Puig i Cadafalch, amb la Casa Terradas crea un castell urbà amb ressonàncies wagnerianes i medievals en un espai únic en tot l’Eixample que es va convertir en símbol d’allò que l’arquitecte volia fer-ne de Catalunya: una nació conscient del seu passat i oberta als progressos i novetats vinguts de l’estranger.

La Casa Terradas o Casa de les Punxes, és una de les obres més monumentals de Puig i Cadafalch. Aquesta és coneguda per ser la més complexa de les seves obres projectades a principis del segle XX, no només per la seva monumentalitat sinó també per la gran elaboració, atenció i propagació de detalls i elements innovadors i singulars. Puig i Cadafalch va voler projectar una casa que es distingís per sobre de totes les altres de l’Eixample i ho va aconseguir.

La Casa de les Punxes és singular ja des del mateix solar. Atípic i de forma hexagonal irregular entre els carrers de Bruc, Rosselló i l’avinguda Diagonal, aquest solar permetia projectar un gran edifici aïllat, fet poc comú al nou Eixample de Barcelona. El repte va ser resolt per l’arquitecte disposant les tres portes d’entrada dels immobles a l’Avinguda Diagonal i emmarcant-les amb dues torres de diferents mides i formes.

És en aquest curiós emplaçament que s’alça el monumental edifici amb reminiscències de l’increïble Castell de Neuschwanstein, que va ser un homenatge de Lluís II a les òperes de Wagner. És un dels castells més fotografiats d’Alemanya i és producte d’una barreja d’estils arquitectònics (majorment neogòtic i neoromànic) que proveeixen una sorprenent estètica al gran edifici. El seu estil s’allunya de tota funcionalitat per a destacar la innovació i l’experiència estètica. Casa de les Punxes beu d’aquestes influències wagnerianes i les fa seves en les seves sis torres.

Castillo de Neuschwanstein
Castell de Neuschwanstein

La de Neuschwanstein no és, però, l’última de les influències que trobem de Puig i Cadafalch a Casa de les Punxes. Segons els estudis de l’historiador de l’art Santiago Alcolea, és molt probable que l’arquitecte fos influenciat en la seva projecció pel castell medieval de Pierrefonds, a França. Aquest castell va ser restaurat per E. E. Viollet-le-Duc a petició de Napoleó III poc abans del naixement de Puig i Cadafalch i convertit en residència. La seva estructura basada en una planta poligonal i torres circulars amb coberta cònica responen a un disseny funcional i defensiu. Aquesta estructura és la que podem trobar a Casa de les Punxes però amb finalitats purament estètiques.

Castell de Pierrefonds

La Casa de les Punxes és un gran bloc unitari que conté tres immobles. A les seves sis façanes, té un basament de pedra que arriba fins a l’alçada de la planta baixa; les parts superiors són de maó vist, amb to rogenc. Les tribunes de les façanes principals marquen els nivells amb requadres de pedra blanca recoberts de decoració vegetal. Aquestes, no segueixen la jerarquia de nivells de l’Eixample però aquesta situació és resolta mitjançant els balcons que s’hi intercalen, que sí que la respecten. Les façanes estan coronades per temes en triangle, dels quals el vèrtex central d’aquests l’ocupa un plafó amb diferents simbologies sobre les propietàries de la Casa, un rellotge de sol i la figura de Sant Jordi amb la polèmica frase: Sant patró de Catalunya, torneu-nos la llibertat. Aquests temes triangulars i la característica forma de les seves torres, són les que donen el conegut sobrenom a la casa.

Podríem concloure que Puig i Cadafalch, amb la Casa Terradas crea un castell urbà amb ressonàncies wagnerianes i medievals en un espai únic en tot l’Eixample que es va convertir en símbol d’allò que l’arquitecte volia fer-ne de Catalunya: una nació conscient del seu passat i oberta als progressos i novetats vinguts de l’estranger.

Font: Alcolea i Gil, Santiago y Manent, Ramon. Puig i Cadafalch. Barcelona: Lunwerg Editores, 2006. Imprès.


Rep novetats i ofertes exclusives al teu correu.
Tranquil! No t'omplirem la bústia de publicitat. T'enviarem sortejos i contingut exclusiu només una vegada al mes.