Modernisme a Barcelona

Modernisme català

El millor de Barcelona

Durant la primera meitat del segle XIX, Europa va experimentar una sèrie de canvis de caràcter econòmic, social, polític i cultural que van ser la conseqüència d’un dels fets més rellevants de l’època moderna: la Revolució Industrial. Aquest fenomen va generar un èxode migratori cap a les ciutats, que es van veure obligades a adaptar-se i a prendre mesures per cobrir les necessitats bàsiques dels habitants.

Barcelona no va ser cap excepció i, responent a la gran expansió, durant la segona meitat del segle XIX, va viure una transformació urbanística que la portar a convertir-se en un referent cultural i arquitectònic d’àmbit mundial. La manca d’espai va obligar la ciutat a obrir les muralles i a oferir més superfície, fet que va obrir el camí cap a la Barcelona actual. Aquesta nova zona va rebre el nom d’Eixample i l’artífex d’aquest plantejament revolucionari, basat en una ordenació formada per illes de cases amb un espai lliure al centre, va ser Ildefons Cerdà.

D’aquest fenomen sorgeix una nova classe social, la burgesia, consumidora principal d’art, amb una participació activa en l’àmbit polític i social i amb gran interès a mostrar públicament el seu poder econòmic i social. La millor manera de fer-ho era a través de la construcció de cases o fàbriques grans i boniques, que es dissenyaven seguint les bases estètiques més innovadores del moment. Va ser en aquest moment quan va sorgir un nou moviment artístic que considerava l’art com una sola unitat suprema i que va dominar el panorama europeu del moment: l’art nouveau a França i Bèlgica, el modern style al Regne Unit, el liberty a Itàlia, el jugendstil a Alemanya, el sezessionstil a Àustria i el modernisme a Catalunya.

Vols saber-ne més?

El modernisme català es va desenvolupar en el context d’un nou clima intel·lectual estimulat per la Renaixença, marcat per una etapa de creixement, progrés i desig de recuperació lingüística i cultural. La reforma cultural s’unia a la reforma estètica en el marc d’una Barcelona industrial de gran vitalitat econòmica. L’Exposició Universal de Barcelona del 1888, reflex del desenvolupament econòmic, social, urbanístic i arquitectònic del període, va marcar l’inici de l’apogeu del moviment modernista gràcies a les possibilitats de propagació artística que permetia la gran mostra.

El modernisme es va presentar com un moviment eclèctic, amb un llenguatge artístic en el qual la creativitat espontània era molt més forta que les imposicions normatives de les línies clàssiques. Va destacar-ne per un interès en l’ornamentació a través línies corbes, la asimetria, la multiplicitat floral i vegetal, l’ús de motius zoomòrfics i antropomòrfics, la presència de color i la barreja de formes sinuoses, donant a la creació un sentit de fantasia. El Modernisme suposarà una ampliació del camp artístic en integrar totes les manifestacions artístiques en una mateixa unitat, això serà visible en les arts aplicades, però també en altres camps de la cultura com ara la literatura, el cinema, la música i el teatre.

Donant com a resultat un dels períodes artístics i culturals més brillants, el Modernisme català es defineix com una actitud de renovació a favor de la modernitat. Es reivindica la modernització de les formes a partir de la inspiració en la natura, la consciència de la identitat pròpia catalana i la utilització dels nous materials. Es recuperen els oficis artesanals adaptant-se als nous materials per concebre cada peça com una obra d’art total, adequant la forma a la funció. Els arquitectes modernistes anaven més enllà de la simple projecció dels seus edificis, intervenien també en el disseny dels interiors, els objectes d’ús quotidià, el mobiliari. Les arts decoratives juguen aquí un paper important i amb elles els diferents tallers artesanals que, sent la naturalesa la seva font d’inspiració, integren un únic ideal de bellesa.

Però si el Modernisme adquireix el seu caràcter propi és gràcies a aquells que han desenvolupat les que avui són les grans joies arquitectòniques de Catalunya, d’entre els quals destaquen Josep Puig i Cadafalch, Lluís Domènech i Montaner, Josep Maria Jujol i Gibert o Antoni Gaudí i Cornet. A la resta de manifestacions artístiques destaquen també els pintors Ramon Casas i Santiago Rusiñol; els escultors Enric Clarasó, Josep Llimona i Eusebi Arnau; el vidrier Lluís Rigalt; el forjador Manuel Ballarín i Lancuentra; l’escultor i especialista en decoració d’interiors, Alfons Juyol i Bachs. Aquest són només alguns dels grans artistes i artesans que van reivindicar la tradició, els oficis i la natura per crear un dels moviments més espectaculars de la història de l’art i del pensament.

Descobreix la Casa de les Punxes
La Casa Terradas

Vine a gaudir d'un espai únic en un monument de somni

Descobreix la casa
Galeria d'imatges de la Casa
La Casa de les Punxes

Un edifici singular situat al cor de Barcelona

Galeria d'imatges