La història de Bartomeu Terradas i el Futbol Club Barcelona

Bartomeu Terradas és conegut per haver sigut el primer tresorer del Futbol Club Barcelona i per haver sigut el seu segon president, però la seva relació amb el club va més enllà d’aquests dos fets. Ho sabies?

Bartomeu Terradas i Brutau va néixer l’any 1874, 25 anys abans que fos fundat el Futbol Club Barcelona, popularment conegut com a Barça. Fill de Bartomeu Terradas Mont i d’Àngela Brutau Manent, va néixer en família burgesa juntament amb tres germanes: l’Àngela, la Rosa i la Josepa, que més tard habitarien la Casa de les Punxes.

En la seva joventut, Bartomeu va ser enviat a estudiar a l’estranger, concretament a Suïssa i França. En aquesta última va començar a jugar a futbol.

Bartomeu Terradas va ser un dels dotze fundadors del Futbol Club Barcelona, entre els quals destaquen figures tan conegudes com Joan Gamper o Walter Wild. El jove Terradas va jugar el primer partit del Barça i va ser el seu primer tresorer. Al cap d’un temps va convertir-se en el segon president del club, el primer català, relegant a Wild l’any 1901. No només va ajudar al club amb aquests càrrecs sinó que també va ser un dels primers mecenes del Futbol Club Barcelona. Quan el club va haver d’abandonar el primer camp de futbol on jugaven, Terradas va aportar 14.000 pessetes per a llogar el terreny on se situaria el segon.

Durant els anys que durà la presidència de Terradas, el Barça va guanyar el seu primer títol: la Copa Macaya l’any 1902. Un any abans, el seu pare va morir, havent-se de fer càrrec del negoci familiar. Aquell any també es va casar amb Pilar Soler Julià, amb qui va tindre deu fills.

Bartomeu va arribar a jugar un total de 31 partits i va deixar de jugar l’any 1903.  Va començar a allunyar-se del Barça a partir del 1905, ja que la professionalització del club i els jugadors, van portar a sentir a Terradas que s’estava perdent el concepte inicial del club. Entre aquests anys va demanar construir a Puig i Cadafalch una casa per a les seves germanes, que acabarà sent la increïble Casa de les Punxes.


Rep novetats i ofertes exclusives al teu correu.
Tranquil! No t'omplirem la bústia de publicitat. T'enviarem sortejos i contingut exclusiu només una vegada al mes.

Ramon Casas, el retrat del modernisme

Ramon Casas és un dels pintors modernistes més coneguts, sobretot pels seus famosos retrats de les grans personalitats del moment. Entre aquells que han passat per davant dels seus pinzells vam trobar a Pablo Picasso, Puig i Cadafalch i Santiago Rusiñol.

Ramon Casas i Carbó va néixer a Barcelona el 4 de gener de 1866. És considerat un dels grans artistes del modernisme català per les seves variades creacions. Formen part de la seva obra pintures formals com retrats però també cartells, postals i fins i tot caricatures. A través de la seva obra podem conèixer millor la vida de principis del s.XX i als seus grans artistes.

Ramón Casas va abandonar l’escola amb tan sols 12 anys per a començar els seus estudis artístics en l’estudi de Juan Vicens Cots. Va estar tres anys aprenent les tècniques pictòriques en ell fins que es va traslladar a París, on va aprendre del pintor Charles August Émile Duran, “Carolus”, un gran admirador de Velázquez i més tard de Henri Gervex. Durant la seva estada a París va fundar la revista L’Avenç i va publicar en ella el seu primer dibuix.

Durant el seu primer període d’èxit artístic va conèixer a grans artistes del moment com Santiago Rusiñol, Eugène Carrière o Ignacio Zuloaga. Va aconseguir recuperar-se d’una primera tuberculosi a Barcelona i després d’ella, Rusiñol i Casas van començar a treballar junts en Per Catalunya (des del meu carro), una obra que recull les seves vivències recorrent racons de Catalunya en un carro a cavall, amb textos de Rusiñol i il·lustracions de Casas. Les col·laboracions entre tots dos artistes van ser des de llavors cada vegada més freqüents i reeixides, arribant a viure junts a París juntament amb altres curioses figures del modernisme com Miguel Utrillo.

En la seva tornada a Barcelona, Casas va finançar els Quatre Gats, un famós bar situat en els baixos de la Casa Martí de Puig i Cadafalch que va acollir diverses exposicions i tertúlies d’art. També van crear entre Pere Romeu, Rusiñol, Miquel Utrillo i Casas una revista literària homònima. A partir de 1900 la seva fama va augmentar dràsticament i va aconseguir les seves primeres exposicions individuals, culminant en la gran exposició i homenatge a la seva obra que va organitzar el Reial Cercle Artístic en 1930. En el seu retorn a la ciutat comtal també va conèixer a Julia Peraire, una jove venedora de loteria amb la qual va acabar casant-se en 1922 malgrat l’oposició de la família del pintor.

Uns anys més tard, Casas va tornar a emmalaltir de tuberculosis però va continuar creant i exposant la seva obra. Va morir el 29 de febrer de 1932 a causa de la tuberculosi i va ser enterrat al Cementiri de Montjuïc de Barcelona.


Rep novetats i ofertes exclusives al teu correu.
Tranquil! No t'omplirem la bústia de publicitat. T'enviarem sortejos i contingut exclusiu només una vegada al mes.

3 Plans de Sant Valentí a Barcelona

Tant si ets turista o local, celebrar Sant Valentí a Barcelona és una idea genial. Si no la coneixes, no hi ha millor dia per a descobrir la Ciutat Comtal amb qui més vulguis i si creus que ja ho has vist tot… t’animem a redescobrir què pot oferir-te encara aquesta meravellosa ciutat en un dia tan especial.

  1. Recorre Barcelona: per terra, mar o aire

Si no coneixeu la ciutat, sempre podeu agafar un bon mapa o guia turística i llançar-vos a descobrir els seus màgics racons. Un passeig pels pintorescos barris del Gòtic o el Raval us traslladarà a l’Edat Medieval, mentre que un passeig per Avinguda Diagonal o Passeig de Gràcia us portarà a principis del s. XX amb els seus grans edificis modernistes com la Casa Batlló, la Pedrera o la Casa de les Punxes.

D’altra banda, si ja coneixeu els encants que ofereix la ciutat a peu de carrer sempre podeu apostar per veure-la des d’un altre punt de vista. Redescobrir Barcelona en un dels seus vaixells turístics no sembla una mala idea per als locals. Has experimentat Barcelona des de la mar alguna vegada?

Una altra idea que se’ns ocorre és per l’aire. Has pensat en unes bones vistes? Imagina’t les d’un telefèric! O si vols veure la ciutat des de dalt sense enlairar els peus del terra, també podeu anar a un lloc amb bones vistes com els coneguts Búnquers del Carmel, encara que en aquestes dates és un lloc molt concorregut. Si vols una mica més d’intimitat i una experiència exclusiva el que et recomanem de debò és anar a Casa de les Punxes i gaudir de la seva Visita Mirador, amb accés exclusiu al mirador de l’emblemàtic edifici des del qual poden gaudir-se les vistes més romàntiques de Barcelona. S’ha obert l’espai just en Sant Valentí! Coincidència?

  1. Degusta el dia

Una altra gran opció i compatible amb el pla anterior és la de sortir a menjar-te Barcelona. Com? Descobrint els seus millors restaurants. La Ciutat Comtal està plena de restaurants de diferents tipus que serveixen menjar de tots els racons del món. Ets més de menjar japonès, mexicà, italià o espanyol? Sigui del quin siguis, podràs trobar mil opcions amb un gran assortit de romanticisme en cadascún d’ells.

Si el que cerques és un Sant Valentí a la barcelonina… recomanem gaudir d’un bon vermut i unes tapes o un sopar romàntic en un restaurant amb encant. Resulta que totes dues opcions pots trobar-les en la Vermuteria Restaurant Matalaranya, al peu de la Casa de les Punxes i amb una gran oferta en platerets gurmet que no us deixaran indiferent. Algunes de les estrelles de la seva carta són l’arròs de bolets, les braves amb salsa picant de chipotle, les mandonguilles de sèpia l’steak tartar de rellom de vedella eco.

  1. Descobreix noves experiències culturals

Un altre gran pla de Sant Valentí pot ser un que involucri la cultura de Barcelona. Aquesta ciutat compta amb gran quantitat de museus i activitats culturals que gaudir, tants que no creiem que puguis acabar-te’ls tots. Sempre apareixen de nous! És el que passa en una ciutat amb tanta història… Mai acabes de conèixer-la del tot.

Si no coneixes el més bàsic de Barcelona, fer una parada als museus i edificis més coneguts pot semblar una parada obligatòria. Nosaltres, per a gaudir d’una vetllada especial recomanem visitar aquells espais menys turístics o que ofereixin alguna cosa especial per a aquest dia, ja que els altres continuaran obrint les seves portes un altre dia (potser una mica menys saturats). Si d’altra banda ja coneixeu Barcelona, el suggeriment és el mateix: gaudir d’allò exclusiu que s’ofreixi en un dia tan especial.

Una proposta cridanera igual que romàntica és la que ja comentem abans: la Visita Mirador de Casa de les Punxes. Amb aquesta entrada podràs descobrir la màgia del modernisme català i tindràs accés a un espai normalment tancat al públic (El mirador de la Punxa més alta de l’edifici) des del qual podràs veure Barcelona des d’un punt de vista totalment nou.

Saps ja que faràs en Sant Valentí? Ens veiem aviat a la Casa de les Punxes!


Rep novetats i ofertes exclusives al teu correu.
Tranquil! No t'omplirem la bústia de publicitat. T'enviarem sortejos i contingut exclusiu només una vegada al mes.

5 edificis modernistes de l’Avinguda Diagonal

El Passeig de Gràcia de Barcelona és conegut per ser la ubicació de grans edificis modernistes com la Casa Batlló i la Pedrera d’Antoni Gaudí o la Casa Amatller de Puig i Cadafalch, però hi ha un altre carrer ple de joies modernistes a Barcelona: la gran Avinguda Diagonal. En ella podem gaudir de grans vistes si fem una passejada, a continuació, mostrarem alguns edificis que poden trobar-se:

  1. Casa Sayrach

La Casa Sayrach es troba a la cantonada entre Avinguda Diagonal i el carrer Enric Granados des de 1918. En les línies corbes d’aquest edifici poden veure’s les influències que Gaudí va tenir sobre el jove Manuel Sayrach. És destacable la bellesa de la teulada i la seva icònica torre.

  1. La Casa Comalat

La Casa Comalat va ser dissenyada en 1906 per Salvador Valeri i Pupurull però no va ser construïda fins a 1911. Des de la Diagonal podem veure com ressalta la seva decorada façana de pedra amb dotze balcons decorats amb escultures. Les seves portes recorden al disseny de les de Casa Batlló, oi?

  1. Palau de Baró de Quadras

A la vorera de davant, ens trobem amb el Palau de Baró de Quadras, realitzat pel gran arquitecte modernista Josep Puig i Cadafalch entre 1904 i 1906. Dins d’aquest singular edifici es troba avui dia un institut. La seva tribuna continua atraient les mirades dels passejants més curiosos. Es troba a menys de 5 minuts a peu de la Pedrera.

  1. Casa de les Punxes

Casa de les Punxes és, potser, l’edifici més cridaner d’aquest tros de la Diagonal. Construït també durant els primers anys del SXX, el singular edifici format per tres cases diferents s’alça com un monumental castell enmig del quadriculat Eixample. El millor de tot és que és visitable i en el seu interior alberga un museu sobre la història de la casa, de l’arquitecte i de la figura de Sant Jordi, molt important per al modernisme català i per a la casa. La casa admet diferents tipus de visita, perquè puguin visitar i gaudir-la tant famílies, com parelles, amics o visitants que vinguin per si mateixos. A més, cada cert temps compta amb interessants promocions que poden ser consultades en el seu lloc web i que ofereixen experiències exclusives de la casa.

  1. Palau Macaya

Aquest últim no es troba com a tal en Avinguda Diagonal però sí que és visible des d’ella. El Palau Macaya és una altra obra de l’il·lustre Puig i Cadafalch. Destaca des de lluny per l’esgrafiat blanc de la façana, que la fa lluminosa i elegant. Des de prop, enamoren els seus detalls decoratius tant en pedra com en ferro forjat.

Coneixes altres edificis de la Avinguda Diagonal que creus que falten en aquesta llista?


Rep novetats i ofertes exclusives al teu correu.
Tranquil! No t'omplirem la bústia de publicitat. T'enviarem sortejos i contingut exclusiu només una vegada al mes.

Domènech i Montaner, el pare del modernisme

Domènech i Montaner va ser, no sols un conegut arquitecte modernista de la seva època, sinó també l’encarregat de formar a altres grans generacions posteriors d’arquitectes entre els quals figuraran Gaudí i Puig i Cadafalch. Podríem considerar que desembre és un mes de gran importància per a aquest gran protagonista del modernisme català, ja que tant l’aniversari del seu naixement com de la seva mort es donen en aquest mes. Coneixes la seva figura?

Lluís Domènech i Montaner va néixer el 21 de desembre de 1850 a Barcelona i va morir el dia 27 del mateix mes i en la mateixa ciutat l’any 1923. És conegut per ser un dels artistes més reconeguts i valorats del modernisme català, són diverses les obres de la seva autoria que tenen actualment l’estat de Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO. És l’autor del Recinte Modernista de Sant Pau, de la Casa Lleó Morera i del Palau de la Música Catalana, entre altres edificis.

Després de formar-se en la seva joventut en arquitectura i ciències físiques i matemàtiques, es va convertir en professor a l’Escola d’Arquitectura, de la qual va acabar convertint-se en director després de diversos anys de docència, l’any 1900. És en aquesta escola on tindrà l’oportunitat de formar a deixebles tan posteriorment cèlebres com Gaudí, Puig i Cadafalch o Josep Mª Jujol.

Domènech i Montaner no sols va tenir una faceta arquitectònica, sinó que també va col·laborar amb diversos projectes editorials. Va ser habitual col·laborador de l’empresa familiar, l’editorial Montaner i Simón a través de la qual va crear la Història General de l’Art, que després va continuar editant Josep Puig i Cadafalch. A més, també va fundar la revista El Poble Català i va col·laborar amb les principals publicacions catalanes de l’època com La Veu de Catalunya o La Renaixença.

Finalment, igual que Puig i Cadafalch, Domènech i Montaner va ser una figura molt activa en la política de la seva època. El conegut artista modernista va ser el fundador de la Lliga Regionalista (1870) i de la Unió Catalanista (1891). Més tard va arribar a ser diputat de les Corts Espanyoles l’any 1901.

Domènech i Montaner va tenir 8 fills amb la seva esposa María Roure i Carnestoltes i va morir allunyat de la seva activa vida política i dels projectes arquitectònics, centrat en els seus estudis històrics sobre Catalunya. Les seves obres són, actualment, de les més valorades en el modernisme català.


Rep novetats i ofertes exclusives al teu correu.
Tranquil! No t'omplirem la bústia de publicitat. T'enviarem sortejos i contingut exclusiu només una vegada al mes.

Nadal modernista al centre de Barcelona

És Nadal i els edificis modernistes del centre de Barcelona tenen molt a oferir als seus visitants. Us presentem les particularitats de les construccions de Gaudí i Puig i Cadafalch per a aquest Nadal:

La Casa Batlló, una de les més conegudes cases de Gaudí, compta amb la seva tradicional neu al pati, durant alguns dies de desembre la neu no deixa de caure dins de la casa… una sorpresa que deixa glaçats als visitants!

Casa de les Punxes no es queda enrere en l’oferta especial nadalenca, sinó que compta amb atractives propostes. La primera d’aquestes és la promoció especial de Nadal, que, a més de comptar amb un preu molt especial, inclou per a les famílies el Kit Explora els Punxes i activitats dinamitzadores gratuïtes. Aquest kit està especialment pensat per a dinamitzar la visita als més petits, alhora que poden aprendre sobre Casa de les Punxes mentre passen una bona estona. A més, pot ser que es trobin amb el Tió per la casa! Li agraden les visites.

Les propostes de Casa de les Punxes no acaben aquí, sinó que aquesta també obre les seves portes a esdeveniments de Nadal. La casa permet celebrar en el seu interior sopars de nadal amb la família o d’empresa en els seus múltiples i carismàtics espais.

A Casa Amatller se sumen a l’ambientació nadalenca de la casa, convertint-la en un calendari d’advent gegant. A més d’aquest detall de la façana, també compten amb un pessebre dins de la casa que farà les delícies dels més aficionats a la història de les Xocolates Amatller.

La Pedrera, una altra de les conegudes joies de Gaudí, acull durant les dates nadalenques diversos actes musicals per a tota mena de públics. Segons les dates, poden trobar-se concerts de caràcter bastant diferent, per la qual cosa gairebé tothom podrà trobar un al seu gust.

La Sagrada Família, símbol i icona de Barcelona, no podria no celebrar el Nadal, una de les festivitats catòliques més importants. La imponent catedral albergarà en el seu interior la tradicional i coneguda Missa del Pollet i en el seu exterior podrà gaudir-se durant alguns dies puntuals d’un espectacle de llums en la façana.

Casa Vicens, la primera casa de Gaudí, prossegueix amb els seus clàssics tallers infantils i proposa un especial de Nadal vinculat a la ceràmica de la casa. Els més petits podran potenciar així el seu nen interior.


Rep novetats i ofertes exclusives al teu correu.
Tranquil! No t'omplirem la bústia de publicitat. T'enviarem sortejos i contingut exclusiu només una vegada al mes.

Joan Rubió, el modernista oblidat

Joan Rubió i Bellver és un arquitecte modernista català, la seva figura és majorment desconeguda, tot i haver tingut estreta relació amb grans figures com Gaudí. La seva obra, no obstant això, parla d’ell en molts dels carrers de Barcelona. Qui no reconeixeria la bellesa de Casa Golferichs o Casa Pomar?

Joan Rubió va ser un arquitecte contemporani de grans artistes modernistes. Rubió va rebre els ensenyaments de Domènech i Montaner juntament amb Puig i Cadafalch a l’Escola d’Arquitectura i va ser posteriorment deixeble de Gaudí. Va treballar amb aquest últim en alguns dels seus projectes més coneguts, per exemple: la Sagrada Família, la Casa Batlló, el Parc Güell o la restauració de la Colònia Güell juntament amb Francesc Berenguer, un altre gran col·laborador de Gaudí.

A la fi del SXIX, en abandonar l’Escola d’Arquitectura, va començar les col·laboracions amb Gaudí, que ja era conegut com a arquitecte a escala nacional. Van passar uns anys fins que Rubió comencés a comptar amb projectes propis. La Casa Canals (1899-1900) és el primer edifici que es coneix construït per Rubió, seguit per la Casa Golferichs (1900-1901). A aquests dos primers projectes, els segueixen una gran quantitat de construccions modernistes escampades per Barcelona i altres territoris nacionals. Algunes d’elles s’han convertit en escenaris fotogènics per als interessats en la cultura barcelonina com el pont neogòtic del Carrer del Bisbe o la Casa Pomar.

 

Joan Rubió va ser, a més d’arquitecte, una figura implicada en la política del seu temps. Va ser escollit regidor per la Lliga Regionalista el novembre de 1905. Puig i Cadafalch també es va implicar en aquesta formació durant anys similars, tenint també una activa vida política.

Rubió no sols va participar en política, sinó que també va militar en diverses associacions de caràcter religiós com el Cercle Artístic de Sant Lluc o l’Associació Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, que agrupaven diferents intel·lectuals de l’època d’idees similars. Aquestes associacions estaven relacionades amb el clergue més important de l’època: Josep Torras i Bages, amic personal tant de Rubió com de Gaudí i van tenir una gran importància en la definició del catalanisme conservador que caracteritzava la Lliga Regionalista en aquell moment.

Joan Rubió, en resum, va ser una figura molt activa de la seva època que va voler deixar petjada, col·laborant amb grans artistes i intel·lectuals de la seva època tant en la política com en l’arquitectura.

El coneixies?

Fonts: Solà-Morales Rubió, Ignasi. Joan Rubió i Bellver y la fortuna del gaudinismo. Barcelona: La Gaya Ciencia, 1975. Imprès.


Rep novetats i ofertes exclusives al teu correu.
Tranquil! No t'omplirem la bústia de publicitat. T'enviarem sortejos i contingut exclusiu només una vegada al mes.

Eixample de Barcelona, història i curiositats

Saps quan va començar la construcció de l’Eixample? Qui ho va dissenyar? En aquest post trobaràs la resposta a aquestes preguntes i algunes curiositats sobre aquest conegut barri de Barcelona.

L’Eixample sempre ha estat conegut pel seu quadriculat i modern disseny d’Ildefons Cerdà. Aquest urbanista va aconseguir convertir un camp obert en la popular quadrícula urbana que avui coneixem com a Eixample. El disseny de Cerdà, tan uniforme, pretenia eliminar les diferències entre les zones on habitaven aquells més adinerats i aquells més desfavorits. Una cosa que no va poder aconseguir, ja que el mercat immobiliari es regeix per les seves pròpies lleis.

Podem considerar que l’Eixample de Barcelona va començar a construir-se en 1854, amb l’autorització governamental de l’enderrocament de les muralles de la ciutat. Aquestes muralles, que rodejaven Barcelona des de feia moltíssims anys, s’estenien per l’Avinguda del Paral·lel, el Passeig de Lluís Companys i al llarg de les rondes de Sant Pau, de Sant Antoni, Universitat i Sant Pere. El seu enderrocament no va ser senzill ni immediat, encara que va haver-hi prou col·laboració ciutadana. Els ciutadans barcelonins van haver d’esperar gairebé deu anys per a veure les muralles totalment derrocades, tot i que quatre anys després d’haver iniciat el procés ja va començar a urbanitzar-se l’Eixample.

Granvia de les Corts Catalanes, 1928.

Moltes de les previsions de Cerdà van ser modificades a mesura que la construcció de l’Eixample va avançar, sobretot a partir de 1880, quan els arquitectes modernistes van entrar en joc i van construir les icòniques i distintives cases modernistes. Grans arquitectes no van trigar a alçar els seus edificis en el nou i prometedor barri. Casa Batlló, La Pedrera i Casa de les Punxes són només algunes de les quals poden visitar-se actualment. Les més conegudes són les que pertanyen a l’il·lustre arquitecte de la Sagrada Família: Antoni Gaudí. Encara i així, existeixen grans joies d’altres arquitectes com Lluís i Domènech o Puig i Cadafalch a l’Eixample com a Casa Amatller Casa Lleó i Morera o la Casa de les Punxes. Aquesta última, obra de Puig i Cadafalch, s’alça monumental i majestuosament en plena Avinguda Diagonal, malgrat que la majoria d’aquests edificis es concentren en Passeig de Gràcia, un dels carrers principals de l’Eixample i principal centre residencial de l’alta burgesia a la fi del segle XIX.

Font: Paris, Jordi (Cord.) Ruta del Modernisme de Barcelona. Barcelona: IMPUiQV, 2005. Imprès.

Rep novetats i ofertes exclusives al teu correu.
Tranquil! No t'omplirem la bústia de publicitat. T'enviarem sortejos i contingut exclusiu només una vegada al mes.

Modernisme en família, una altra manera de descobrir Barcelona

Són diversos els edificis modernistes al centre de Barcelona que disposen d’activitats o visites especialment pensades per a famílies o nens. Si estàs buscant plans familiars vinculats a la cultura catalana, agafa paper i llapis!

Casa Vicens, el primer edifici d’Antoni Gaudí, és un dels edificis modernistes que ofereixen activitats familiars periòdiques a Barcelona. Gràcies a aquestes, els més petits poden gaudir de l’edifici a la seva manera. Segur que s’ho passaran pipa amb el seu pintor o arquitecte interior!


Un altre dels edificis modernistes que no s’oblida de pensar en els petits artistes és Casa de les Punxes. Aquest icònic edifici de Puig i Cadafalch compta amb tallers familiars puntuals com el que es realitzarà el pròxim 10 de novembre o els que va realitzar al Saló de Famílies Nombroses de Catalunya. El punt fort real de Casa de les Punxes està en el complement gratuït que ofereix als nens durant les visites familiars, es tracta del Kit Explora les Punxes, un quadernet d’activitats amb el qual grans i petits poden aprendre sobre Casa de les Punxes mentre passen una bona estona.

A més d’això, la casa té un ampli programa escolar amb activitats diverses que van des de diferents tallers a visites guiades. La proposta didàctica de Casa de les Punxes aposta per oferir una aproximació al patrimoni artístic i històric de Catalunya. Per a això, es nodreix d’activitats dirigides al públic infantil i juvenil que fomenten l’adquisició d’hàbits i valors per a resoldre problemes i situacions, buscant comprometre totes les àrees curriculars. A més de la visita dinamitzada i participativa a l’edifici, també compta amb activitats sobre l’origen i l’evolució de la llegenda de Sant Jordi, sobre els elements ornamentals de la Casa de les Punxes, sobre el seu arquitecte o sobre el seu context històric i artístic.


El conegut símbol de Barcelona dissenyat per Antoni Gaudí, la Sagrada Família, també pensa en com complaure als petits visitants. La proposta de les activitats infantils de la Sagrada Família ha anat canviant amb el temps en els últims anys, però el que és clar és que la Sagrada Família, igual que Casa de les Punxes, ofereix actualment tallers infantils puntuals.


Una altra casa que se suma als plans familiars és Casa Amatller. A aquesta casa s’ofereixen diferents activitats familiars que fan les delícies dels més petits, literalment… algunes involucren xocolata!


Finalment, Casa Batlló, l’emblemàtic edifici d’Antoni Gaudí també compta amb la seva pròpia aposta enfocada al públic familiar, consistent en una visita especial on els nens i la història de la casa són protagonistes.


Rep novetats i ofertes exclusives al teu correu.
Tranquil! No t'omplirem la bústia de publicitat. T'enviarem sortejos i contingut exclusiu només una vegada al mes.

Castillo de Neuschwanstein

Puig i Cadafalch, amb la Casa Terradas crea un castell urbà amb ressonàncies wagnerianes i medievals en un espai únic en tot l’Eixample que es va convertir en símbol d’allò que l’arquitecte volia fer-ne de Catalunya: una nació conscient del seu passat i oberta als progressos i novetats vinguts de l’estranger.

La Casa Terradas o Casa de les Punxes, és una de les obres més monumentals de Puig i Cadafalch. Aquesta és coneguda per ser la més complexa de les seves obres projectades a principis del segle XX, no només per la seva monumentalitat sinó també per la gran elaboració, atenció i propagació de detalls i elements innovadors i singulars. Puig i Cadafalch va voler projectar una casa que es distingís per sobre de totes les altres de l’Eixample i ho va aconseguir.

La Casa de les Punxes és singular ja des del mateix solar. Atípic i de forma hexagonal irregular entre els carrers de Bruc, Rosselló i l’avinguda Diagonal, aquest solar permetia projectar un gran edifici aïllat, fet poc comú al nou Eixample de Barcelona. El repte va ser resolt per l’arquitecte disposant les tres portes d’entrada dels immobles a l’Avinguda Diagonal i emmarcant-les amb dues torres de diferents mides i formes.

És en aquest curiós emplaçament que s’alça el monumental edifici amb reminiscències de l’increïble Castell de Neuschwanstein, que va ser un homenatge de Lluís II a les òperes de Wagner. És un dels castells més fotografiats d’Alemanya i és producte d’una barreja d’estils arquitectònics (majorment neogòtic i neoromànic) que proveeixen una sorprenent estètica al gran edifici. El seu estil s’allunya de tota funcionalitat per a destacar la innovació i l’experiència estètica. Casa de les Punxes beu d’aquestes influències wagnerianes i les fa seves en les seves sis torres.

Castillo de Neuschwanstein
Castell de Neuschwanstein

La de Neuschwanstein no és, però, l’última de les influències que trobem de Puig i Cadafalch a Casa de les Punxes. Segons els estudis de l’historiador de l’art Santiago Alcolea, és molt probable que l’arquitecte fos influenciat en la seva projecció pel castell medieval de Pierrefonds, a França. Aquest castell va ser restaurat per E. E. Viollet-le-Duc a petició de Napoleó III poc abans del naixement de Puig i Cadafalch i convertit en residència. La seva estructura basada en una planta poligonal i torres circulars amb coberta cònica responen a un disseny funcional i defensiu. Aquesta estructura és la que podem trobar a Casa de les Punxes però amb finalitats purament estètiques.

Castell de Pierrefonds

La Casa de les Punxes és un gran bloc unitari que conté tres immobles. A les seves sis façanes, té un basament de pedra que arriba fins a l’alçada de la planta baixa; les parts superiors són de maó vist, amb to rogenc. Les tribunes de les façanes principals marquen els nivells amb requadres de pedra blanca recoberts de decoració vegetal. Aquestes, no segueixen la jerarquia de nivells de l’Eixample però aquesta situació és resolta mitjançant els balcons que s’hi intercalen, que sí que la respecten. Les façanes estan coronades per temes en triangle, dels quals el vèrtex central d’aquests l’ocupa un plafó amb diferents simbologies sobre les propietàries de la Casa, un rellotge de sol i la figura de Sant Jordi amb la polèmica frase: Sant patró de Catalunya, torneu-nos la llibertat. Aquests temes triangulars i la característica forma de les seves torres, són les que donen el conegut sobrenom a la casa.

Podríem concloure que Puig i Cadafalch, amb la Casa Terradas crea un castell urbà amb ressonàncies wagnerianes i medievals en un espai únic en tot l’Eixample que es va convertir en símbol d’allò que l’arquitecte volia fer-ne de Catalunya: una nació conscient del seu passat i oberta als progressos i novetats vinguts de l’estranger.

Font: Alcolea i Gil, Santiago y Manent, Ramon. Puig i Cadafalch. Barcelona: Lunwerg Editores, 2006. Imprès.


Rep novetats i ofertes exclusives al teu correu.
Tranquil! No t'omplirem la bústia de publicitat. T'enviarem sortejos i contingut exclusiu només una vegada al mes.