5 Forjadors modernistes que hauríes de conèixer

Passa molt sovint que molta gent coneix els grans arquitectes modernistes, però no els brillants artesans modernistes que van col·laborar en els seus edificis. Antoni Gaudí, Josep Puig i Cadafalch, Domènech i Montaner… tothom coneix els seus noms, però ens sonen de la mateixa manera Manuel Ballarín, els germans Badia, o Joan Oñós? Sabem en quins edificis van col·laborar? Ara pots descobrir grans forjadors modernistes gràcies a aquesta selecció.

Germans Badia Miarnau

A mig camí entre la Casa de les Punxes i Sagrada Familia, al número 270 del Carrer de Nàpols tenien el seu taller Luis i José Badia i Mirarnau, construït per Gaudí. Col·laboladors habituals d’Antoni Gaudí i Josep Maria Jujol, una de les seves obres més conegudes són la reixa i balcons de la Pedrera, la porta de Bellesguard i els ferros de la façana de Casa Batlló. També ho són els ferros de la façana del Palau Güell i el seu conegut escut heráldic, que van fer encara sota les ordres del seu mestre: Joan Oñós.

Joan Oñós

Mestre forjador, va ensenyar als germans Badia l’art de la forja modernista fins la seva jubilació. També amb un taller proper a la Sagrada Familia, al carrer Aragó entre el Passeig de Sant Joan i el carrer de Roger de Flor, Joan Oñós va col·laborar amb Gaudí en diversos projectes. Són obra seva la reixa que rodeja i protegeix l’arbre genealògic de Jesucrist a la Sagrada Familia, la reixa de la Casa Vicens, els picaportes de la Casa Calvet i els aparells de llum de gas del Palau Güell.

Casa Batllo Tribuna

Salvador Gabarró

També col·laborador de Gaudí, va realitzar tota obra que coneguem sota les directrius i encàrrecs de Joan Oñós, no coneixem gairebé res més de la seva figura, però sabem que va col·laborar amb Gaudí al Palau Güell.

Vallet i Piquer

El sr. Vallet i Piquer va ser un manyà que també col·laborà amb Gaudí. Tot i que no es coneixen gaires detalls de les seves obres i vida, sí que sabem que va ser l’encarregat de manufacturar la coneguda reixa dels Pavellons Güell, amb la increïble porta de ferro forjat del drac.

Dragon Pabellones Güel

Manuel Ballarín i Lancuentra

Finalment ens trobem amb Manuel Ballarín, el més fidel col·laborador de Puig i Cadafalch. El seu taller, Casa Ballarín, es trobava al carrer del Peu de la Creu i era un dels més grans i importants de finals del s.XIX i principis del XX. Comptava amb més de 20 operaris al seu taller i va col·laborar en deu de les obres de Puig i Cadafalch, entre les quals es troben la Casa Macaya, la Casa Amatller i la increïble Casa de les Punxes. També va col·laborar en els famosos Bancs-Fanals de Passeig de Gràcia, dels que va fer els fanals, amb el clàssic “coup de fouet”. Manuel Ballarín va modernitzar i popularitzar l'any 1900 la tècnica de la forja mitjançant la producció seriada mecanitzada i els dissenys propis, que van permetre reduir dràsticament el preu de les peces decoratives. El resultat d’aquesta revolució es pot veure en la impressionant decoració de Casa de les Punxes.

Forja Casa de les Punxes

Fins aquí arriba la nostra selecció de forjadors modernistes. En coneixes algun més del que no hàgim parlat?

La Casa de les Punxes, un edifici singular

La Casa Terradas o Casa de les Punxes és el gran projecte de Puig i Cadafalch. En aquest edifici, l’arquitecte va experimentar amb les seves dimensions monumentals i va poder construir un edifiçi aïllat dels altres. Són molt poques les ocasions en què això va ser possible a l’Eixample de Barcelona, per les seves característiques. A més, Casa de les Punxes ocupa un bloc triangular d'edificis aïllat, sent l'únic edifici modernista amb aquesta peculiar ubicació. Aquesta, però, no és l’única singularitat que té la casa en l'àmbit arquitectònic.

Eixample Barcelona

La Casa de les Punxes va ser un edifici que es va fer perquè les tres germanes de la família Brutau Terrades hi visquessin: la Rosa, l’Àngela i la Josepa. En comptes de dissenyar tres edificis aïllats, Puig i Cadafalch va decidir construir un sol bloc unitari de dimensions monumentals que destaqués a l’Avinguda Diagonal. El solar de Casa de les Punxes és molt irregular i hexagonal, el que va convertir el disseny de la casa en un singular repte arquitectònic entre l’Avinguda Diagonal i els carrers de Bruc i del Rosselló.

El bloc de Casa de les Punxes compta amb un basament de pedra que cobreix tota l’alçada fins a la planta baixa, a partir del qual trobem maó vist, combinat amb el to rogenc de la pedra clara de Calafell present en alguns elements constructius de la casa. Aquesta combinació donà a la Casa de les Punxes el seu conegut color vermellós, el que la va fer destacar del seu entorn en el moment de la seva construcció i encara avui dia.

Casa de les Punxes

La decoració i composició de la casa és diversa a les diferents façanes a causa de la singularitat de la seva forma.  Les dues façanes principals, més estretes, compten amb una gran tribuna que assenyala els diferents nivells i pisos de la casa mitjançant uns requadres de pedra blanca amb motius vegetals, que s’estenen i repeteixen a les finestres. Cada una d’aquestes façanes està coronada per diferents triangles, acabats en punxa. El triangle central d’aquests compta amb un panell ceràmic decoratiu a la seva part superior, que fa referència a diferents simbologies vinculades a la història de la casa, el seu estil i les seves habitants. També a dalt de tot de l’increïble edifici trobem les característiques sis torres acabades en punxa que donen el conegut sobrenom a la casa: la Casa de les Punxes.

Torres Casa de les Punxes

Aquestes són només algunes de les singularitats de la casa en l'àmbit arquitectònic. La Casa de les Punxes encara té moltes més curiositats que oferir als seus visitants i les podrem anar descobrint en els pròxims articles del blog i dins la pròpia Casa de les Punxes.

 

Plans divertits per a celebrar el Dia del Pare a casa

El 19 de març, és un dia molt especial: El Dia del Pare. És un dia pensat per a passar-lo en família i gaudir-lo amb els teus éssers més estimats. Desgraciadament, a causa de la situació actual, moltes famílies han hagut de cancel·lar els seus plans per a la celebració d’aquest dia, però aquest no és un motiu per a deixar de celebrar-lo. Des de Casa de les Punxes volem oferir-vos idees originals i treballs manuals perquè pugueu gaudir d’aquest gran dia amb els més petits a casa.

Heus ací que una vegada hi havia en el centre de Barcelona, en l’Avinguda Diagonal, una casa tan gran que semblava un castell: la Casa de les Punxes. Aquesta casa es va construir fa més de 100 anys per a una família catalana molt important, la família Terradas Brutau. De fet, el seu nom original no és Casa de les Punxes, sinó Casa Terradas, però tothom la coneix per aquest nom per la forma que té.

Necessitem artesans!

Fa molt temps, Bartomeu, li va demanar al seu amic arquitecte Josep Puig i Cadafalch que construís la Casa de les Punxes perquè visquessin les seves 3 germanes: la Rosa, la Josepa i l’Àngela. Però Puig i Cadafalch, no la va poder construir sol! Per això el van ajudar els milllors artesans. Entre tots, van dissenyar una casa única per a les germanes de Bartomeu.

Has vist quina decoració tan bonica van fer?

Ara necessitem, una altra vegada, l’ajuda dels millors artesans per a fer noves decoracions per a la casa! Ens ajudeu a posar-hi color?

Descàrrega les plantilles per a acolorir la Casa de les Punxes

Plantilla 1

Plantilla 2

Algú sap construir cases?

A Puig i Cadafalch li agradava molt l’època medieval, era historiador i arqueòleg, a més d’arquitecte. Durant els seus viatges havia vist els castells i les esglésies més importants i impressionants de tot el món.Quan li van dir que havia de construir una casa per a les tres germanes, va voler fer-la la més cridanera i gran possible… Amb un munt de finestres! I una entrada per a cada germana! I balcons!

Oi que li va quedar bonica?

Oi que li va quedar bonica?

Com l’hauríeu fet vosaltres? Li hauríeu posat altres colors a la casa? Encara més finestres? Ara podeu construir la vostra pròpia Casa de les Punxes i ensenyar-nos-la!

Descàrrega les plantilles per a construir la vostra Casa de les Punxes

Plantilla 1

Plantilla 2

Busquem un contacontes!

A un dels artesans que feien la Casa de les Punxes li agradava molt la llegenda de Sant Jordi i el drac. Aquest artesà era Enric Monserdà i va decidir fer un plafó de Sant Jordi lluitant contra el drac a la casa de Josepa. No l’heu vist mai? És molt bonic!

Com ja sabeu, en la llegenda de Sant Jordi, el cavaller de Sant Jordi salva a una princesa del malvat drac. Aquesta llegenda és molt antiga, és de l’època medieval… Creieu que avui dia podria ser diferent? Potser el drac no seria tan dolent, o el cavaller tan valent… i si la princesa se salvés ella o es fes amiga del drac? Podrien canviar tantes coses… que volem que ens expliqueu què us agradaria més!

Ens compartiu el resultat dels vostres treballs manuals? Ens encantaria veure’ls! Si us plau, envieu-nos les vostres creacions a info@lespunxes.com.


Rep novetats i ofertes exclusives al teu correu.
Tranquil! No t'omplirem la bústia de publicitat. T'enviarem sortejos i contingut exclusiu només una vegada al mes.

La història de Bartomeu Terradas i el Futbol Club Barcelona

Bartomeu Terradas és conegut per haver sigut el primer tresorer del Futbol Club Barcelona i per haver sigut el seu segon president, però la seva relació amb el club va més enllà d’aquests dos fets. Ho sabies?

Bartomeu Terradas i Brutau va néixer l’any 1874, 25 anys abans que fos fundat el Futbol Club Barcelona, popularment conegut com a Barça. Fill de Bartomeu Terradas Mont i d’Àngela Brutau Manent, va néixer en família burgesa juntament amb tres germanes: l’Àngela, la Rosa i la Josepa, que més tard habitarien la Casa de les Punxes.

En la seva joventut, Bartomeu va ser enviat a estudiar a l’estranger, concretament a Suïssa i França. En aquesta última va començar a jugar a futbol.

Bartomeu Terradas va ser un dels dotze fundadors del Futbol Club Barcelona, entre els quals destaquen figures tan conegudes com Joan Gamper o Walter Wild. El jove Terradas va jugar el primer partit del Barça i va ser el seu primer tresorer. Al cap d’un temps va convertir-se en el segon president del club, el primer català, relegant a Wild l’any 1901. No només va ajudar al club amb aquests càrrecs sinó que també va ser un dels primers mecenes del Futbol Club Barcelona. Quan el club va haver d’abandonar el primer camp de futbol on jugaven, Terradas va aportar 14.000 pessetes per a llogar el terreny on se situaria el segon.

Durant els anys que durà la presidència de Terradas, el Barça va guanyar el seu primer títol: la Copa Macaya l’any 1902. Un any abans, el seu pare va morir, havent-se de fer càrrec del negoci familiar. Aquell any també es va casar amb Pilar Soler Julià, amb qui va tindre deu fills.

Bartomeu va arribar a jugar un total de 31 partits i va deixar de jugar l’any 1903.  Va començar a allunyar-se del Barça a partir del 1905, ja que la professionalització del club i els jugadors, van portar a sentir a Terradas que s’estava perdent el concepte inicial del club. Entre aquests anys va demanar construir a Puig i Cadafalch una casa per a les seves germanes, que acabarà sent la increïble Casa de les Punxes.


Rep novetats i ofertes exclusives al teu correu.
Tranquil! No t'omplirem la bústia de publicitat. T'enviarem sortejos i contingut exclusiu només una vegada al mes.

Ramon Casas, el retrat del modernisme

Ramon Casas és un dels pintors modernistes més coneguts, sobretot pels seus famosos retrats de les grans personalitats del moment. Entre aquells que han passat per davant dels seus pinzells vam trobar a Pablo Picasso, Puig i Cadafalch i Santiago Rusiñol.

Ramon Casas i Carbó va néixer a Barcelona el 4 de gener de 1866. És considerat un dels grans artistes del modernisme català per les seves variades creacions. Formen part de la seva obra pintures formals com retrats però també cartells, postals i fins i tot caricatures. A través de la seva obra podem conèixer millor la vida de principis del s.XX i als seus grans artistes.

Ramón Casas va abandonar l’escola amb tan sols 12 anys per a començar els seus estudis artístics en l’estudi de Juan Vicens Cots. Va estar tres anys aprenent les tècniques pictòriques en ell fins que es va traslladar a París, on va aprendre del pintor Charles August Émile Duran, “Carolus”, un gran admirador de Velázquez i més tard de Henri Gervex. Durant la seva estada a París va fundar la revista L’Avenç i va publicar en ella el seu primer dibuix.

Durant el seu primer període d’èxit artístic va conèixer a grans artistes del moment com Santiago Rusiñol, Eugène Carrière o Ignacio Zuloaga. Va aconseguir recuperar-se d’una primera tuberculosi a Barcelona i després d’ella, Rusiñol i Casas van començar a treballar junts en Per Catalunya (des del meu carro), una obra que recull les seves vivències recorrent racons de Catalunya en un carro a cavall, amb textos de Rusiñol i il·lustracions de Casas. Les col·laboracions entre tots dos artistes van ser des de llavors cada vegada més freqüents i reeixides, arribant a viure junts a París juntament amb altres curioses figures del modernisme com Miguel Utrillo.

En la seva tornada a Barcelona, Casas va finançar els Quatre Gats, un famós bar situat en els baixos de la Casa Martí de Puig i Cadafalch que va acollir diverses exposicions i tertúlies d’art. També van crear entre Pere Romeu, Rusiñol, Miquel Utrillo i Casas una revista literària homònima. A partir de 1900 la seva fama va augmentar dràsticament i va aconseguir les seves primeres exposicions individuals, culminant en la gran exposició i homenatge a la seva obra que va organitzar el Reial Cercle Artístic en 1930. En el seu retorn a la ciutat comtal també va conèixer a Julia Peraire, una jove venedora de loteria amb la qual va acabar casant-se en 1922 malgrat l’oposició de la família del pintor.

Uns anys més tard, Casas va tornar a emmalaltir de tuberculosis però va continuar creant i exposant la seva obra. Va morir el 29 de febrer de 1932 a causa de la tuberculosi i va ser enterrat al Cementiri de Montjuïc de Barcelona.


Rep novetats i ofertes exclusives al teu correu.
Tranquil! No t'omplirem la bústia de publicitat. T'enviarem sortejos i contingut exclusiu només una vegada al mes.

3 Plans de Sant Valentí a Barcelona

Tant si ets turista o local, celebrar Sant Valentí a Barcelona és una idea genial. Si no la coneixes, no hi ha millor dia per a descobrir la Ciutat Comtal amb qui més vulguis i si creus que ja ho has vist tot… t’animem a redescobrir què pot oferir-te encara aquesta meravellosa ciutat en un dia tan especial.

  1. Recorre Barcelona: per terra, mar o aire

Si no coneixeu la ciutat, sempre podeu agafar un bon mapa o guia turística i llançar-vos a descobrir els seus màgics racons. Un passeig pels pintorescos barris del Gòtic o el Raval us traslladarà a l’Edat Medieval, mentre que un passeig per Avinguda Diagonal o Passeig de Gràcia us portarà a principis del s. XX amb els seus grans edificis modernistes com la Casa Batlló, la Pedrera o la Casa de les Punxes.

D’altra banda, si ja coneixeu els encants que ofereix la ciutat a peu de carrer sempre podeu apostar per veure-la des d’un altre punt de vista. Redescobrir Barcelona en un dels seus vaixells turístics no sembla una mala idea per als locals. Has experimentat Barcelona des de la mar alguna vegada?

Una altra idea que se’ns ocorre és per l’aire. Has pensat en unes bones vistes? Imagina’t les d’un telefèric! O si vols veure la ciutat des de dalt sense enlairar els peus del terra, també podeu anar a un lloc amb bones vistes com els coneguts Búnquers del Carmel, encara que en aquestes dates és un lloc molt concorregut. Si vols una mica més d’intimitat i una experiència exclusiva el que et recomanem de debò és anar a Casa de les Punxes i gaudir de la seva Visita Mirador, amb accés exclusiu al mirador de l’emblemàtic edifici des del qual poden gaudir-se les vistes més romàntiques de Barcelona. S’ha obert l’espai just en Sant Valentí! Coincidència?

  1. Degusta el dia

Una altra gran opció i compatible amb el pla anterior és la de sortir a menjar-te Barcelona. Com? Descobrint els seus millors restaurants. La Ciutat Comtal està plena de restaurants de diferents tipus que serveixen menjar de tots els racons del món. Ets més de menjar japonès, mexicà, italià o espanyol? Sigui del quin siguis, podràs trobar mil opcions amb un gran assortit de romanticisme en cadascún d’ells.

Si el que cerques és un Sant Valentí a la barcelonina… recomanem gaudir d’un bon vermut i unes tapes o un sopar romàntic en un restaurant amb encant. Resulta que totes dues opcions pots trobar-les en la Vermuteria Restaurant Matalaranya, al peu de la Casa de les Punxes i amb una gran oferta en platerets gurmet que no us deixaran indiferent. Algunes de les estrelles de la seva carta són l’arròs de bolets, les braves amb salsa picant de chipotle, les mandonguilles de sèpia l’steak tartar de rellom de vedella eco.

  1. Descobreix noves experiències culturals

Un altre gran pla de Sant Valentí pot ser un que involucri la cultura de Barcelona. Aquesta ciutat compta amb gran quantitat de museus i activitats culturals que gaudir, tants que no creiem que puguis acabar-te’ls tots. Sempre apareixen de nous! És el que passa en una ciutat amb tanta història… Mai acabes de conèixer-la del tot.

Si no coneixes el més bàsic de Barcelona, fer una parada als museus i edificis més coneguts pot semblar una parada obligatòria. Nosaltres, per a gaudir d’una vetllada especial recomanem visitar aquells espais menys turístics o que ofereixin alguna cosa especial per a aquest dia, ja que els altres continuaran obrint les seves portes un altre dia (potser una mica menys saturats). Si d’altra banda ja coneixeu Barcelona, el suggeriment és el mateix: gaudir d’allò exclusiu que s’ofreixi en un dia tan especial.

Una proposta cridanera igual que romàntica és la que ja comentem abans: la Visita Mirador de Casa de les Punxes. Amb aquesta entrada podràs descobrir la màgia del modernisme català i tindràs accés a un espai normalment tancat al públic (El mirador de la Punxa més alta de l’edifici) des del qual podràs veure Barcelona des d’un punt de vista totalment nou.

Saps ja que faràs en Sant Valentí? Ens veiem aviat a la Casa de les Punxes!


Rep novetats i ofertes exclusives al teu correu.
Tranquil! No t'omplirem la bústia de publicitat. T'enviarem sortejos i contingut exclusiu només una vegada al mes.

5 edificis modernistes de l’Avinguda Diagonal

El Passeig de Gràcia de Barcelona és conegut per ser la ubicació de grans edificis modernistes com la Casa Batlló i la Pedrera d’Antoni Gaudí o la Casa Amatller de Puig i Cadafalch, però hi ha un altre carrer ple de joies modernistes a Barcelona: la gran Avinguda Diagonal. En ella podem gaudir de grans vistes si fem una passejada, a continuació, mostrarem alguns edificis que poden trobar-se:

  1. Casa Sayrach

La Casa Sayrach es troba a la cantonada entre Avinguda Diagonal i el carrer Enric Granados des de 1918. En les línies corbes d’aquest edifici poden veure’s les influències que Gaudí va tenir sobre el jove Manuel Sayrach. És destacable la bellesa de la teulada i la seva icònica torre.

  1. La Casa Comalat

La Casa Comalat va ser dissenyada en 1906 per Salvador Valeri i Pupurull però no va ser construïda fins a 1911. Des de la Diagonal podem veure com ressalta la seva decorada façana de pedra amb dotze balcons decorats amb escultures. Les seves portes recorden al disseny de les de Casa Batlló, oi?

  1. Palau de Baró de Quadras

A la vorera de davant, ens trobem amb el Palau de Baró de Quadras, realitzat pel gran arquitecte modernista Josep Puig i Cadafalch entre 1904 i 1906. Dins d’aquest singular edifici es troba avui dia un institut. La seva tribuna continua atraient les mirades dels passejants més curiosos. Es troba a menys de 5 minuts a peu de la Pedrera.

  1. Casa de les Punxes

Casa de les Punxes és, potser, l’edifici més cridaner d’aquest tros de la Diagonal. Construït també durant els primers anys del SXX, el singular edifici format per tres cases diferents s’alça com un monumental castell enmig del quadriculat Eixample. El millor de tot és que és visitable i en el seu interior alberga un museu sobre la història de la casa, de l’arquitecte i de la figura de Sant Jordi, molt important per al modernisme català i per a la casa. La casa admet diferents tipus de visita, perquè puguin visitar i gaudir-la tant famílies, com parelles, amics o visitants que vinguin per si mateixos. A més, cada cert temps compta amb interessants promocions que poden ser consultades en el seu lloc web i que ofereixen experiències exclusives de la casa.

  1. Palau Macaya

Aquest últim no es troba com a tal en Avinguda Diagonal però sí que és visible des d’ella. El Palau Macaya és una altra obra de l’il·lustre Puig i Cadafalch. Destaca des de lluny per l’esgrafiat blanc de la façana, que la fa lluminosa i elegant. Des de prop, enamoren els seus detalls decoratius tant en pedra com en ferro forjat.

Coneixes altres edificis de la Avinguda Diagonal que creus que falten en aquesta llista?


Rep novetats i ofertes exclusives al teu correu.
Tranquil! No t'omplirem la bústia de publicitat. T'enviarem sortejos i contingut exclusiu només una vegada al mes.

Domènech i Montaner, el pare del modernisme

Domènech i Montaner va ser, no sols un conegut arquitecte modernista de la seva època, sinó també l’encarregat de formar a altres grans generacions posteriors d’arquitectes entre els quals figuraran Gaudí i Puig i Cadafalch. Podríem considerar que desembre és un mes de gran importància per a aquest gran protagonista del modernisme català, ja que tant l’aniversari del seu naixement com de la seva mort es donen en aquest mes. Coneixes la seva figura?

Lluís Domènech i Montaner va néixer el 21 de desembre de 1850 a Barcelona i va morir el dia 27 del mateix mes i en la mateixa ciutat l’any 1923. És conegut per ser un dels artistes més reconeguts i valorats del modernisme català, són diverses les obres de la seva autoria que tenen actualment l’estat de Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO. És l’autor del Recinte Modernista de Sant Pau, de la Casa Lleó Morera i del Palau de la Música Catalana, entre altres edificis.

Després de formar-se en la seva joventut en arquitectura i ciències físiques i matemàtiques, es va convertir en professor a l’Escola d’Arquitectura, de la qual va acabar convertint-se en director després de diversos anys de docència, l’any 1900. És en aquesta escola on tindrà l’oportunitat de formar a deixebles tan posteriorment cèlebres com Gaudí, Puig i Cadafalch o Josep Mª Jujol.

Domènech i Montaner no sols va tenir una faceta arquitectònica, sinó que també va col·laborar amb diversos projectes editorials. Va ser habitual col·laborador de l’empresa familiar, l’editorial Montaner i Simón a través de la qual va crear la Història General de l’Art, que després va continuar editant Josep Puig i Cadafalch. A més, també va fundar la revista El Poble Català i va col·laborar amb les principals publicacions catalanes de l’època com La Veu de Catalunya o La Renaixença.

Finalment, igual que Puig i Cadafalch, Domènech i Montaner va ser una figura molt activa en la política de la seva època. El conegut artista modernista va ser el fundador de la Lliga Regionalista (1870) i de la Unió Catalanista (1891). Més tard va arribar a ser diputat de les Corts Espanyoles l’any 1901.

Domènech i Montaner va tenir 8 fills amb la seva esposa María Roure i Carnestoltes i va morir allunyat de la seva activa vida política i dels projectes arquitectònics, centrat en els seus estudis històrics sobre Catalunya. Les seves obres són, actualment, de les més valorades en el modernisme català.


Rep novetats i ofertes exclusives al teu correu.
Tranquil! No t'omplirem la bústia de publicitat. T'enviarem sortejos i contingut exclusiu només una vegada al mes.

Nadal modernista al centre de Barcelona

És Nadal i els edificis modernistes del centre de Barcelona tenen molt a oferir als seus visitants. Us presentem les particularitats de les construccions de Gaudí i Puig i Cadafalch per a aquest Nadal:

La Casa Batlló, una de les més conegudes cases de Gaudí, compta amb la seva tradicional neu al pati, durant alguns dies de desembre la neu no deixa de caure dins de la casa… una sorpresa que deixa glaçats als visitants!

Casa de les Punxes no es queda enrere en l’oferta especial nadalenca, sinó que compta amb atractives propostes. La primera d’aquestes és la promoció especial de Nadal, que, a més de comptar amb un preu molt especial, inclou per a les famílies el Kit Explora els Punxes i activitats dinamitzadores gratuïtes. Aquest kit està especialment pensat per a dinamitzar la visita als més petits, alhora que poden aprendre sobre Casa de les Punxes mentre passen una bona estona. A més, pot ser que es trobin amb el Tió per la casa! Li agraden les visites.

Les propostes de Casa de les Punxes no acaben aquí, sinó que aquesta també obre les seves portes a esdeveniments de Nadal. La casa permet celebrar en el seu interior sopars de nadal amb la família o d’empresa en els seus múltiples i carismàtics espais.

A Casa Amatller se sumen a l’ambientació nadalenca de la casa, convertint-la en un calendari d’advent gegant. A més d’aquest detall de la façana, també compten amb un pessebre dins de la casa que farà les delícies dels més aficionats a la història de les Xocolates Amatller.

La Pedrera, una altra de les conegudes joies de Gaudí, acull durant les dates nadalenques diversos actes musicals per a tota mena de públics. Segons les dates, poden trobar-se concerts de caràcter bastant diferent, per la qual cosa gairebé tothom podrà trobar un al seu gust.

La Sagrada Família, símbol i icona de Barcelona, no podria no celebrar el Nadal, una de les festivitats catòliques més importants. La imponent catedral albergarà en el seu interior la tradicional i coneguda Missa del Pollet i en el seu exterior podrà gaudir-se durant alguns dies puntuals d’un espectacle de llums en la façana.

Casa Vicens, la primera casa de Gaudí, prossegueix amb els seus clàssics tallers infantils i proposa un especial de Nadal vinculat a la ceràmica de la casa. Els més petits podran potenciar així el seu nen interior.


Rep novetats i ofertes exclusives al teu correu.
Tranquil! No t'omplirem la bústia de publicitat. T'enviarem sortejos i contingut exclusiu només una vegada al mes.

Joan Rubió, el modernista oblidat

Joan Rubió i Bellver és un arquitecte modernista català, la seva figura és majorment desconeguda, tot i haver tingut estreta relació amb grans figures com Gaudí. La seva obra, no obstant això, parla d’ell en molts dels carrers de Barcelona. Qui no reconeixeria la bellesa de Casa Golferichs o Casa Pomar?

Joan Rubió va ser un arquitecte contemporani de grans artistes modernistes. Rubió va rebre els ensenyaments de Domènech i Montaner juntament amb Puig i Cadafalch a l’Escola d’Arquitectura i va ser posteriorment deixeble de Gaudí. Va treballar amb aquest últim en alguns dels seus projectes més coneguts, per exemple: la Sagrada Família, la Casa Batlló, el Parc Güell o la restauració de la Colònia Güell juntament amb Francesc Berenguer, un altre gran col·laborador de Gaudí.

A la fi del SXIX, en abandonar l’Escola d’Arquitectura, va començar les col·laboracions amb Gaudí, que ja era conegut com a arquitecte a escala nacional. Van passar uns anys fins que Rubió comencés a comptar amb projectes propis. La Casa Canals (1899-1900) és el primer edifici que es coneix construït per Rubió, seguit per la Casa Golferichs (1900-1901). A aquests dos primers projectes, els segueixen una gran quantitat de construccions modernistes escampades per Barcelona i altres territoris nacionals. Algunes d’elles s’han convertit en escenaris fotogènics per als interessats en la cultura barcelonina com el pont neogòtic del Carrer del Bisbe o la Casa Pomar.

 

Joan Rubió va ser, a més d’arquitecte, una figura implicada en la política del seu temps. Va ser escollit regidor per la Lliga Regionalista el novembre de 1905. Puig i Cadafalch també es va implicar en aquesta formació durant anys similars, tenint també una activa vida política.

Rubió no sols va participar en política, sinó que també va militar en diverses associacions de caràcter religiós com el Cercle Artístic de Sant Lluc o l’Associació Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, que agrupaven diferents intel·lectuals de l’època d’idees similars. Aquestes associacions estaven relacionades amb el clergue més important de l’època: Josep Torras i Bages, amic personal tant de Rubió com de Gaudí i van tenir una gran importància en la definició del catalanisme conservador que caracteritzava la Lliga Regionalista en aquell moment.

Joan Rubió, en resum, va ser una figura molt activa de la seva època que va voler deixar petjada, col·laborant amb grans artistes i intel·lectuals de la seva època tant en la política com en l’arquitectura.

El coneixies?

Fonts: Solà-Morales Rubió, Ignasi. Joan Rubió i Bellver y la fortuna del gaudinismo. Barcelona: La Gaya Ciencia, 1975. Imprès.


Rep novetats i ofertes exclusives al teu correu.
Tranquil! No t'omplirem la bústia de publicitat. T'enviarem sortejos i contingut exclusiu només una vegada al mes.