Joan Rubió, el modernista oblidat

Joan Rubió i Bellver és un arquitecte modernista català, la seva figura és majorment desconeguda, tot i haver tingut estreta relació amb grans figures com Gaudí. La seva obra, no obstant això, parla d’ell en molts dels carrers de Barcelona. Qui no reconeixeria la bellesa de Casa Golferichs o Casa Pomar?

Joan Rubió va ser un arquitecte contemporani de grans artistes modernistes. Rubió va rebre els ensenyaments de Domènech i Montaner juntament amb Puig i Cadafalch a l’Escola d’Arquitectura i va ser posteriorment deixeble de Gaudí. Va treballar amb aquest últim en alguns dels seus projectes més coneguts, per exemple: la Sagrada Família, la Casa Batlló, el Parc Güell o la restauració de la Colònia Güell juntament amb Francesc Berenguer, un altre gran col·laborador de Gaudí.

A la fi del SXIX, en abandonar l’Escola d’Arquitectura, va començar les col·laboracions amb Gaudí, que ja era conegut com a arquitecte a escala nacional. Van passar uns anys fins que Rubió comencés a comptar amb projectes propis. La Casa Canals (1899-1900) és el primer edifici que es coneix construït per Rubió, seguit per la Casa Golferichs (1900-1901). A aquests dos primers projectes, els segueixen una gran quantitat de construccions modernistes escampades per Barcelona i altres territoris nacionals. Algunes d’elles s’han convertit en escenaris fotogènics per als interessats en la cultura barcelonina com el pont neogòtic del Carrer del Bisbe o la Casa Pomar.

 

Joan Rubió va ser, a més d’arquitecte, una figura implicada en la política del seu temps. Va ser escollit regidor per la Lliga Regionalista el novembre de 1905. Puig i Cadafalch també es va implicar en aquesta formació durant anys similars, tenint també una activa vida política.

Rubió no sols va participar en política, sinó que també va militar en diverses associacions de caràcter religiós com el Cercle Artístic de Sant Lluc o l’Associació Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, que agrupaven diferents intel·lectuals de l’època d’idees similars. Aquestes associacions estaven relacionades amb el clergue més important de l’època: Josep Torras i Bages, amic personal tant de Rubió com de Gaudí i van tenir una gran importància en la definició del catalanisme conservador que caracteritzava la Lliga Regionalista en aquell moment.

Joan Rubió, en resum, va ser una figura molt activa de la seva època que va voler deixar petjada, col·laborant amb grans artistes i intel·lectuals de la seva època tant en la política com en l’arquitectura.

El coneixies?

Fonts: Solà-Morales Rubió, Ignasi. Joan Rubió i Bellver y la fortuna del gaudinismo. Barcelona: La Gaya Ciencia, 1975. Imprès.


Rep novetats i ofertes exclusives al teu correu.
Tranquil! No t'omplirem la bústia de publicitat. T'enviarem sortejos i contingut exclusiu només una vegada al mes.

Eixample de Barcelona, història i curiositats

Saps quan va començar la construcció de l’Eixample? Qui ho va dissenyar? En aquest post trobaràs la resposta a aquestes preguntes i algunes curiositats sobre aquest conegut barri de Barcelona.

L’Eixample sempre ha estat conegut pel seu quadriculat i modern disseny d’Ildefons Cerdà. Aquest urbanista va aconseguir convertir un camp obert en la popular quadrícula urbana que avui coneixem com a Eixample. El disseny de Cerdà, tan uniforme, pretenia eliminar les diferències entre les zones on habitaven aquells més adinerats i aquells més desfavorits. Una cosa que no va poder aconseguir, ja que el mercat immobiliari es regeix per les seves pròpies lleis.

Podem considerar que l’Eixample de Barcelona va començar a construir-se en 1854, amb l’autorització governamental de l’enderrocament de les muralles de la ciutat. Aquestes muralles, que rodejaven Barcelona des de feia moltíssims anys, s’estenien per l’Avinguda del Paral·lel, el Passeig de Lluís Companys i al llarg de les rondes de Sant Pau, de Sant Antoni, Universitat i Sant Pere. El seu enderrocament no va ser senzill ni immediat, encara que va haver-hi prou col·laboració ciutadana. Els ciutadans barcelonins van haver d’esperar gairebé deu anys per a veure les muralles totalment derrocades, tot i que quatre anys després d’haver iniciat el procés ja va començar a urbanitzar-se l’Eixample.

Granvia de les Corts Catalanes, 1928.

Moltes de les previsions de Cerdà van ser modificades a mesura que la construcció de l’Eixample va avançar, sobretot a partir de 1880, quan els arquitectes modernistes van entrar en joc i van construir les icòniques i distintives cases modernistes. Grans arquitectes no van trigar a alçar els seus edificis en el nou i prometedor barri. Casa Batlló, La Pedrera i Casa de les Punxes són només algunes de les quals poden visitar-se actualment. Les més conegudes són les que pertanyen a l’il·lustre arquitecte de la Sagrada Família: Antoni Gaudí. Encara i així, existeixen grans joies d’altres arquitectes com Lluís i Domènech o Puig i Cadafalch a l’Eixample com a Casa Amatller Casa Lleó i Morera o la Casa de les Punxes. Aquesta última, obra de Puig i Cadafalch, s’alça monumental i majestuosament en plena Avinguda Diagonal, malgrat que la majoria d’aquests edificis es concentren en Passeig de Gràcia, un dels carrers principals de l’Eixample i principal centre residencial de l’alta burgesia a la fi del segle XIX.

Font: Paris, Jordi (Cord.) Ruta del Modernisme de Barcelona. Barcelona: IMPUiQV, 2005. Imprès.

Rep novetats i ofertes exclusives al teu correu.
Tranquil! No t'omplirem la bústia de publicitat. T'enviarem sortejos i contingut exclusiu només una vegada al mes.

Modernisme en família, una altra manera de descobrir Barcelona

Són diversos els edificis modernistes al centre de Barcelona que disposen d’activitats o visites especialment pensades per a famílies o nens. Si estàs buscant plans familiars vinculats a la cultura catalana, agafa paper i llapis!

Casa Vicens, el primer edifici d’Antoni Gaudí, és un dels edificis modernistes que ofereixen activitats familiars periòdiques a Barcelona. Gràcies a aquestes, els més petits poden gaudir de l’edifici a la seva manera. Segur que s’ho passaran pipa amb el seu pintor o arquitecte interior!


Un altre dels edificis modernistes que no s’oblida de pensar en els petits artistes és Casa de les Punxes. Aquest icònic edifici de Puig i Cadafalch compta amb tallers familiars puntuals com el que es realitzarà el pròxim 10 de novembre o els que va realitzar al Saló de Famílies Nombroses de Catalunya. El punt fort real de Casa de les Punxes està en el complement gratuït que ofereix als nens durant les visites familiars, es tracta del Kit Explora les Punxes, un quadernet d’activitats amb el qual grans i petits poden aprendre sobre Casa de les Punxes mentre passen una bona estona.

A més d’això, la casa té un ampli programa escolar amb activitats diverses que van des de diferents tallers a visites guiades. La proposta didàctica de Casa de les Punxes aposta per oferir una aproximació al patrimoni artístic i històric de Catalunya. Per a això, es nodreix d’activitats dirigides al públic infantil i juvenil que fomenten l’adquisició d’hàbits i valors per a resoldre problemes i situacions, buscant comprometre totes les àrees curriculars. A més de la visita dinamitzada i participativa a l’edifici, també compta amb activitats sobre l’origen i l’evolució de la llegenda de Sant Jordi, sobre els elements ornamentals de la Casa de les Punxes, sobre el seu arquitecte o sobre el seu context històric i artístic.


El conegut símbol de Barcelona dissenyat per Antoni Gaudí, la Sagrada Família, també pensa en com complaure als petits visitants. La proposta de les activitats infantils de la Sagrada Família ha anat canviant amb el temps en els últims anys, però el que és clar és que la Sagrada Família, igual que Casa de les Punxes, ofereix actualment tallers infantils puntuals.


Una altra casa que se suma als plans familiars és Casa Amatller. A aquesta casa s’ofereixen diferents activitats familiars que fan les delícies dels més petits, literalment… algunes involucren xocolata!


Finalment, Casa Batlló, l’emblemàtic edifici d’Antoni Gaudí també compta amb la seva pròpia aposta enfocada al públic familiar, consistent en una visita especial on els nens i la història de la casa són protagonistes.


Rep novetats i ofertes exclusives al teu correu.
Tranquil! No t'omplirem la bústia de publicitat. T'enviarem sortejos i contingut exclusiu només una vegada al mes.

Alguna vegada t’has preguntat quines són les cases totalment imprescindibles que tens a veure sí o sí en la teva visita a Barcelona? Portem la selecció de cases modernistes de Barcelona que has d’afegir a la teva llista essencial.

Casa Batlló

Situada en el número 43 de Passeig de Gràcia, Casa Batlló no deixa al passejant indiferent. Els seus vius colors i meticulosa decoració conviden a entrar a visitar-la. Aquesta casa és una de les obres de l’etapa naturista d’Antoni Gaudí i una de les seves obres més conegudes.

La Pedrera

Construïda entre 1906 i 1912, la Pedrera és un altre de les icones de Passeig de Gràcia. També de l’etapa naturalista del famós arquitecte, com podem apreciar pels motius decoratius de la seva façana. Destaquen els motius marins en la seva acolorida decoració.

Casa Vicens

Casa Vicens destaca per ser la primera casa dissenyada per Antoni Gaudí a Barcelona. Aquesta casa va ser construïda entre 1883 i 1885 i és considerada una de les primeres obres que inauguren el Modernisme a Catalunya i a Europa.

Casa de les Punxes

Casa de les Punxes, revolucionària tant en aspecte artístic com en el tècnic, és la gran obra de Puig i Cadafalch. Situada en ple cor de Barcelona, entre la Pedrera i la Sagrada Família, és una peça clau per a entendre el modernisme català. La seva monumentalitat no té comparació possible, conté tres cases en un sol edifici de múltiples pisos.

Casa Felip

La menys coneguda i més sòbria de les cinc, la Casa Felip de l’arquitecte Telmo Fernández Janot, va ser construïda entre 1911 i 1913. El seu estil es considera modernista amb “aires barrocs”. Una petita joia tan desconeguda com sorprenent.

Coneixes altres cases que creus que són imprescindibles en una visita a Barcelona?


Rep novetats i ofertes exclusives al teu correu.
Tranquil! No t'omplirem la bústia de publicitat. T'enviarem sortejos i contingut exclusiu només una vegada al mes.

Sabies que Puig i Cadafalch va tenir una gran personalitat política? No només pel seu conegut catalanisme, sinó també a escala local. El conegut arquitecte modernista va ser una figura activa en la política del seu temps, et descobrim com i per què.

Puig i Cadafalch, ja des de jove, va mostrar-se contrari a les normes de disseny unificador de l’Eixample de Barcelona i ho va mostrar de moltes formes diferents:

  • Una d’elles, i potser la més vistosa, va ser la construcció d’alguns dels seus monumentals edificis, que destaquen amb la uniformitat del seu voltant. Un exemple d’aquesta, podria ser perfectament la monumental Casa de les Punxes.
  • Una altra forma, i no menys important en l’època, van ser els seus articles sobre 1900 en el prolífic periòdic català La Veu de Catalunya, on expressava el seu descontentament amb les mesures aprovades pel govern local.

A causa d’aquest descontentament i a altres motivacions personals, el jove Puig i Cadafalch va decidir passar a formar part activa de la política del seu voltant. Al 1901, arribaria a ser regidor a l’Ajuntament de Barcelona, coincidint amb les seves publicacions en La Veu de Catalunya i amb la construcció de la seva gran obra: la Casa de les Punxes.

Puig i Cadafalch no es va acontentar només amb participar en política municipal, sinó que va anar més enllà. Al 1907, Puig i Cadafalch va començar la seva activitat com a parlamentari a Madrid de Solidaritat Catalana, un moviment unitari format per grups i partits de Catalunya que va existir entre 1906 i 1909.

No obstant aquest petit incís, no va ser fins a 1913 que la vida política de Puig i Cadafalch va prendre un rumb més ampli i transcendental. En aquest any, es va convertir en representant de la formació catalanista Lliga Regionalista i en ferm defensor de la Mancomunitat de Catalunya, encara en formació. La Mancomunitat va ser una institució catalana que va existir entre 1914 i 1925 a la qual les quatre diputacions catalanes van cedir les seves competències. Entre altres assoliments, aquest organisme va aconseguir elaborar el conegut Projecte D’Estatut D’Autonomia De Catalunya (1919). Al 1917, Puig i Cadafalch es va convertir en membre del Consell Permanent de la Diputació. Aquest mateix any, després de la mort de Prat de la Riba, es va convertir en president del Consell de la Mancomunitat fins el 1924. La divisió i el desgast dels partits catalanistes en conflicte amb els interessos del govern espanyol, així com la dissolució de la Mancomunitat per Primo de Rivera el 1925, van marcar el declivi de l’activitat política del gran arquitecte modernista. Aquest, encara que va conservar la seva militància en la Lliga Regionalista, va limitar la seva participació.

Puig i Cadafalch, en resum, es va adonar que només amb la seva tasca com a arquitecte i historiador, no tindria prou per a transformar el seu voltant i per això va prendre part activa en la política del seu temps, transgredint no només la seva faceta d’arquitecte i historiador, sinó complementant aquestes amb les seves aspiracions polítiques.

Font: Alcolea i Gil, Santiago y Manent, Ramon. Puig i Cadafalch. Barcelona: Lunwerg Editores, 2006. Imprès.


Rep novetats i ofertes exclusives al teu correu.
Tranquil! No t'omplirem la bústia de publicitat. T'enviarem sortejos i contingut exclusiu només una vegada al mes.

T’has assabentat de tots els concerts a cases modernistes que hi ha a finals d’estiu a Barcelona? Hagis gaudit d’alguns d’ells o no… Et portem aquí una llista amb els més significatius.

Nits màgiques de Casa Batlló (diàries)

Per a començar, comptem amb les prolífiques Nits Màgiques de Casa Batlló. L’entrada oscil·la els 45€ de mitjana i inclouen una copa de cava i gran varietat de grups on triar. Aquests concerts es donen en l’icònic edifici de Gaudí des del 3 de juny al 3 de novembre, així que tens temps de pensar-te quin és el que va més amb tu.


La Pedrera Jazz (divendres i dissabtes)

Si ets un amant del jazz, els divendres i dissabtes des de juny fins a mitjan setembre pot gaudir-se de nits musicals en aquesta altra icònica casa de Gaudí per-36€. Aquesta entrada també inclou una copa i accés lliure a l’àtic, una bona opció per a un dissabte nit tranquil.


Les Nits del Palau Güell (dijous)

Per a finalitzar la tríade de Gaudí, trobem les Nits del Palau Güell. Aquests concerts van començar el 4 de juliol i van estar disponibles fins al 22 d’agost. La seva entrada incloïa per 35€ copa, aperitiu, visita i concert. Un pla rodó per a un dijous nit.


Nits amb Ritme de Casa de les Punxes (divendres i algun dijous)

Si busques una opció igualment elegant i més econòmica, et recomanem la menys coneguda però no menys sorprenent Casa de les Punxes. Cada divendres, en l’emblemàtica i enorme terrassa d’aquest edifici del gran Puig i Cadafalch se celebren les Nits amb Ritme des de juny. Amb la seva entrada a 25€ (amb un 25% de descompte per a residents fins ara), podràs descobrir l’exposició permanent de la casa (accés lliure), gaudir d’una consumició i vibrar amb els seus concerts en viu. A causa de l’èxit, s’han augmentat l’oferta durant setembre amb sessions el 13, 19 i 27 amb un suculent descompte per a residents. Et recomanem que les descobreixis el 19/09 amb el seu concert especial per la Mercè d’aquest estiu.


Rep novetats i ofertes exclusives al teu correu.
Tranquil! No t'omplirem la bústia de publicitat. T'enviarem sortejos i contingut exclusiu només una vegada al mes.

Coneixes la tríade indispensable del modernisme català? Segur que has sentit els seus noms. Sí, sí… estem parlant d’Antoni Gaudí, Domènech i Montaner i Puig i Cadafalch. De qui si no! T’expliquem una mica sobre ells, per si encara no els coneixes.

Domènech i Montaner (1850-1923)

Aquest gran arquitecte va ser coetani de Gaudí i una figura molt activa de la política catalana contemporània. En el seu historial d’obres consta el famós Recinte Modernista Sant Pau o el també fart conegut Palau de la Música Catalana de Barcelona. Segur que has sentit parlar d’aquests edificis i la seva exuberant bellesa. L’estil dels seus edificis és característic per tenir unes estructures racionals i façanes molt ornamentades, amb tot luxe de detalls en la decoració.


Antoni Gaudí (1852-1926)

Pot dir-se alguna cosa nova del gran arquitecte de la naturalesa? Qui no coneix la Sagrada Família? o la Pedrera? Casa Batlló? i la Casa Vicens? No acabaríem mai, perquè a més de ser un dels arquitectes més coneguts, va ser molt prolífic. Sí que podem explicar-te un parell de curiositats que no tothom coneix. Per exemple, Gaudí gairebé mai dissenyava les seves obres en plans, sinó que ho feia sobre maquetes en tres dimensions a tot detall. Així, els col·laboradors podien veure-la com ell l’havia projectat en la seva ment. Un altre detall que us confessem és que la famosa tècnica del “trencadís” que podem veure en la seva obra, va ser inventada per ell mateix i va ser utilitzada per primera vegada en la construcció de la finca Güell.


Puig i Cadafalch (1867-1956)

El jove Puig i Cadafalch va ser un dels deixebles de Domènech i Montaner. És considerat un dels últims representants del modernisme català i un dels primers del noucentisme. La seva obra sol dividir-se en tres períodes: el modernista, l’idealista racional i el monumentalista. Igual que el seu mentor, Puig i Cadafalch va ser un agent actiu en la política contemporània del seu voltant. En el seu període modernista va realitzar obres tan conegudes com la Casa Amatller, la Casa Martí o una de les seves grans culminacions: la Casa Terradas o Casa de les Punxes, recentment oberta al públic.

Si vols anar més enllà del mainstream i de les clàssiques rutes Gaudí, et portem la nostra proposta per a aprofundir en l’obra de Puig i Cadafalch.

Qui no coneix la Ruta del Modernisme de Barcelona? Gràcies ella, podem descobrir les grans joies del modernisme català a Barcelona de forma ordenada i còmoda. Si vols anar més enllà del mainstream i de les clàssiques rutes Gaudí, et portem la nostra proposta per a aprofundir en l’obra de Puig i Cadafalch.

La nostra proposta de ruta comença per la Casa Macaya, en plena Avinguda Diagonal. Aquesta casa és avui dia un centre cultural i disposa d’accés lliure a algunes de les seves estades, per la qual cosa pot visitar-se còmodament en un passeig. Si vols anar més enllà, Cases Singulars organitza visites (en català) tots els dilluns de juliol i agost al matí i tarda en aquest espai. Molt prop d’allí ressalta la Casa Terradas o Casa dels Punxes, una de les seves obres més impressionants i conegudes, que pot ser visitada cada dia entre les 10 i les 19h (amb l’últim accés a les 18h). El seu museu compta amb diversos tipus de visita per a tots els gustos i interessants ofertes per al públic resident. A més, en la seva planta baixa podem trobar el bar restaurant Matalaranya, una gran opció per a desdejunar. Una vegada desdejunats, a pocs passos reposa el Palau del Baró de Quadras, actualment seu d’un institut. Aquest edifici pot visitar-se a través de Casis Singulars els dimecres al matí. Tornant a la Diagonal, trobem Ca Serra, actual seu de la Diputació de Barcelona i una mica més endavant la Casa Pere Company, ara convertida en Museu i Centre d’Estudis de l’Esport.

Ja recorregudes les obres de la Diagonal, en baixar per Passeig de Gràcia és quan donem amb la també molt coneguda Casa Amatller, visitable cada dia d’11 a 18h. Ja en Plaça Catalunya, podem descobrir l’oblidada Casa Pich i Pon, que ha acollit al llarg de la seva història diverses empreses i associacions. Descendint des d’aquesta per Avinguda de Portal de l’Àngel, ens trobem amb Casa Martí i Casa Carreras: una davant de l’altra. Aquestes dues cases han acollit (i una d’elles encara acull) al famós bar modernista 4 Gats. Si voleu dinar en ell, recomanem reservar amb antelació. A menys de 5 minuts caminant, a Via Laietana, podem admirar la façana principal de la poc coneguda Casa Guarro.

Per a finalitzar la ruta, hem de desplaçar-nos a Plaça Espanya i gaudir d’ella mateixa, perquè també és obra de Puig i Cadafalch. En un dels seus marges podem admirar l’antiga Fàbrica Casaramona i els Palaus de Alfonoso XIII i Victoria Eugenia, tots dos part de l’Eix de l’Exposició Universal de 1929 (igual que la plaça).

Extra: Si encara teniu més ganes de descobrir a Puig i Cadafalch, recomanem anar a descobrir les seves obres de la part alta de la ciutat més desconegudes com la Casa Sastre i Marquès, la Rosa Alemany, la Muley-Afid o la Casa Muntades. Cap d’aquestes últimes cases és visitable, però pots admirar les seves façanes.


Rep novetats i ofertes exclusives al teu correu.
Tranquil! No t'omplirem la bústia de publicitat. T'enviarem sortejos i contingut exclusiu només una vegada al mes.

Francesc Berenguer va ser fill d’un dels mestres d’educació primària de Gaudí, amb qui acabaria estudiant arquitectura i treballant.

Retrat de Francesc Berenguer i Mestres, arquitecte modernista català (1866.1914)

Francesc Berenguer i Mestres és una figura poc coneguda del modernisme català. Encara que va exercir com a tal, mai va arribar a obtenir el títol d’arquitecte. Aquesta condició li va impedir signar projectes, per la qual cosa moltes obres en les quals va col·laborar no li són reconegudes. Avui, en el 153è aniversari del seu naixement, et portem la seva curiosa i interessant història.

Francesc Berenguer va néixer a Reus el 21 de juliol de 1866 i va morir 47 anys més tard, el 8 de febrer de 1914. Francesc Berenguer va ser fill d’un dels mestres d’educació primària de Gaudí, amb qui acabaria estudiant arquitectura i treballant. Berenguer va estudiar arquitectura entre 1882 i 1888 però mai va arribar a graduar-se, la qual cosa li va suposar no poder signar els plans que ell dissenyava. Altres arquitectes modernistes van ser els que es van atribuir els seus plans, tals com Juan Rubió, Pascual i Tintorer o el mateix Gaudi, Des de 1887 i fins a la seva mort, Berenguer va treballar per a Gaudí, recolzant-lo en grans projectes com el Palau Güell o la Sagrada Família. La majoria de les seves atribucions són discutides a causa de la problemàtica entorn l’autoria dels projectes.

El seu fill, Francesc Berenguer i Bellvehí, també va estudiar arquitectura, aconseguint el títol en 1914. Berenguer fill també va adoptar en les seves obres l’estil modernista. Aquest va treballar amb Gaudí, el seu pare i altres arquitectes modernistes de Barcelona i voltants igual que el seu pare, encara que podent signar els seus propis projectes.

L’arquitectura modernista amaga noms de figures tan curioses com aquesta. Saps qui són tots els que van col·laborar en la construcció i decoració de la Pedrera? Casa Amatller? Casa de les Punxes? El modernisme català amaga encara molts secrets als seus museus de Barcelona.


Rep novetats i ofertes exclusives al teu correu.
Tranquil! No t'omplirem la bústia de publicitat. T'enviarem sortejos i contingut exclusiu només una vegada al mes.

L'estil modernista: una reacció radical

Entre les característiques del modernisme trobem tant el respecte als materials com a l’artista, que gaudia d’una llibertat absoluta durant el procés creatiu.

L’arquitectura modernista porta amb ella sinuoses corbes i elements naturals contra la producció en sèrie i sense ànima i contra l’art acadèmic que s’imposava a les Escoles d’Art. Els arquitectes de finals del s. XIX es debatien entre l’avanç tecnològic que la Revolució Industrial havia generat, i que va subordinar l’aspecte de l’edifici a la seva estructura, o bé continuar usant els estils tradicionals, més històrics. Els arquitectes modernistes van reclamar un estil propi, nou, afí a les ambicions i expectatives d’una societat rejovenida i inquieta, en comptes de confirmar-se amb una d’aquestes opcions.
El Modernisme beu tant dels avanços que va suposar la Revolució Industrial en tècniques i materials constructius, com de la revaloració que el moviment Arts & Crafts va suposar per a les artesanies. Entre les característiques del modernisme trobem tant el respecte als materials com a l’artista, que gaudia d’una llibertat absoluta durant el procés creatiu.

Només així poden explicar-se estils tan personalitzats com els que van desenvolupar arquitectes modernistes com Puig i Cadafalch (Casa Ametller, Casa de les Punxes), Gaudí (Casa Batlló, Sagrada Família, La Pedrera) o Domènech i Muntaner (Hospital de St. Pau, Palau de la Música).

Aquests famosos artistes catalans van saber combinar el millor de totes dues tendències en el panorama local; fent del modernisme català un moviment consistent i possibilitant, mitjançant les seves construccions en la capital catalana, una ruta modernista a Barcelona com la que pot realitzar-se avui dia.

Has anat a veure ja a algun museu de Barcelona a descobrir el modernisme català? Hi ha visites guiades a Barcelona per obres d’arquitectura modernista com la Casa dels Punxes de Puig i Cadafalch o la Pedrera d’Antoni Gaudí.


Rep novetats i ofertes exclusives al teu correu.
Tranquil! No t'omplirem la bústia de publicitat. T'enviarem sortejos i contingut exclusiu només una vegada al mes.