Manuel Ballarín i l'art de la forja modernista

Manuel Ballarín i Lancuentra és conegut per haver estat un dels millors forjadors del Modernisme Català. El seu talent li va valer gran quantitat de col·laboracions amb l’arquitecte modernista Puig i Cadafalch.

Inicis

Manuel Ballarín va néixer el 23 de setembre de 1863. Amb poc més de vint anys va fundar el seu propi taller de forja i fosa artística: “Casa Ballarín”. Aquest taller, amb el temps aconseguiria convertir-se en un dels més famosos de Barcelona i arribaria a tenir més de 20 treballadors.

Manuel Ballarín va treballar en les principals obres de Puig i Cadafalch com la Casa de les Punxes o la Casa Amatller. La seva relació professional va ser tan estreta que Puig i Cadafalch es va fer soci de Casa Ballarín en 1898, després de col·laborar amb ell en tres de les seves obres.

La seva obra no es redueix a Puig i Cadafalch, sinó que per exemple podem admirar-la en passejar pel Passeig de Gràcia de Barcelona, ja que va col·laborar en la manufactura dels famosos bancs-fanals d'aquest passeig.

Peces seriades: la revolució de la forja

L'any 1900, Ballarín innova en els seus serveis i ofereix un catàleg de peces de forja modernista. Aquest catàleg oferia la possibilitat de combinar aquestes peces de forma personalitzada i la seva fabricació seriada aconseguia baixar en gran manera el seu cost. Aquest és considerat un dels seus gestos més característics, que va contribuir a modernitzar la forja de l'època.

Relació amb Puig i Cadafalch

Puig i Cadafalch no sols va ser el seu soci del taller i l'arquitecte per al qual més col·laboracions va fer, sinó que també va ser el que li va fer una casa per a ell.

Puig i Cadafalch va fer una casa a Manuel Ballarín en 1907, quan aquest i ell ja havien treballat junts en nou projectes junts. Ballarín va acompanyar a Puig i Cadafalch des de la seva primera casa a Barcelona: la Casa Martí. Les seves col·laboracions es van estendre per quinze anys en obres tan emblemàtiques com la Casa Serra, el Palau del Baró de Quadras o la Casa Macaya.

Coneixies a Manuel Ballarín? És un dels nostres artesans preferits, si vols conèixer més artesans de la Casa de les Punxes, aquí podràs trobar-los.

10 artistes modernistes que has de conèixer

Gairebé tothom coneix els grans arquitectes modernistes com Gaudí, Domènech i Montaner o Puig i Cadafalch però no són tants els que coneixen als grans pintors, escultors i altres artistes que van treballar amb ells o en les seves pròpies grans obres. Avui compartim amb vosaltres una selecció de 10 artistes catalans del modernisme català que has de conèixer.

1 Lluís Domènech i Montaner

Domènech i Montaner no sols va ser un conegut arquitecte modernista del seu temps, sinó també el responsable de la formació d'altres grans arquitectes del seu temps com Gaudí i Puig i Cadafalch. És conegut com un dels artistes més famosos i valorats del Modernisme català, i diverses de les seves obres han estat catalogades com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. És autor de construccions com el recinte modernista de Sant Pau, la casa Lleó Morera i el Palau de la Música Catalana.

2 Ramón Casas

Ramón Casas és un dels pintors modernistes més famosos, especialment pels seus coneguts retrats de personatges destacats. Entre els quals van passar pels seus pinzells, podem trobar a Pablo Picasso, Puig i Cadafalch i Santiago Rusiñol. Ramón Casas i Carbó va néixer a Barcelona el 4 de gener de 1866. És conegut com un dels grans pintors del modernisme català per les seves diverses creacions. Des de retrats fins a cartells, postals i fins i tot còmics, tots formen part de la seva obra. A través de la seva obra, podem comprendre millor la vida de principis del segle XX i els seus grans artistes.

3 Josep Llimona i Bruguera

Josep Llimona i Bruguera és un dels escultors més famosos del modernisme català i un cèlebre col·laborador de Gaudí. Josep Llimona és considerat un dels principals representants de l'escultura modernista. Entre les seves prolífiques obres, una de les seves obres més destacades és “Desconsol”, que va obtenir un premi honorífic en l'Exposició Internacional d'Art de Barcelona de 1907. També va col·laborar ​​amb Gaudí a Montserrat per a crear l'escultura “Crist ressucitat”. En 1920 se li va dedicar en homenatge tota la sala de l'Exposició d'Art de Barcelona. Uns anys després, va realitzar l'estàtua de Sant Jordi, considerada una de les seves obres mestres.

casas, bruguera i montaner

4 Antoni Maria Gallissà

Antoni Maria Gallissà va ser un important arquitecte modernista, amic íntim de Josep Puig i Cadafalch i col·laborador habitual de Lluís Domènechi Montaner. Una de les seves obres arquitectòniques més famoses i famoses és la Casa Llopis Bofill de Barcelona.  Quant a Gallissà, malgrat ser arquitecte, cal dir que també va destacar molt en el disseny d'elements decoratius.

5 Josep Maria Jujol

Josep Maria Jujol i Gibert va ser un artista modernista català i col·laborador habitual de Gaudí.

Durant els seus estudis, Jujol va treballar amb l'arquitecte i professor Antoni Maria Gallissà i Soqué (li considerava un gran mestre) per a dissenyar acuradament detalls decoratius. Josep Maria Jujol ni tan sols havia acabat els seus estudis quan va començar a treballar amb Gaudí en llocs com La Pedrera, la Casa Batlló o el Park Güell.

A més de mantenir una estreta relació amb grans arquitectes modernistes com Gallissà o Gaudí, Jujol també va crear un estil molt personal. Es caracteritza per la seva gran atenció als detalls, les seves decoracions religioses i el colorisme de les seves obres.

6 Antoni Gaudí

Pot dir-se una cosa nova del gran arquitecte de la naturalesa? Qui no coneix la seva obra? Podem explicar-te un parell de curiositats que no tothom coneix. Per exemple, Gaudí gairebé mai dissenyava les seves obres en plans, sinó que ho feia sobre maquetes en tres dimensions a tot detall. Així, els col·laboradors podien veure-la com ell l'havia projectat en la seva ment. Un altre detall que us confessem és que la famosa tècnica del “trencadís” que podem veure en la seva obra, va ser inventada per ell mateix i va ser utilitzada per primera vegada en la construcció de la finca Güell.

tallats, puig i cadafalch i gaudí7 Josep Puig i Cadafalch

El jove Puig i Cadafalch va ser un dels deixebles de Domènech i Montaner. Se'l considera un dels últims representants del modernisme català i un dels primers representants de Noucentisme. Les seves obres solen dividir-se en tres períodes: modernistes, idealistes, racionals i memorialistes. Durant el seu període modernista, va crear obres famoses com la Casa Amatller, la Casa Martí o una de les seves obres més conegudes: la Casa Terradas o Casa de les Punxes.

8 Pere Caselles

Pere Caselles i Tarrats va ser un arquitecte modernista molt important per a Reus. Quan era jove va ser ajudant de Domènech i Montaner i va descobrir el modernisme arquitectònic directament en la col·laboració amb l'Institut Pere Mata. La majoria dels edificis modernistes de Reus s'atribueixen a Caselles, encara que no tots van ser signats per ell. Com a arquitecte municipal, no se li permetia acceptar encàrrecs privats perquè es considerava incompatible. Molts dels seus plans van ser signats pel seu amic també arquitecte Pau Monguió.

9 i 10 Isidre Gili i Pau Salvat

Aquests no són un, sinó dos arquitectes modernistes que van projectar gran part de la seva obra de manera conjunta.

Una dada curiosa d'Isidre Gili i Moncunill és que no tota la seva obra es troba a Catalunya, sinó que també té a Logronyo. Les seves obres a Barcelona són de petites dimensions. La major part de la seva obra la trobem a Igualada. En aquesta ciutat va començar a dissenyar projectes amb Pau Salvat i després també dissenyarien a Lleida.

Pau Salvat no va anar només un gran arquitecte modernista, sinó que també va ser editor, concretament de Salvat Editors, la casa editorial que va heretar del seu pare.

Salvat va ser arquitecte municipal d'Igualada, on va dissenyar diversos edificis amb Gili.

Isidre Gili i Pau Salvat van coincidir uns anys a Igualada i, després, a Lleida i van projectar emblemàtics edificis en totes dues ciutats.

Què t'ha semblat? Coneixies a tots aquests artistes modernistes? Si segueixes amb curiositat i vols conèixer més coses, fes clic sobre el seu nom per a descobrir els nostres articles sobre ells.

10 curiositats sobre Puig i Cadafalch

  1. Durant els seus anys d'estudi a l'Escola Superior d'Arquitectura destaca sobre tots els alumnes. Manté una estreta relació amb el llavors professor encarregat de les assignatures de Materials i aplicació de les ciències en l'Arquitectura, Lluís Domènech i Montaner.
  2. A més de l'amistat amb el qual pot considerar-se el seu principal mestre, Puig i Cadafalch també manté una estreta relació amb el llavors director del centre Elies Rogent. D'aquest es creu que va rebre la seva admiració per l'arquitectura medieval.  Aquest interés per l'arquitectura medieval és el responsable de les influències medievals de la Casa de les Punxes!
  3. Durant els primers anys de professió, pateix d'una aparent falta d'oportunitats. Estableix al costat de Josep Miracle, antic company d'estudis, una acadèmia preparatòria per a estudiants que volguessin ingressar a les escoles especials d'Enginyeria i Arquitectura. En ella Puig i Cadafalch imparteix classes de dibuix. Al cap d’un any abandonarà la docència a causa del seu nomenament com a arquitecte municipal de Mataró.
  4. Dels projectes que va dur a terme a la seva ciutat natal el més destacat és la millora de la xarxa de clavegueres mitjançant el disseny d'una nova. Tenia l'objectiu de millorar les pèssimes condicions de salubritat de la ciutat.
  5. L'acompliment d'aquest projecte va ser una de les raons que van portar a Puig i Cadafalch a deixar el càrrec d'arquitecte municipal el dia 13 d'abril de 1896 . Li va resultar impossible de compaginar amb les seves activitats professionals que es multiplicaven. Entre elles hi havia l'elaboració de nous projectes ja no sols a Mataró sinó també a la ciutat de Barcelona.
  6. El seu primer gran projecte en la capital catalana va ser la Casa Martí. En ella posteriorment s'establiria en els seus baixos un dels locals més influents, importants i famosos de la ciutat, “Els Quatre Gats”.
  7. Quan va esclatar la Guerra Civil, Josep Puig i Cadafalch va prendre la decisió d'exiliar-se a França per a fugir de les guerres internes que es donaven en el bàndol republicà a Catalunya. En comptes de signar el document d'adhesió al bàndol nacional, va decidir quedar-se a França. Mentrestant va acceptar alguns encàrrecs del govern Francés, com la restauració del monestir romànic de Sant Miquel de Cuixà.
  8. Després del primer exili, va seguir lligat a les activitats culturals i va participar en algunes manifestacions culturals que es duien a terme en espais molt reduïts pràcticament en clandestinitat. La seva participació en algunes d'aquestes activitats el va portar a exiliar-se per segona vegada en 1942. Ja que va ser advertit que s'estava plantejant una ordre de detenció en contra seva.
  9. L'última publicació que es coneix d'ell és una modesta col·laboració en l'edició del llibre “ArtCatalà”, en el capítol sobre escultura romànica monumental. El llibre va ser publicat l'any 1957, any de la seva mort, el dia 23 de Desembre.
  10. Puig i Cadafalch va deixar retrats seus representats en algunes de les seves obres, com podem veure en el seu rostre amagat entre la decoració de la Casa de les Punxes o a ell mateix en bicicleta al Palau Macaya.

Vitralls modernistes, entre la ruptura i la tradició

Els artistes modernistes van recuperar l'antiga tècnica dels vitralls decoratius i la introduïren en les seves obres arquitectòniques. Això va suposar una revolució en el seu ús, fabricació i temàtiques tradicionals.

Temàtiques

El pas del vitrall decoratiu de l'àmbit religiós al civil va comportar una modernització de les temàtiques existents i la creació d'altres noves destinades a la decoració d'espais on fins llavors no era usual trobar-los com a salons, despatxos, comerços.

Amb els edificis modernistes apareixen nous motius decoratius, entre els quals predominen les produccions de temàtiques floral i vegetal. Durant el Modernisme, el vitrall es va popularitzar i va arribar a tots els espais quotidians, incorporant-se en el mobiliari com a element decoratiu i anant més enllà de les representacions de caràcter religiós.

vitralls modernistes amb florsIndustrialització

Mentre que la fabricació del vitrall continua sent un treball artesanal i l'empremta de la industrialització és molt escassa, no passa el mateix amb els sistemes d'elaboració de la matèria primera: el vidre. La mecanització de la producció de la planxa de vidre comporta:

  • Una àmplia varietat de vidres impresos usant nous models amb un gran nombre de textures i tonalitats.
  • Sorgeixen les peces modelades de vidre fetes en sèrie a partir d'una matriu. Són vidres de petites dimensions que podien tenir colors i formes diferents (circular, quadrada, romboide, etc.) i que es fabricaven industrialment. En els vitralls modernistes s'acostuma a emprar combinacions amb altres tipus de vidre.

Recerques

Paral·lelament al procés d'industrialització, amb les seves recerques els vidriers modernistes resolen els problemes de cocció que presentaven els vitralls d'èpoques anteriors i milloren les antigues tècniques de la policromia sobre vidre.

De les recerques que es porten a terme en aquests moments cal ressaltar tres aportacions tècniques: el vidre cloisonné, el vidre Tiffany i la tricomía.

  • Vidre cloisonné: Es fabrica a partir de petites boles de vidre que emplenen els buits creats per filaments de coure. Tot queda encolat entre dues làmines de vidre.
  • Vidre Tiffany: Sorgeix en 1900 i no es tenyeix. En la realització dels dibuixos s'utilitzen òxids i es couen les peces.
  • Vidre Tricomia: Es tracta d'una superposició de vidres composts per dues o més làmines de diferents colors o colors primaris. El resultat és una composició que pesa molt, la qual cosa va provocar que s'anés fent servir cada vegada menys.
  • Vidre mosaic: Es caracteritza per una mínima intervenció pictòrica en el vidre. El vidre és el protagonista i els jocs de llums i de colors s'obtenen mitjançant la combinació de vidres de diferents tipologies i tonalitats.

vitralls modernistes amb florsD'altra banda, el plom, que fins llavors solament es considerava un element bàsic per al sosteniment de les plaques de vidre, passarà a ser l'element principal del disseny.

A diferència dels vidriers d'èpoques anteriors, molts artistes modernistes rebran una formació acadèmica a l'Escola de la Llotja de Barcelona. Aquesta educació farà que l'especialista disposi de més formació que la tradicional medieval artesana, desenvolupada dins d'una estructura gremial.

Coneixies totes aquestes dades sobre els vitralls modernistes? Si t'interessa l'artesania modernista, no pots perdre't aquests 5 forjadors modernistes que hauries de conèixer.

Casa de les Punxes

10 curiositats sobre la Casa de les Punxes

  1. El 4 d’abril de 1903, Àngela Brutau, viuda de Bartomeu Terradas, va comprar en nom de les seves tres filles, Àngela, Josefa i Rosa, el terreny que el senyor Rafael Bartes i Llagostera tenia en el límit de la Villa de Gràcia. Aquest terreny on més tard s’ubicaria la Casa de les Punxes és molt singular. Era triangular i més petit que la majoria dels de l’Eixample.
  2. Tot i que el bloc constructiu sembla una sola casa, està format per tres edificis de pisos que pertanyen cada un a una de les tres germanes. El de la cantonada d’Avinguda Diagonal amb Carrer del Rosselló pertanyia a l’Àngela (453m2). El de la cantonada entre l’avinguda i el Carrer Bruc a la Rosa (462m2). El central i més gran a la Josefa (509m2). 
  3. Puig i Cadafalch va aconseguir complir amb les directives del Pla Cerdà sense haver de dissenyar un gran jardí central per a la casa com a la majoria de blocs de pisos de l’Eixample. Amb petits patis interiors va poder garantir la ventilació i higiene necessàries.

    Casa de les Punxes
    Casa de les Punxes
  4. Tot i que la façana principal de la casa és la que trobem a la intersecció del Carrer Rosselló i l’Avinguda Diagonal, les entrades als tres edificis es troben a l’Avinguda Diagonal.
  5. La Casa de les Punxes s’inspira en diferents edificis per la seva construcció. Un d’ells és el Castell medieval de Pierrefonds, restaurat per E. E. Viollet-le-Duc a petició de Napoleó III poc abans del naixement de Puig i Cadafalch. L’altre el Castell de Neuschwanstein, un homenatge de Lluís II a les òperes de Wagner. Si vols saber més coses sobre aquests edificis, et recomanem visitar: Influències de Puig i Cadafalch a la Casa de les Punxes.

    Castillo de Neuschwanstein
    Castillo de Neuschwanstein
  6. Castillo de Pierrefonds

    Cadascun dels tres edificis de la Casa de les Punxes compta amb una planta baixa i quatre plantes amb dos pisos cadascuna. Les plantes baixes estaven destinades a locals comercials i els tres pisos de les plantes superiors a lloguers. Era a les plantes principals on vivien les propietàries de la casa.

  7. En la decoració de la façana es pot observar la representació del pas del temps si ens fixem en l’evolució dels detalls naturals de dalt a baix de la casa. Casa de les Punxes
  8. Àngela Brutau va sol·licitar instal·lar uns fanals de gas a l’entrada de la Casa de les Punxes el 1905. L’Ajuntament de Barcelona ho va denegar perquè ja havia urbanitzat l’Avinguda Diagonal amb llumenat elèctric.
  9. El maig de 1906, Àngela Brutau va demanar permís a l’Ajuntament per a instal·lar un “electro motor i ascensor” als tres edificis de la Casa de les Punxes, instal·lant així uns dels primers ascensors de Barcelona encara operatius.
  10. Finalment, a la Casa de les Punxes van viure l’Àngela i la Rosa amb la seva mare a la planta principal de l’Avinguda Diagonal 420 i la Josefa amb el seu marit al principal del 418. Cap membre de la família va arribar a viure al número 416 del bloc.

Pere Caselles i Tarrats, la joia modernista de Reus

Pere Caselles i Tarrats va ser un arquitecte modernista molt important per Reus. La majoria d’edificis modernistes de la ciutat són obra seva, tot i que curiosament no tots duen la seva signatura.

Inicis

Pere Caselles i Tarrats va néixer l’1 de novembre de 1864 a Reus. Durant la seva joventut, va estudiar a Barcelona i va obtenir el títol d’arquitecte amb 25 anys, el 1889. A l’any següent, ja era arquitecte municipal de Terol i un any després, de Reus, càrrec que ocupà durant quasi tota la seva vida. Durant aquesta etapa va convertir-se en ajudant de Domènech i Montaner i va descobrir el modernisme arquitectònic de primera mà amb la seva col·laboració en les obres de l’Institut Pere Mata. 

Foto Institut Pere MataControvèrsia d’autoria

La majoria d’edificis modernistes de Reus són atribuïts a Caselles, tot i que no tots són signats per ell. Com a arquitecte municipal, no li estava permès rebre encàrrecs privats, ja que es considerava incompatible. Molts dels seus plànols van ser signats pel seu amic Pau Monguió, arquitecte tarragoní de la seva promoció. Algunes obres de Tortosa de Monguió també van ser signades per Pere Caselles, pel mateix motiu, ja que el primer era l’arquitecte municipal d’aquesta ciutat. Els plànols entregats als propietaris  que es conserven no coincideixen en signatures amb els d’expedients de llicències d’obres, per això és difícil assegurar l'autoria d’alguns dels edificis. 

Foto Casa Munné/Abelló, Estació  Enològica, Casa Sagarra

Final

Pere Caselles i Tarrats va morir assassinat a l’inici de la guerra civil, el 28 de juliol de 1936. El seu arxiu va ser destruït durant l’assalt al seu despatx, el mateix dia que morí per una ferida d’arma de foc. També va ser destruït l’arxiu de Pau Monguió, a causa d’una bomba, per això estudiar la seva relació i l’autoria de les seves obres és una tasca difícil.

Coneixes més exemples d’autors modernistes amb controvèrsies d’autoria? Si t’ha semblat interessant, et recomanem descobrir Francesc Berenguer, l’ombra de Gaudí.

Isidre Gili i Pau Salvat, el tándem modernista

Isidre Gili i Moncunill i Pau Salvat i Espasa van ser arquitectes modernistes catalans poc convencionals que van projectar part de la seva obra junts.

Isidre Gili i Moncunill

Una data curiosa d’Isidre Gili i Moncunill és que no tota la seva obra es troba a Catalunya, sinó que també en té a Logronyo.

Les seves obres a Barcelona són de petites dimensions, com la Casa Ernest Castellar (1914-1915), un edifici entre mitgeres, allargat i amb una decoració modernista que inclou esgrafiats, aplics ceràmics i jocs de colors.

La part més prolífica i diversa de la seva obra la trobem a Igualada, on trobem diverses obres seves de caràcter industrial, reformes modernistes com la de “Cal Blai” o cases icòniques com  la coneguda “Ca la Mamita”, també anomenada “Cal Franquesa”(1905-1906). En aquesta ciutat començà a dissenyar projectes amb Pau Salvat i després també en dissenyarien a Lleida. 

Finalment trobem l’obra que va fer a Logronyo, una casa de 4 pisos per a l'exitós comerciant Antoni Garrigosa Borrell, que es va conèixer com “Casa A. Garrigosa” (1902). En aquesta casa intervingueren operaris i materials portats de Catalunya i per construir els miradors va ser necessària la modificació d’una ordenança municipal. D’aquest edifici destaca al decoració ceràmica i els esgrafiats de la façana.

Casa Ernest Castellar / Ca La Mamita / Casa A. Garrigosa

Pau Salvat i Espasa

Pau Salvat no va ser només un gran arquitecte modernista, sinó que també va ser editor, concretament de Salvat Editors, la casa editorial que heretà del seu pare. Aquesta, a partir de 1916, va traslladar la seu a un edifici dissenyat per ell mateix.

Salvat, a més d’arquitecte i editor, també va estar molt involucrat amb la contemporaneïtat política i cultural del moment: va ser president de l’Associació d’Arquitectes de Catalunya, de l’Institut Català de les Arts del Llibre i del Centre de la Propietat Intel·lectual. També va ser regidor de l’Ajuntament de Barcelona una temporada, fins que va haver de retirar-se per motius de salut. 

Salvat va ser arquitecte municipal d’Igualada, on va dissenyar diversos edificis amb Gili i va projectar el cementiri dels pobres (1909) i el Teatre de l’Ateneu Igualadí (1913). Va projectar la Casa Oller a Barcelona, amb influències de Puig i Cadafalch i de l’edifici de l’Editorial Salvat, entre altres.

Teatre Ateneu Igualadí / Casa Oller / Editorial Salvat

La seva obra en comú

Isidre Gili i Pau Salvat van coincidir uns anys a Igualada i, després, a Lleida.

A Igualada, mentres Salvat era arquitecte municipal, van construir els emblemàtics Escorxador d’Igualada (1903-1905), mercat cobert, anomenat popularment “La Pajarera” (1905-1910) i Cal Ratés (1908).

Escorxador / Pajarera / Cal RatésA Lleida també van construir un edifici emblemàtic de la ciutat, el Casino Principal (1913-1920). Aquest edifici es caracteritza pel seu estil historicista i destaquen les columnes de capitells jònics sobre les que descansen els arcs de mig punt.

Coneixies aquests dos arquitectes modernistes? Coneixes més arquitectes modernistes que treballin junts?

Les tres etapes de l’obra de Puig i Cadafalch

Puig i Cadafalch és generalment conegut com un dels grans arquitectes modernistes. El que no tanta gent coneix són les altres etapes de la seva època. El Modernisme només va ser l’inici de l'obra de Puig i Cadafalch, avui et descobrim la trajectòria sencera:

Segons Alexandre Cirici i Pellicer, l’obra de Puig i Cadafalch és fàcilment divisible en tres etapes: la rosa, la blanca i la groga. Aquestes tres etapes no només estan relacionades amb les modes i gustos del moment, sinó també amb els arquitectes als quals admirava i havia estudiat al llarg de la seva vida.

Època rosa

La primera és l’època rosa o l’etapa Modernista, la més coneguda. Aquesta és l’etapa en la qual projecta els seus coneguts i grans edificis modernistes com la Casa Amatller, la Casa Macaya o la Casa de les Punxes. Durant aquests anys, Puig i Cadafalch tindrà influències nòrdiques i treballarà per a grans famílies burgeses, projectant grans cases per elles.

Casa Macaya, Casa Amatller, Casa de les PunxesÈpoca blanca

L’època blanca correspon a l’etapa d’Idealisme racionalista. Durant aquesta, Puig i Cadafalch projectarà les seves obres segons els nous gustos de la burgesia: ordre i practicitat. En aquests anys projectarà obres com la desapareguda Casa Trinxet, la Casa Muntades o la Casa Pere Company.Casa Trinxet, Casa Muntades y Casa Pere Company

Època groga

La tercera etapa és la Monumentalista, caracteritzada pel color groguenc de les façanes, el monumentalisme dels edificis i la barreja d’estils de les seves obres. En aquesta etapa trobem edificis que parteixen de l’arquitectura romana i que es barregen amb estils típics andalusos o valencians, resultant en un preciosisme molt especial.  Durant aquesta època Puig i Cadafalch projecta obres tan singulars com la Casa Pich i Pon, inspirada en l’obra de Louis Henry Sullivan, un arquitecte estatunidenc que admirava.

Casa Pich y Pon

Ceràmica hidràulica, el paviment modernista

T’has fixat mai en els terres dels edificis modernistes? La seva decoració és tan detallada que semblen catifes! La majoria d’aquests terres estan fets de ceràmica hidràulica, un tipus de paviment artesanal molt comú durant l’època modernista.

Relació amb el Modernisme

Fins a mitjans del segle XIX, els paviments nobles estaven fets principalment amb marbre. Però en l'Exposició Universal de París de 1867 es va presentar un nou tipus de rajola que bandejaria en gran manera els materials antics: una rajola que es feia sense cocció, només amb premses. Naixia així el paviment hidràulic. A Barcelona, la gran expansió d'aquest material coincideix amb el Modernisme. Per això, grans arquitectes del moment com Lluís Domènech i Montaner o Josep Puig i Cadafalch van incorporar-lo als seus edificis.

Composició

La rajola hidràulica es fabricava peça a peça de forma artesanal. Tenia tres capes:

  • La capa fina, a base d'una mescla de pols de marbre blanc, ciment blanc, sorra i pigments.És la superfície visible. Aquesta tenia un gruix d’uns 5mm aproximadament. Els colors dels dissenys es creaven afegint a la mescla els pigments de colors i afegint una mica de mescla a cada segment del motlle perquè fessin el dibuix desitjat. 
  • La brasatge, d'un gruix similar, estava formada només amb ciment gris pòrtland i sorra, que absorbeix l'excés d'aigua de la capa fina.
  •  El gros era la base de la rajola, feta amb ciment gris i sorra, d'un gruix d'uns 12 mm, i és la capa que s'adheria al sòl. La seva superfície porosa feia que s’adherís fàcilment en el moment de col·locar la rajola.

Característiques

Tot el motlle amb les tres capes es posava en una premsa hidràulica, que la consolidava a pressió. Una vegada realitzada l'operació, començava un procés d'enduriment, que requeria la humitat necessària per a enfortir el ciment. El nom d'hidràulica li ve per estar submergida en aigua durant 24 hores i conservada després amb humitat.

Les mides dels mosaics hidràulics eren diverses, n’hi havia de 10 x 10 cm, de 20 x 20 cm, de 40 x 40 cm i encara més. Els seus dissenys tenien molt sovint motius florals i vegetals inspirats en els models clàssics. Als terres de la Casa de les Punxes se’n poden trobar algunes dissenyades i decorades per Enric Monserdà i altres artistes modernistes i una petita exposició permanent sobre el paviment hidràulic. A més a més, pots comprar una rèplica d’una rajola de diferents edificis modernistes a la nostra botiga.

Coneixies el paviment hidràulic? Sabies com es manufacturava? Si vols saber més coses sobre la ceràmica de la Casa de les Punxes, visita aquesta entrada sobre els secrets de la ceràmica de la Casa de les Punxes.

10 curiositats sobre Gaudí

Segur que coneixes les obres de l'arquitecte català modernista més famós del món: La Pedrera, Casa Batlló, la Sagrada Família… La seva vida és, sovint, molt menys coneguda. Per això hem fet aquesta recopilació de 10 curiositats sobre Gaudí, perquè el coneguis una mica més:

Infància

  1. Encara avui dia on va néixer Gaudí és un misteri. Unes biografies indiquen que va néixer a Reus, mentre que unes altres indiquen que ho va fer a Riudoms.
  2. Va ser un nen molt malaltís, que va passar llargs períodes de repòs en el Mas de la Calderera, una casa rural familiar a Riudoms on podria haver nascut i observat la naturalesa que després faria servir en la seva obra.
  3. El director de la seva escola de primària, Francesc Berenguer, va ser el pare d'un dels seus grans col·laboradors: Francesc Berenguer i Mestres

Estudis

  1. En mudar-se a Barcelona, va treballar mentre estudiava per a poder pagar-se els estudis d'arquitectura, en els quals no va destacar com a bon estudiant, sinó que va ser més aviat irregular.
  2. En acabar-los, el director de l'Escola d'Arquitectura, Elies Rogent, va declarar sobre ell: “No sé si hem donat el títol a un boig o a un geni, el temps ho dirà”.
  3. Dos anys abans d'acabar els estudis van morir el seu germà i la seva mare. Un any després d'acabar-los va morir la seva germana, deixant una neboda amb greus problemes de salut a càrrec d'ell i el seu pare.

Treball i obra

  1. La seva relació amb Eusebi Güell, no sols va ser de mecenatge, sinó també d'una de les seves més profundes amistats.
  2. Gairebé mai dissenyava les seves obres en plans, sinó que ho feia sobre maquetes en tres dimensions a tot detall. Així, els col·laboradors podien veure-les com ell les havia projectat en la seva ment.
  3. La seva famosa tècnica del “trencadís”, va ser inventada per ell mateix i va ser utilitzada per primera vegada en la construcció de la finca Güell.
  4. Va morir atropellat per un tramvia i ningú li va reconèixer pel seu descurat aspecte, fins que es va trobar amb el capellà de la Sagrada Família a l'hospital.

Què t'han semblat? Coneixies aquestes curiositats sobre Gaudí?