Sabies que Puig i Cadafalch va tenir una gran personalitat política? No només pel seu conegut catalanisme, sinó també a escala local. El conegut arquitecte modernista va ser una figura activa en la política del seu temps, et descobrim com i per què.

Puig i Cadafalch, ja des de jove, va mostrar-se contrari a les normes de disseny unificador de l’Eixample de Barcelona i ho va mostrar de moltes formes diferents:

  • Una d’elles, i potser la més vistosa, va ser la construcció d’alguns dels seus monumentals edificis, que destaquen amb la uniformitat del seu voltant. Un exemple d’aquesta, podria ser perfectament la monumental Casa de les Punxes.
  • Una altra forma, i no menys important en l’època, van ser els seus articles sobre 1900 en el prolífic periòdic català La Veu de Catalunya, on expressava el seu descontentament amb les mesures aprovades pel govern local.

A causa d’aquest descontentament i a altres motivacions personals, el jove Puig i Cadafalch va decidir passar a formar part activa de la política del seu voltant. Al 1901, arribaria a ser regidor a l’Ajuntament de Barcelona, coincidint amb les seves publicacions en La Veu de Catalunya i amb la construcció de la seva gran obra: la Casa de les Punxes.

Puig i Cadafalch no es va acontentar només amb participar en política municipal, sinó que va anar més enllà. Al 1907, Puig i Cadafalch va començar la seva activitat com a parlamentari a Madrid de Solidaritat Catalana, un moviment unitari format per grups i partits de Catalunya que va existir entre 1906 i 1909.

No obstant aquest petit incís, no va ser fins a 1913 que la vida política de Puig i Cadafalch va prendre un rumb més ampli i transcendental. En aquest any, es va convertir en representant de la formació catalanista Lliga Regionalista i en ferm defensor de la Mancomunitat de Catalunya, encara en formació. La Mancomunitat va ser una institució catalana que va existir entre 1914 i 1925 a la qual les quatre diputacions catalanes van cedir les seves competències. Entre altres assoliments, aquest organisme va aconseguir elaborar el conegut Projecte D’Estatut D’Autonomia De Catalunya (1919). Al 1917, Puig i Cadafalch es va convertir en membre del Consell Permanent de la Diputació. Aquest mateix any, després de la mort de Prat de la Riba, es va convertir en president del Consell de la Mancomunitat fins el 1924. La divisió i el desgast dels partits catalanistes en conflicte amb els interessos del govern espanyol, així com la dissolució de la Mancomunitat per Primo de Rivera el 1925, van marcar el declivi de l’activitat política del gran arquitecte modernista. Aquest, encara que va conservar la seva militància en la Lliga Regionalista, va limitar la seva participació.

Puig i Cadafalch, en resum, es va adonar que només amb la seva tasca com a arquitecte i historiador, no tindria prou per a transformar el seu voltant i per això va prendre part activa en la política del seu temps, transgredint no només la seva faceta d’arquitecte i historiador, sinó complementant aquestes amb les seves aspiracions polítiques.

Font: Alcolea i Gil, Santiago y Manent, Ramon. Puig i Cadafalch. Barcelona: Lunwerg Editores, 2006. Imprès.


Rep novetats i ofertes exclusives al teu correu.
Tranquil! No t'omplirem la bústia de publicitat. T'enviarem sortejos i contingut exclusiu només una vegada al mes.