La vida de la burgesia de Barcelona a l’Eixample

Per a entendre com vivia la burgesia de Barcelona ens situem en la segona meitat del segle XIX. Es va oferir als barcelonins l’oportunitat de deslligar-se de la tradició de la casa familiar a Ciutat Vella i iniciar una nova vida en el modern barri de l’Eixample. Tan nou era el barri que encara no disposava de llum, aigua corrent ni clavegueres quan alguns aventurers van iniciar el seu trasllat. Aquests pioners a habitar l’Eixample van ser coneguts com a “protomàrtirs”.

A principis del s. XX la situació no millora massa per a aquests aventurers burgesos, que viuen encara sense calçades amb les seves magnífiques sabates plenes de pols. En ploure, era tal el fang que dominava la ciutat, que va rebre el mal nom de “Ca Fanga”, fent al·lusió al fang que inundava els carrers. T’imagines com havia de ser passejar amb aquests elegants vestits per tota aquesta brutícia?

burgesia de barcelona caminant per la diagonal
Francesc Blasi i Vallespinosa. Arxiu Fotogràfic Centre excursionista de Catalunya

Els nous habitatges

El nou barri permet repensar les maneres de viure fins al moment. Els habitatges que seguien el model Cerdà eren allargades per a afavorir l’aïllament de sons, donant cada extrem a una façana amb balcons.

En aquests allargats pisos i cases la decoració era la protagonista, concretament la decoració modernista que impregnava els interiors de les estades des del sostre al sòl, passant per parets, mobiliari i tots els elements que els integressin.

Va ser una gran època per als moblistes, decoradors i fins i tot per als arquitectes que es van animar a projectar decoracions interiors per als seus propis projectes.

També van ser molt interessants aquells projectes arquitectònics modernistes que no van complir amb el model Cerdà o que les van complir de manera excepcional, com és el cas de la Casa de les Punxes. El solar irregular en el qual es troba aquest edifici, molt més petit que uns altres de l’Eixample, va fer que l’arquitecte no hagués de dissenyar un gran jardí central, recurs urbanístic típic de la zona, sinó que amb petits patis interiors va tenir bastant per a respectar les directrius del pla Cerdà.

Els nous carrers de moda

La gran coneguda Plaça Catalunya va passar a ser un dels grans punts de trobada a l’inici del s. XX, en unir el bàndol antic i nou de la ciutat de Barcelona.

El Passeig de Gràcia també es va convertir en un cèlebre protagonista de principis de segle, no sols per les grans obres modernistes que podem trobar en ell, sinó per ser el primer carrer de Barcelona en ser asfaltat. Això la va convertir en el carrer ideal per a passejar amb els carruatges de cavalls, sense els espetecs que suposaven les llambordes.

La gran Avinguda Diagonal també va ser un dels carrers més de moda. Directament connectada amb el Passeig de Gràcia i amb una gran extensió de terreny, alberga grans obres modernistes com el Palau Baó de Quadras, la Casa de les Punxes i altres més. Pots descobrir una petita selecció dels nostres preferits en aquest article sobre 5 edificis modernistes de l’Avinguda Diagonal.

L’Eixample de Barcelona i la seva construcció va ser un dels esdeveniments amb més impacte sobre la burgesia de la ciutat comtal. Si vols conèixer més coses sobre ell, no et perdis el nostre article sobre l’Eixample de Barcelona, història i curiositats.

Fonts: Permanyer, Ll. (2015) La Barcelona d’ahir: L’esplendor de la burguesia. Barcelona: Angle Editorial.