La vida domèstica de la burgesia al segle XX a Barcelona

A Barcelona, amb el pas del temps, les cases pairals de la burgesia al segle XX a Ciutat Vella anaven deixant pas a les grans cases modernistes de l’Eixample. En aquestes cases hi trobàvem diferents pisos i generalment no només hi vivia la família propietària, sinó que llogaven habitatges a altres famílies.  Aquest era el cas de cases tan icòniques com la Casa Batlló, la Pedrera, la Casa Amatller o la Casa de les Punxes.

 

La jerarquia dels pisos

Durant la segona meitat del s. XIX i principis del s. XX hi havia una gran diferència de classe social entre aquelles famílies que podien tenir la seva pròpia casa i aquelles que no. Entre aquelles famílies sense possibilitat de ser propietàries, es trobaven algunes amb prou capacitat econòmica per a llogar un dels pisos d’una d’aquestes. 

 

Els primers edificis d’aquesta mena tenien característiques similars. El pla cerdà establia una alçada màxima i aquesta no va impedir trobar solucions per fer més plantes d’alçada de les que en principi podrien construir-se. Per això, a l’Eixample és comú trobar plantes mig soterrades (on avui dia podem trobar diferents negocis) i entresòls a mitjana alçada. Tots els pisos on no vivia la família propietària, es llogaven, per això era important aconseguir-ne com més millor. Quan el comerç va arribar al barri, les plantes baixes van dedicar-se a botigues.

 

Els propietaris sempre vivien al pis principal. Una explicació per aquest fet és la manca d’ascensors a la majoria d’edificis, ja que era un invent molt recent. Els pisos superiors eren els més difícils de llogar, perquè no només tenien la dificultat d’haver de pujar i baixar a peu, sinó que estaven desacreditats socialment. 

El servei i la criança dels fills

Avui dia podríem considerar un privilegi social que els pares puguin disposar de temps per estar amb les seves criatures, ja que implica certa conciliació entre la vida laboral i la familiar. En canvi, al principi del s. XX la distància entre els pares i fills era el símbol més clar d’importància econòmica i social. Com més privilegiats fossin els pares en aquests termes, més servei tenien contractat i més part d’aquest servei es feia càrrec de l’educació dels fills. 

En algunes famílies, era tal la distància que fins als divuit anys no s’asseien a taula amb els pares. En una casa burgesa sempre trobàvem com a mínim una cuinera, una cambrera i una mainadera. A més de la mainadera, també trobem la figura de la dida, aquella mare tan precària que alletava els infants de la família burgesa a més dels seus propis. De vegades, la dida perdia la llet i llavors passava a ser una dida seca. 

mare de la burguesia del segle XX amb el seu fill
Fons Güell. Agrupació Fotogràfica de Catalunya

L’estiueig de moda

Estiuejar fora de la ciutat, no era un comú molt estès durant el s. XIX, només algunes famílies anaven de vacances a prop de Barcelona com Sarrià, Vallvidrera o Bonanova. 

 

Es va començar a popularitzar entre la burgesia al segle XX i amb ell també va fer-se coneguda la petita localitat de Caldes d’Estrac i les seves aigües termals. Era comú veure desfilar la burgesia de Barcelona pel Passeig dels Anglesos, centre de la vida social burgesa del lloc.  Era fàcil accedir a Caldes a través del tren i més tard del cotxe. Avui dia, Caldes d’Estrac, encara és coneguda pels seus balnearis i per ser un dels llocs preferits d’estiueig de l’antiga burgesia.

Durant la segona meitat del s. XIX i principis del s. XX van passar moltes coses a Barcelona  i la seva burgesia. Entre elles, la construcció de l’Eixample de Barcelona, un dels esdeveniments amb més impacte sobre la burgesia de la ciutat comtal, si vols conèixer més coses sobre ell, no et perdis el nostre article sobre l’Eixample de Barcelona, història i curiositats.

Si a més a més, vols conèixer com vivia la burgesia en aquest nou Eixample en construcció, ho pots descobrir en aquest altre article sobre la vida de la burgesia barcelonina a l’Eixample.

Fonts: Permanyer, Ll. (2015) La Barcelona d’ahir: L’esplendor de la burgesia. Barcelona: Angle Editorial.