Sobre Casa de les Punxes

Puig i Cadafalch

Coneix al polifacètic arquitecte

Amagat enmig del centre de Barcelona, l’enigmàtic i el gran desconegut terrat és un dels espais més impressionants de la Casa de les Punxes. La imponent punxa principal serà ara l’espai dedicat a Josep Puig i Cadafalch, retent-li així, un merescut homenatge al genial arquitecte.

Considerat un dels arquitectes modernistes catalans més influents, és conegut com un personatge polifacètic interessant que va aconseguir una síntesi perfecta entre les seves tres passions: l’arquitectura, la política i l’erudició històrica.

Contempla els seus dissenys únics, caracteritzats perquè són la suma entre una clara voluntat de recuperar elements estructurals i arquitectònics de tradició local amb d’altres procedents de l’arquitectura gòtica centreeuropea. La Casa de les Punxes, la Casa Amatller i la Casa Macaya en són un bon exemple.

Descobreix com el seu ideari catalanista el va portar a implicar-se activament en la vida política ja des de ben jove, fins el punt d’esdevenir president de la Mancomunitat de Catalunya l’any 1917, càrrec que va exercir fins al cop d’Estat del general Primo de Rivera.

Vine a descobrir la figura de Josep Puig i Cadafalch a la Casa de les Punxes!

Vols saber-ne més?

Nascut a Mataró el 1867 i amb una intensa carrera política i social va ser un dels principals arquitectes de finals del segle XIX i principis del XX a Catalunya. Pertanyia a la segona generació d’autors modernistes i va aconseguir una síntesi perfecta entre les seves tres passions: l’arquitectura, la política i l’erudició històrica. Polifacètic, amant i promotor de la cultura catalana, Puig i Cadafalch representarà l’esperit de la Renaixença catalana, impulsat per una burgesia poderosa que protagonitzarà l’edat d’or de l’art i la cultura.

Com arquitecte modernista va destacar pels seus dissenys, en part marcats pel sentiment catalanista que el definia, i que es caracteritzen per combinar elements estructurals i arquitectònics procedents de la tradició catalana amb altres procedents del centre – nord d’Europa. Era contrari als esquemes acadèmics uniformes, com el Pla Cerdà o les diferents ordenances municipals que regularitzaven les façanes, per això Puig i Cadafalch pretén revalorar i recuperar l’arquitectura gòtica. Atret pel Noucentisme, el seu estil es decanta per una recerca de la racionalitat així com per la simplificació de les línies corbes, malgrat això, va donar un paper fonamental a l’ornamentació. Exemple d’això són algunes de les seves moltes obres, d’entre les que podem anomenar les següents: la Casa Garí a Argentona, la casa Coll i Regàs de Mataró, la Casa Amatller al Passeig de Gràcia, La Casa Macaya a Passeig Sant Joan, La Casa Serra a Rambla Catalunya, la Casa Martí -Els Quatre Gats- al Carrer de Montsió, la Casa Baró de Quadras a l’Avinguda Diagonal i, com no, la Casa de les Punxes situada al mateix carrer. Però Puig i Cadafalch també dissenyà edificis de caràcter industrial, en els quals s’imposen el sentit de funcionalitat i disseny, en aquest sentit podem destacar la fàbrica Casarramona i les Caves Codorniu. Desenvoluparà la seva vessant com a arquitecte fins després de la Guerra Civil espanyola, quan la realització d’aquesta activitat li va ser prohibida, quedant-li permesa únicament la restauració d’edificis històrics.

La seva trajectòria política, de tendència catalanista, s’inicia l’any 1901 quan és nomenat regidor de la Lliga Regionalista de l’ajuntament de Barcelona. En aquest càrrec promou la constitució de la Junta Autònoma de Museus, amb la qual col·labora en la formació dels fons museístics de la ciutat. En 1907 serà elegit diputat de les Corts Espanyoles a Madrid i, finalment, serà nomenat president de la Mancomunitat de Catalunya entre 1917 i 1923. Durant la dictadura de Primo de Rivera decideix retirar-se a França on seguirà els seus estudis d’història.

Arquitecte i polític, Puig i Cadafalch va destacar també com a arqueòleg i historiador especialista en art, ja que el seu profund coneixement el va portar a escriure obres molt altament valorades com L’arquitectura romànica a Catalunya (1909-1918), amb la col·laboració amb altres personalitats del moment. Durant l’exili sempre es va vincular a nombroses universitats que posteriorment li van valer el seu reconeixement, va continuar formant-se en l’art romànic i impartint classes magistrals d’arquitectura i història. La seva passió per la història i l’art, així com la seva sensibilitat cap a la conservació i restauració de béns historicoartístics han fet que se’l descrigui en moltes ocasions com arqueòleg. De fet, mitjançant la Junta de Museus de Barcelona impulsarà tot un seguit d’activitats destinades a la conservació del patrimoni històric, com ara la realització d’excavacions de gran transcendència al jaciment d’Empúries, la recopilació i manteniment dels frescos romànics provinents dels Pirineus i altres zones de Catalunya. Puig i Cadafalch va morir el 1956 mentre ocupava el càrrec de president de l’Institut d’Estudis Catalans, després d’una prolífica carrera professional.

Descobreix la llegenda de sant Jordi

La llegenda de sant Jordi

Viu en primera persona la llegenda més important de Catalunya.

Descrobreix la llegenda
Planifica la teva visita
Una visita única

Descobreix una casa plena d'història

Planifica la teva visita