Isidre Gili i Pau Salvat, el tándem modernista

Isidre Gili i Moncunill i Pau Salvat i Espasa van ser arquitectes modernistes catalans poc convencionals que van projectar part de la seva obra junts.

Isidre Gili i Moncunill

Una data curiosa d’Isidre Gili i Moncunill és que no tota la seva obra es troba a Catalunya, sinó que també en té a Logronyo.

Les seves obres a Barcelona són de petites dimensions, com la Casa Ernest Castellar (1914-1915), un edifici entre mitgeres, allargat i amb una decoració modernista que inclou esgrafiats, aplics ceràmics i jocs de colors.

La part més prolífica i diversa de la seva obra la trobem a Igualada, on trobem diverses obres seves de caràcter industrial, reformes modernistes com la de “Cal Blai” o cases icòniques com  la coneguda “Ca la Mamita”, també anomenada “Cal Franquesa”(1905-1906). En aquesta ciutat començà a dissenyar projectes amb Pau Salvat i després també en dissenyarien a Lleida. 

Finalment trobem l’obra que va fer a Logronyo, una casa de 4 pisos per a l’exitós comerciant Antoni Garrigosa Borrell, que es va conèixer com “Casa A. Garrigosa” (1902). En aquesta casa intervingueren operaris i materials portats de Catalunya i per construir els miradors va ser necessària la modificació d’una ordenança municipal. D’aquest edifici destaca al decoració ceràmica i els esgrafiats de la façana.

Casa Ernest Castellar / Ca La Mamita / Casa A. Garrigosa

Pau Salvat i Espasa

Pau Salvat no va ser només un gran arquitecte modernista, sinó que també va ser editor, concretament de Salvat Editors, la casa editorial que heretà del seu pare. Aquesta, a partir de 1916, va traslladar la seu a un edifici dissenyat per ell mateix.

Salvat, a més d’arquitecte i editor, també va estar molt involucrat amb la contemporaneïtat política i cultural del moment: va ser president de l’Associació d’Arquitectes de Catalunya, de l’Institut Català de les Arts del Llibre i del Centre de la Propietat Intel·lectual. També va ser regidor de l’Ajuntament de Barcelona una temporada, fins que va haver de retirar-se per motius de salut. 

Salvat va ser arquitecte municipal d’Igualada, on va dissenyar diversos edificis amb Gili i va projectar el cementiri dels pobres (1909) i el Teatre de l’Ateneu Igualadí (1913). Va projectar la Casa Oller a Barcelona, amb influències de Puig i Cadafalch i de l’edifici de l’Editorial Salvat, entre altres.

Teatre Ateneu Igualadí / Casa Oller / Editorial Salvat

La seva obra en comú

Isidre Gili i Pau Salvat van coincidir uns anys a Igualada i, després, a Lleida.

A Igualada, mentres Salvat era arquitecte municipal, van construir els emblemàtics Escorxador d’Igualada (1903-1905), mercat cobert, anomenat popularment “La Pajarera” (1905-1910) i Cal Ratés (1908).

Escorxador / Pajarera / Cal RatésA Lleida també van construir un edifici emblemàtic de la ciutat, el Casino Principal (1913-1920). Aquest edifici es caracteritza pel seu estil historicista i destaquen les columnes de capitells jònics sobre les que descansen els arcs de mig punt.

Coneixies aquests dos arquitectes modernistes? Coneixes més arquitectes modernistes que treballin junts?