Pere Caselles i Tarrats, la joia modernista de Reus

Pere Caselles i Tarrats va ser un arquitecte modernista molt important per Reus. La majoria d’edificis modernistes de la ciutat són obra seva, tot i que curiosament no tots duen la seva signatura.

Inicis

Pere Caselles i Tarrats va néixer l’1 de novembre de 1864 a Reus. Durant la seva joventut, va estudiar a Barcelona i va obtenir el títol d’arquitecte amb 25 anys, el 1889. A l’any següent, ja era arquitecte municipal de Terol i un any després, de Reus, càrrec que ocupà durant quasi tota la seva vida. Durant aquesta etapa va convertir-se en ajudant de Domènech i Montaner i va descobrir el modernisme arquitectònic de primera mà amb la seva col·laboració en les obres de l’Institut Pere Mata. 

Foto Institut Pere MataControvèrsia d’autoria

La majoria d’edificis modernistes de Reus són atribuïts a Caselles, tot i que no tots són signats per ell. Com a arquitecte municipal, no li estava permès rebre encàrrecs privats, ja que es considerava incompatible. Molts dels seus plànols van ser signats pel seu amic Pau Monguió, arquitecte tarragoní de la seva promoció. Algunes obres de Tortosa de Monguió també van ser signades per Pere Caselles, pel mateix motiu, ja que el primer era l’arquitecte municipal d’aquesta ciutat. Els plànols entregats als propietaris  que es conserven no coincideixen en signatures amb els d’expedients de llicències d’obres, per això és difícil assegurar l’autoria d’alguns dels edificis. 

Foto Casa Munné/Abelló, Estació  Enològica, Casa Sagarra

Final

Pere Caselles i Tarrats va morir assassinat a l’inici de la guerra civil, el 28 de juliol de 1936. El seu arxiu va ser destruït durant l’assalt al seu despatx, el mateix dia que morí per una ferida d’arma de foc. També va ser destruït l’arxiu de Pau Monguió, a causa d’una bomba, per això estudiar la seva relació i l’autoria de les seves obres és una tasca difícil.

Coneixes més exemples d’autors modernistes amb controvèrsies d’autoria? Si t’ha semblat interessant, et recomanem descobrir Francesc Berenguer, l’ombra de Gaudí.