Castillo de Neuschwanstein

Puig i Cadafalch, amb la Casa Terradas crea un castell urbà amb ressonàncies wagnerianes i medievals en un espai únic en tot l’Eixample que es va convertir en símbol d’allò que l’arquitecte volia fer-ne de Catalunya: una nació conscient del seu passat i oberta als progressos i novetats vinguts de l’estranger.

La Casa Terradas o Casa de les Punxes, és una de les obres més monumentals de Puig i Cadafalch. Aquesta és coneguda per ser la més complexa de les seves obres projectades a principis del segle XX, no només per la seva monumentalitat sinó també per la gran elaboració, atenció i propagació de detalls i elements innovadors i singulars. Puig i Cadafalch va voler projectar una casa que es distingís per sobre de totes les altres de l’Eixample i ho va aconseguir.

La Casa de les Punxes és singular ja des del mateix solar. Atípic i de forma hexagonal irregular entre els carrers de Bruc, Rosselló i l’avinguda Diagonal, aquest solar permetia projectar un gran edifici aïllat, fet poc comú al nou Eixample de Barcelona. El repte va ser resolt per l’arquitecte disposant les tres portes d’entrada dels immobles a l’Avinguda Diagonal i emmarcant-les amb dues torres de diferents mides i formes.

És en aquest curiós emplaçament que s’alça el monumental edifici amb reminiscències de l’increïble Castell de Neuschwanstein, que va ser un homenatge de Lluís II a les òperes de Wagner. És un dels castells més fotografiats d’Alemanya i és producte d’una barreja d’estils arquitectònics (majorment neogòtic i neoromànic) que proveeixen una sorprenent estètica al gran edifici. El seu estil s’allunya de tota funcionalitat per a destacar la innovació i l’experiència estètica. Casa de les Punxes beu d’aquestes influències wagnerianes i les fa seves en les seves sis torres.

Castillo de Neuschwanstein
Castell de Neuschwanstein

La de Neuschwanstein no és, però, l’última de les influències que trobem de Puig i Cadafalch a Casa de les Punxes. Segons els estudis de l’historiador de l’art Santiago Alcolea, és molt probable que l’arquitecte fos influenciat en la seva projecció pel castell medieval de Pierrefonds, a França. Aquest castell va ser restaurat per E. E. Viollet-le-Duc a petició de Napoleó III poc abans del naixement de Puig i Cadafalch i convertit en residència. La seva estructura basada en una planta poligonal i torres circulars amb coberta cònica responen a un disseny funcional i defensiu. Aquesta estructura és la que podem trobar a Casa de les Punxes però amb finalitats purament estètiques.

Castell de Pierrefonds

La Casa de les Punxes és un gran bloc unitari que conté tres immobles. A les seves sis façanes, té un basament de pedra que arriba fins a l’alçada de la planta baixa; les parts superiors són de maó vist, amb to rogenc. Les tribunes de les façanes principals marquen els nivells amb requadres de pedra blanca recoberts de decoració vegetal. Aquestes, no segueixen la jerarquia de nivells de l’Eixample però aquesta situació és resolta mitjançant els balcons que s’hi intercalen, que sí que la respecten. Les façanes estan coronades per temes en triangle, dels quals el vèrtex central d’aquests l’ocupa un plafó amb diferents simbologies sobre les propietàries de la Casa, un rellotge de sol i la figura de Sant Jordi amb la polèmica frase: Sant patró de Catalunya, torneu-nos la llibertat. Aquests temes triangulars i la característica forma de les seves torres, són les que donen el conegut sobrenom a la casa.

Podríem concloure que Puig i Cadafalch, amb la Casa Terradas crea un castell urbà amb ressonàncies wagnerianes i medievals en un espai únic en tot l’Eixample que es va convertir en símbol d’allò que l’arquitecte volia fer-ne de Catalunya: una nació conscient del seu passat i oberta als progressos i novetats vinguts de l’estranger.

Font: Alcolea i Gil, Santiago y Manent, Ramon. Puig i Cadafalch. Barcelona: Lunwerg Editores, 2006. Imprès.


Rep novetats i ofertes exclusives al teu correu.
Tranquil! No t'omplirem la bústia de publicitat. T'enviarem sortejos i contingut exclusiu només una vegada al mes.

Alguna vegada t’has preguntat quines són les cases totalment imprescindibles que tens a veure sí o sí en la teva visita a Barcelona? Portem la selecció de cases modernistes de Barcelona que has d’afegir a la teva llista essencial.

Casa Batlló

Situada en el número 43 de Passeig de Gràcia, Casa Batlló no deixa al passejant indiferent. Els seus vius colors i meticulosa decoració conviden a entrar a visitar-la. Aquesta casa és una de les obres de l’etapa naturista d’Antoni Gaudí i una de les seves obres més conegudes.

La Pedrera

Construïda entre 1906 i 1912, la Pedrera és un altre de les icones de Passeig de Gràcia. També de l’etapa naturalista del famós arquitecte, com podem apreciar pels motius decoratius de la seva façana. Destaquen els motius marins en la seva acolorida decoració.

Casa Vicens

Casa Vicens destaca per ser la primera casa dissenyada per Antoni Gaudí a Barcelona. Aquesta casa va ser construïda entre 1883 i 1885 i és considerada una de les primeres obres que inauguren el Modernisme a Catalunya i a Europa.

Casa de les Punxes

Casa de les Punxes, revolucionària tant en aspecte artístic com en el tècnic, és la gran obra de Puig i Cadafalch. Situada en ple cor de Barcelona, entre la Pedrera i la Sagrada Família, és una peça clau per a entendre el modernisme català. La seva monumentalitat no té comparació possible, conté tres cases en un sol edifici de múltiples pisos.

Casa Felip

La menys coneguda i més sòbria de les cinc, la Casa Felip de l’arquitecte Telmo Fernández Janot, va ser construïda entre 1911 i 1913. El seu estil es considera modernista amb “aires barrocs”. Una petita joia tan desconeguda com sorprenent.

Coneixes altres cases que creus que són imprescindibles en una visita a Barcelona?


Rep novetats i ofertes exclusives al teu correu.
Tranquil! No t'omplirem la bústia de publicitat. T'enviarem sortejos i contingut exclusiu només una vegada al mes.

Si vols anar més enllà del mainstream i de les clàssiques rutes Gaudí, et portem la nostra proposta per a aprofundir en l’obra de Puig i Cadafalch.

Qui no coneix la Ruta del Modernisme de Barcelona? Gràcies ella, podem descobrir les grans joies del modernisme català a Barcelona de forma ordenada i còmoda. Si vols anar més enllà del mainstream i de les clàssiques rutes Gaudí, et portem la nostra proposta per a aprofundir en l’obra de Puig i Cadafalch.

La nostra proposta de ruta comença per la Casa Macaya, en plena Avinguda Diagonal. Aquesta casa és avui dia un centre cultural i disposa d’accés lliure a algunes de les seves estades, per la qual cosa pot visitar-se còmodament en un passeig. Si vols anar més enllà, Cases Singulars organitza visites (en català) tots els dilluns de juliol i agost al matí i tarda en aquest espai. Molt prop d’allí ressalta la Casa Terradas o Casa dels Punxes, una de les seves obres més impressionants i conegudes, que pot ser visitada cada dia entre les 10 i les 19h (amb l’últim accés a les 18h). El seu museu compta amb diversos tipus de visita per a tots els gustos i interessants ofertes per al públic resident. A més, en la seva planta baixa podem trobar el bar restaurant Matalaranya, una gran opció per a desdejunar. Una vegada desdejunats, a pocs passos reposa el Palau del Baró de Quadras, actualment seu d’un institut. Aquest edifici pot visitar-se a través de Casis Singulars els dimecres al matí. Tornant a la Diagonal, trobem Ca Serra, actual seu de la Diputació de Barcelona i una mica més endavant la Casa Pere Company, ara convertida en Museu i Centre d’Estudis de l’Esport.

Ja recorregudes les obres de la Diagonal, en baixar per Passeig de Gràcia és quan donem amb la també molt coneguda Casa Amatller, visitable cada dia d’11 a 18h. Ja en Plaça Catalunya, podem descobrir l’oblidada Casa Pich i Pon, que ha acollit al llarg de la seva història diverses empreses i associacions. Descendint des d’aquesta per Avinguda de Portal de l’Àngel, ens trobem amb Casa Martí i Casa Carreras: una davant de l’altra. Aquestes dues cases han acollit (i una d’elles encara acull) al famós bar modernista 4 Gats. Si voleu dinar en ell, recomanem reservar amb antelació. A menys de 5 minuts caminant, a Via Laietana, podem admirar la façana principal de la poc coneguda Casa Guarro.

Per a finalitzar la ruta, hem de desplaçar-nos a Plaça Espanya i gaudir d’ella mateixa, perquè també és obra de Puig i Cadafalch. En un dels seus marges podem admirar l’antiga Fàbrica Casaramona i els Palaus de Alfonoso XIII i Victoria Eugenia, tots dos part de l’Eix de l’Exposició Universal de 1929 (igual que la plaça).

Extra: Si encara teniu més ganes de descobrir a Puig i Cadafalch, recomanem anar a descobrir les seves obres de la part alta de la ciutat més desconegudes com la Casa Sastre i Marquès, la Rosa Alemany, la Muley-Afid o la Casa Muntades. Cap d’aquestes últimes cases és visitable, però pots admirar les seves façanes.


Rep novetats i ofertes exclusives al teu correu.
Tranquil! No t'omplirem la bústia de publicitat. T'enviarem sortejos i contingut exclusiu només una vegada al mes.

Francesc Berenguer va ser fill d’un dels mestres d’educació primària de Gaudí, amb qui acabaria estudiant arquitectura i treballant.

Retrat de Francesc Berenguer i Mestres, arquitecte modernista català (1866.1914)

Francesc Berenguer i Mestres és una figura poc coneguda del modernisme català. Encara que va exercir com a tal, mai va arribar a obtenir el títol d’arquitecte. Aquesta condició li va impedir signar projectes, per la qual cosa moltes obres en les quals va col·laborar no li són reconegudes. Avui, en el 153è aniversari del seu naixement, et portem la seva curiosa i interessant història.

Francesc Berenguer va néixer a Reus el 21 de juliol de 1866 i va morir 47 anys més tard, el 8 de febrer de 1914. Francesc Berenguer va ser fill d’un dels mestres d’educació primària de Gaudí, amb qui acabaria estudiant arquitectura i treballant. Berenguer va estudiar arquitectura entre 1882 i 1888 però mai va arribar a graduar-se, la qual cosa li va suposar no poder signar els plans que ell dissenyava. Altres arquitectes modernistes van ser els que es van atribuir els seus plans, tals com Juan Rubió, Pascual i Tintorer o el mateix Gaudi, Des de 1887 i fins a la seva mort, Berenguer va treballar per a Gaudí, recolzant-lo en grans projectes com el Palau Güell o la Sagrada Família. La majoria de les seves atribucions són discutides a causa de la problemàtica entorn l’autoria dels projectes.

El seu fill, Francesc Berenguer i Bellvehí, també va estudiar arquitectura, aconseguint el títol en 1914. Berenguer fill també va adoptar en les seves obres l’estil modernista. Aquest va treballar amb Gaudí, el seu pare i altres arquitectes modernistes de Barcelona i voltants igual que el seu pare, encara que podent signar els seus propis projectes.

L’arquitectura modernista amaga noms de figures tan curioses com aquesta. Saps qui són tots els que van col·laborar en la construcció i decoració de la Pedrera? Casa Amatller? Casa de les Punxes? El modernisme català amaga encara molts secrets als seus museus de Barcelona.


Rep novetats i ofertes exclusives al teu correu.
Tranquil! No t'omplirem la bústia de publicitat. T'enviarem sortejos i contingut exclusiu només una vegada al mes.

L'estil modernista: una reacció radical

Entre les característiques del modernisme trobem tant el respecte als materials com a l’artista, que gaudia d’una llibertat absoluta durant el procés creatiu.

L’arquitectura modernista porta amb ella sinuoses corbes i elements naturals contra la producció en sèrie i sense ànima i contra l’art acadèmic que s’imposava a les Escoles d’Art. Els arquitectes de finals del s. XIX es debatien entre l’avanç tecnològic que la Revolució Industrial havia generat, i que va subordinar l’aspecte de l’edifici a la seva estructura, o bé continuar usant els estils tradicionals, més històrics. Els arquitectes modernistes van reclamar un estil propi, nou, afí a les ambicions i expectatives d’una societat rejovenida i inquieta, en comptes de confirmar-se amb una d’aquestes opcions.
El Modernisme beu tant dels avanços que va suposar la Revolució Industrial en tècniques i materials constructius, com de la revaloració que el moviment Arts & Crafts va suposar per a les artesanies. Entre les característiques del modernisme trobem tant el respecte als materials com a l’artista, que gaudia d’una llibertat absoluta durant el procés creatiu.

Només així poden explicar-se estils tan personalitzats com els que van desenvolupar arquitectes modernistes com Puig i Cadafalch (Casa Ametller, Casa de les Punxes), Gaudí (Casa Batlló, Sagrada Família, La Pedrera) o Domènech i Muntaner (Hospital de St. Pau, Palau de la Música).

Aquests famosos artistes catalans van saber combinar el millor de totes dues tendències en el panorama local; fent del modernisme català un moviment consistent i possibilitant, mitjançant les seves construccions en la capital catalana, una ruta modernista a Barcelona com la que pot realitzar-se avui dia.

Has anat a veure ja a algun museu de Barcelona a descobrir el modernisme català? Hi ha visites guiades a Barcelona per obres d’arquitectura modernista com la Casa dels Punxes de Puig i Cadafalch o la Pedrera d’Antoni Gaudí.


Rep novetats i ofertes exclusives al teu correu.
Tranquil! No t'omplirem la bústia de publicitat. T'enviarem sortejos i contingut exclusiu només una vegada al mes.