntament amb Puig i Cadafalch per a la Família Terradas. L'artista ja s’havia encarregat de la decoració del Mas Sobrevia de la família a Seva. En aquesta casa pairal en la qual va treballar entre 1901 i 1905, va primar la decoració de caràcter religiós, com és habitual en les decoracions de Monserdà.

La seva relació amb la Família Terradas era tan estreta que havia arribat a viure llargues temporades tant al Mas Sobrevia com a la Casa de les Punxes, per motius de repòs i descans en el cas del primer i instal·lant temporalment el seu estudi a la Punxa Principal en el segon.

La peculiaritat del seu estil és molt present en la decoració de Casa de les Punxes, on trobem representacions de figures religioses com Sant Jordi i diversos símbols que fan referència a l’Església i la Santíssima Trinitat. Dels seus dissenys a la Casa Terradas destaquem els increïbles panells ceràmics, a més dels dissenys dels detalls de les vidrieres i dels elements decoratius de pedra i ferro artificial. Monserdà no només va dissenyar la decoració de les parets, façanes, terres i sostres, sinó que també va participar en la decoració dels mobles de dins de la casa.

 

Casa de les Punxes

Taller Amigó

Va ser conegut a la seva època per ser el taller de vidrieres més important de Barcelona. Els artistes Josep i Joaquim Amigó, entre d’altres treballaven juntament amb Enric Monserdà, que va ser director artístic del taller.

Els treballs del Taller Amigó són presents a obres tan importants del modernisme català com el Temple Expiatori de la Sagrada Familia o la Casa de les Punxes. En aquesta última, en destaquen especialment les vidrieres de les entrades a la casa, amb motius vegetals i florals, de diferents colors i textures. Aquesta decoració vegetal introdueix la naturalesa a dins de la casa, creant una continuïtat amb la decoració de les façanes.

 

Vitral taller Amigó artesans modernistes

Manuel Ballarín i Lancuentra

Ballarín va ser un dels principals forjadors modernistes que van existir a Catalunya. Durant els seus anys de treball va col·laborar amb diferents arquitectes i artistes del moment, però especialment va col·laborar amb Puig i Cadafalch. La seva col·laboració era tan estreta que Puig i Cadafalch va fer-se soci del seu taller “Manuel Ballarin y Cia S.L.”. 

La Casa Ballarín va innovar i modernitzar la producció de la forja modernista, realitzant peces en sèrie de forma mecanitzada. Aquestes peces eren disposades en un catàleg del qual es podien escollir dissenys predefinits. Aquesta tècnica abaratí molt el cost i preu de venda de les seves peces. 

A la Casa de les Punxes podem trobar detalls de forja de Manuel Ballarín a tot l’exterior de la casa, al terrat, a les entrades i inclús a les Punxes. Els seus motius sempre són vegetals i florals, formant part de la naturalesa que envolta i forma part de la Casa de les Punxes.

 

Taller Ballarín artesans modernistes

Alfons Juyol i Bach

Juyol va ser un escultor català especialitzat en la decoració arquitectònica. Compartia un prestigiós taller d’escultura amb el seu germà Josep Juyol conegut com a “Germans Juyol”. Molt perfeccionista, tenia la peculiaritat de realitzar maquetes de les decoracions que faria a les façanes dels edificis que el contractaven.

Alfons Juyol va col·laborar amb grans arquitectes modernistes com Puig i Cadafalch i Domènech i Montaner en edificis com la Casa Amatller, la Casa Macaya, la Casa Lleó Morera i el Palau Baró de Quadres. També van confiar en els seus treballs grans altres artistes modernistes com el fundidor Manuel Ballarín, l’escultor Eusebi Arnau, Miquel Utrillo, el ceramista Maragliano i els decoradors Moragas i Alarma. 

Juyol va col·laborar molt estretament amb Puig i Cadafalch en moltes de les seves obres. La Casa de les Punxes és una d’elles, podem trobar detalls seus com la decoració de pedra de la Punxa Principal amb l’anagrama de l’Àngela Terradas Brutau, entre altres. Pots descobrir-lo en aquest enllaç de la mà d’una de les nostres guies.

Coneixies tots els artesans modernistes que van col·laborar a la Casa de les Punxes? Quin és el teu preferit?

 

Paneles cerámicos Casa de les Punxes

Els panells ceràmics de la Casa de les Punxes

Coneixes els panells ceràmics de Casa de les Punxes? Són un dels detalls ceràmics més impressionants de l’edifici? Són obra d’Enric Monserdà i cadascun d’ells té un secret en el seu significat. En aquest article podràs descobrir-los.

El panell de l’Àngel - Carrer Rosselló amb Avinguda Diagonal

A la façana principal de Casa de les Punxes, ens rep un impressionant panell ceràmic amb un àngel representat que desplega un filacteri. Aquest àngel fa referència a la propietària de la casa que trobàvem al número 420 de l’Avinguda Diagonal, una de les germanes Terradas: l’Àngela. Al filacteri hi trobem escrit en lletres gòtiques: “Aquesta obra fou acabada any MCMV”. Just darrere d’aquest panell, trobem la Punxa Principal, que també té símbols en la seva decoració que ens remeten a l’Àngela. Els detalls decoratius en pedra que trobem a la base de la Punxa inclouen l’anagrama ATB, fent referència a l’Àngela Terradas Brutau.

 

Panel cerámico ángel Casa de les Punxes

El panell del Rellotge de Sol - Avinguda Diagonal

Seguint el camí per Avinguda Diagonal ens trobem amb el segon panell de la sèrie. En aquest panell hi trobem representats un rellotge de sol i juntament amb ell, un calendari. El rellotge compta amb representacions zodiacals de les estacions de l’any: primavera (àries), hivern (capricorn), tardor (balança) i càncer (estiu) i al marge trobem els números romans. A la part alta del panell trobem un altre filacteri amb un missatge en llatí “Numquam te crastima fallet hora”, una cita de les Geòrgiques de Virgili. La seva traducció seria “Tant de bo que mai el matí s’equivoqui d’hora”. Aquest panell el trobem a la casa de la Josepa, casa que identifiquem per la vara florida de Sant Josep que trobem a l’entrada, sota el panell.

 

Panel cerámico reloj solar Casa de les Punxes

Els panells de les roses - Carrer Bruc amb Avinguda Diagonal

En el cantó oposat del panell de l’Àngel, trobem els dos panells de les roses, un a L'avinguda Diagonal i l’altre a Carrer Bruc. En el primer trobem representada una dona rodejada de roses, mentre que en el segon podem veure un gerro ple de roses amb les inicials RTB. Els dos panells estan fent al·lusió a la tercera germana Terradas, la Rosa Terradas Brutau. A la decoració de la façana també podem trobar altres símbols que identifiquen la casa de la Rosa, com les roses esculpides en pedra dels capitells de les columnes o l’anagrama rodejat de roses sobre l’entrada.

 

Panel cerámico Rosa Casa de les Punxes

El panell de Sant Jordi - Carrer Rosselló

Per últim, girant la cantonada, trobem un dels panells més coneguts de Casa de les Punxes, el panell de Sant Jordi. En aquest panell, trobem representat a Sant Jordi lluitant contra el Drac, amb un altre filacteri en el qual podem llegir: “Sant Patró de Catalunya torneu-nos la llibertat”. Sant Jordi és un motiu recurrent en la decoració modernista i especialment en l’obra de Puig i Cadafalch. Ni en la decoració d’aquesta la façana ni en aquest plafó trobem cap referència a les germanes Terradas. El que sí que trobem, és una referència al gran arquitecte de Casa de les Punxes, ja que el seu rostre està esculpit en una de les cantonades del panell.

 

Panel Sant Jordi Casa de les Punxes

Coneixies tots aquests detalls i els seus significats?

Panel cerámico Casa de les Punxes

Els secrets de la ceràmica de la Casa de les Punxes

La Casa de les Punxes destaca a l’Avinguda Diagonal per la seva monumentalitat i estil únic. Un dels elements que més destaquen, a part del color rogenc de les seves façanes, són les característiques Punxes de l’edifici. També a la part alta de la casa, llueixen els coneguts panells ceràmics de la Casa de les Punxes, una de les meravelles decoratives d’Enric Monserdà.  A l’interior de la casa, s’amaguen altres joies de ceràmica esperant a ser descobertes, en aquest article farem un recull amb les més significatives.

  • Panells ceràmics

Els panells ceràmics són un dels detalls decoratius de Casa de les Punxes més impressionants. Els panells són l’element decoratiu exterior que ens desvela que la Casa de les Punxes, tot i semblar un edifici unitari, està dividit en diverses cases. A la Casa de les Punxes podem trobar cinc panells: dos a la finca de la Josepa, un a la finca de l’Àngela i els dos finals a la finca de la Rosa. En tots ells, podem veure símbols que ens indiquen la pertinència de cadascuna de les cases a les tres germanes. Excepte en el plafó de Sant Jordi, en el que trobem una amagada referència a l’arquitecte de la casa. En el pròxim article del blog aprendrem més sobre la simbologia d’aquests panells.

 

Panel cerámico Casa de les Punxes

 

  • Les Punxes

Les Punxes coronen majestuosament l’Avinguda Diagonal. A la façana principal de l’edifici, que dóna al carrer Rosselló, trobem una punxa d’una mida superior a les altres, que trenca la simetria de la casa. Totes les punxes són cobertes per rajoles ceràmiques amb forma d'escata. Aquestes estan fetes manualment i per això són imperfectes i inclús tenen diferents tonalitats i colors. Les peces ceràmiques estan subjectes a la superfície de la torre una per una i s'utilitza morter de calç com a fixació. Això permet la dilatació segons temperatures sense que l'estructura es vegi alterada. La seva disposició permet ressaltar la forma de cúpula de les punxes.

Aquestes escates són molt delicades, per això han sigut restaurades diverses vegades seguint el procediment tradicional. Aquí podem veure un procés de creació de peces ceràmiques similars. També destaquen les peces de ceràmica vidriada que, col·locades sobre les teules, fan d'unió entre els dos vessants de la teulada. Aquestes pedres estan signades per J. Arpí. Podria tractar-se de materials fabricats per l'artesà de Lloret, Pere Arpí Garí, amb el qual Puig i Cadafalch va treballar en algun projecte anterior.

 

Casa de les Punxes

Innovacions tècniques a la ceràmica i estructura de les Punxes

Puig i Cadafalch aplica una innovació tècnica  a les punxes. En aquestes, utilitza el ferro per a poder recollir, canalitzar i desviar les càrregues (forces internes i externes) cap als fonaments. D'una banda, Puig i Cadafalch utilitza cinturons de reforç (construïts en ferro) que actuen com a contenidors de les forces i ajuden a alleujar el flux de càrregues. Quant a ceràmica, trobem els anells o franges de maó ceràmic que treballa amb pressió formant l'esquelet intern de la torre juntament amb els cinturons metàl·lics (si s'observa in situ, es veurà que, per a la formació de cada franja horitzontal completa, trobem la partició d'alguna peça) D'aquesta manera, el pes de la volta queda perfectament canalitzat i distribuït.

Aquesta revolució constructiva és remarcable a la Punxa més gran, en la qual porta a un extrem màxim els avanços estructurals: les estructures metàl·liques ja no es recolzen sobre columnes, sinó que pengen mitjançant tires metàl·liques que treballen a tracció, i que transmeten les càrregues de tot el pes a les de maó ceràmic circulars perimetrals, fent-les treballar a compressió. D'aquesta manera, els pisos de les torres “suren” al no distribuir la totalitat del seu pes en les parets perimetrals, sinó que són subjectats per les tires metàl·liques que treballen a tracció.

 

Punxes interior

 

  • Rajoles ceràmiques 

A la Casa de les Punxes són conegudes les rajoles ceràmiques de les seves entrades principals que també les podem veure a sota dels balcons de la Casa de les Punxes. Les majoliques, dissenyades per Antoni Maria Gallissà, ja havien sigut utilitzades abans en un altre edifici dissenyat per Puig i Cadafalch per a la família Terradas: el mas Sobrevia. També va utilitzar aquesta mateixa majòlica al Palau Macaya, com a part de la decoració. Les rajoles, tot i ser independents, tenen un disseny que permet que combinades formin un altre disseny conjunt.

 

 

Coneixies totes aquestes ceràmiques de la Casa de les Punxes? Si t’ha semblat interessant, t’aconsellem llegir també el següent article sobre el simbolisme en els panells ceràmics la Casa de les Punxes.

Josep Maria Jujol i els colors del modernisme

Josep Maria Jujol i Gibert va ser un artista modernista català contemporani de Puig i Cadafalch, Domènech i Montaner i Antoni Gaudí, entre d’altres. Jujol va ser un estret col·laborador de Gaudí.

Josep Maria Jujol va néixer el 16 de setembre de 1879 a Tarragona, de la que es va mudar l’any 1885 per anar a viure amb els seus pares a la Vila de Gràcia. Ja des de petit, el dibuix fou una de les seves aficions. Amb ell practicà la seva sensibilitat cap als colors. Va estudiar a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona entre l’any 1901 i el 1906, època en què aquesta era dirigida per Domènech i Montaner.

La relació de Josep Maria Jujol amb Antoni Maria Gallissà

Mentre estudiava, Jujol va col·laborar en l'elaboració de detalls decoratius amb l’arquitecte i catedràtic Antoni Maria Gallissà i Soqué, a qui va considerar el seu gran mestre. Gallssà, va ser un gran amic de Puig i Cadafalch conegut per les seves grans decoracions. És seu un dels colorits dissenys de les majòliques de Casa de les Punxes, en el que es pot apreciar la seva gran sensibilitat al detall i el color que Jujol va incorporar en el seu estil.

 

Majólica Antoni Maria Gallissà

Abans inclús d’acabar els estudis, Josep Maria Jujol començà les seves col·laboracions amb Gaudí a La Pedrera, la Casa Batlló o el Parc Güell, entre d’altres. El jove arquitecte es fascinà amb l’obra de Gaudí i va posar tot el seu entusiasme en les col·laboracions amb aquest. Els vibrants colors de la façana de Casa Batlló són atribuïts a Jujol, així com el disseny dels balcons de la Pedrera, entre d’altres. Una de les seves col·laboracions més conegudes és la del Parc Güell, on la solució colorista del gran banc ondulant va ser obra de Jujol.

Mosaico Park Guell josep maria jujol

Al marge de la seva estreta relació amb grans arquitectes modernistes com Gallissà o Gaudí, Jujol va construir un estil molt personal. Aquest estava caracteritzat per una gran atenció als detalls artesanals, la seva religiositat, i el colorisme de les seves obres. Aquestes característiques poden veure’s en una de les seves obres més conegudes, Can Negre, a Sant Joan Despí.

 

Can Negre josep maria jujol

Jujol va patir al llarg de la seva vida diverses malalties cròniques, que van posar fi a la seva vida l’1 de maig de 1949 a causa d’una perforació intestinal. L’artista modernista va ser enterrat en el nínxol familiar, amb una làpida que ell mateix havia dissenyat.

Sant Jordi, un llegendari heroi polifacètic

Sant Jordi té una especial rellevància dins de la cultura catalana, és per això que aquesta festivitat és molt especial i molt celebrada a Catalunya.

Va ser i és un dels sants més populars, venerat per diferents confessions religioses. Jacopo da Varazze va escriure la llegenda de Sant Jordi i el drac en el segle XIII en la seva obra “Legenda sanctorum”, en la qual va col·leccionar rondalles de diversos sants. En poc temps la llegenda s'havia escampat per tota Europa.

Una antiga llegenda

La llegenda del cavaller que mata el drac no comença amb Sant Jordi ni amb l'imaginari cristià, sinó que es creu que aquesta és una assimilació de llegendes molt més antigues. Per exemple, trobem una llegenda similar en una epopeia dels sumeris de tres mil anys abans de Crist. També podem trobar referències d'aquesta llegenda a l'Antic Egipte o l'Imperi Romà.

sant jordi llegenda

Actualment, la llegenda i el dia de Sant Jordi se celebren en molts països del món. Aquest sant és patró de Catalunya i Aragó, però també de moltes ciutats i països com Anglaterra, Rússia, Polònia o Grècia, entre altres.

Sant Jordi a Barcelona

El dia de Sant Jordi és una celebració molt popular. El seu patronatge de Catalunya és un element habitual en diferents corrents i expressions artístiques catalanes. Aquest és el cas del Modernisme, que utilitza molt sovint la figura de Sant Jordi a les seves obres. Podem veure representacions i al·lusions a la seva figura o al drac en diversos edificis modernistes de Barcelona com la Casa Batlló, la Casa Amatller, el Palau Güell o la Casa de les Punxes. A la Casa de les Punxes trobem un panell ceràmic dissenyat per Enric Monserdà. En aquest, apareix el valerós cavaller amb l'espasa sobre el drac juntament amb la inscripció en català: “Sant Patró de Catalunya, retorneu-nos la llibertat”.

panell de sant jordi casa de les punxes

Aquest no és l'únic element que ens recorda a la llegenda de la casa. Les escates del llom del feroç drac prenen vida en les característiques Punxes, assetjant la casa des del cel.

casa de les punxes

El valent cavaller va ser una figura molt important per al modernisme català, i especialment per l'obra de Puig i Cadafalch i Enric Monserdà, respectiu arquitecte i decorador de Casa de les Punxes. És per això que la Casa de les Punxes compta amb un recorregut dissenyat per a redescobrir la seva llegenda, a més de penetrar en la seva simbologia, la seva història, el modernisme català i la figura del seu arquitecte, Puig Cadafalch.