Sobre Casa de les Punxes

Arquitectura modernista

Endinsa't en la seva història

Declarada Monument Històric d’Interès Nacional al 1976 i construïda per l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch, a petició de la família Terrades, la Casa de les Punxes és actualment un dels edificis més emblemàtics de Barcelona i es troba ubicada al mig de la ruta modernista.

La Casa de les Punxes és un dels monuments més representatius del Modernisme català i és el resultat d’una època caracteritzada pel progrés econòmic de la burgesia, el fort desenvolupament de les tradicions artesanals i per una àmplia industrialització.

L’actual projecte ofereix un recorregut a través de la història de la Casa i la família promotora (Terrades), sent la burgesia del s. XX el principal eix vertebrador d’aquesta època. I és que les famílies burgeses catalanesde principis del segle XX responen a un entramat sociohistòric que guarda una estreta relació amb el llenguatge artístic desenvolupat pel modernisme.

Vols saber-ne més?

La Casa de les Punxes, també coneguda com a Casa Terradas, va ser erigida al 1905 i dissenyada per l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch. La seva construcció va ser comissionada per Àngela Brutau, vídua de Bartolomeu Terradas i Mont -reconegut empresari tèxtil i agrícola- i destinada a les seves tres filles: Àngela, Rosa i Josefa. És llavors quan Josep Puig i Cadafalch es troba amb l’encàrrec de dissenyar una casa per a cadascuna de les tres germanes. L’arquitecte realitza un interessant projecte d’inspiració medieval, on aconsegueix unificar a la perfecció els tres edificis, que aparentment semblen una sola casa, un sol bloc constructiu. Els edificis havien de construir-se en un solar triangular, el que impedia a l’arquitecte respectar els dissenys del Pla Cerdà. El seu disseny s’inspira llavors en el moviment arquitectònic del nord d’Europa, construint un bloc amb 6 cantonades, coincidint amb les interseccions dels tres carrers que l’envolten.

La façana principal serà la de la cantonada amb l’Avinguda Diagonal i per emfatitzar la seva categoria, l’arquitecte situarà dues torres circulars de mesura i forma diferents i de major grandària que les situades a la resta de vèrtexs. Seguint la tendència neogòtica i amb una funció de mirador aconseguirà trencar amb la simetria de l’edifici. Els tres immobles es dividien en una planta baixa, destinada a local comercial; una planta principal, destinada a cadascuna de les propietàries; quatre plantes destinats a lloguer i una gran terrassa on es situaven les dependències del servei. La planta baixa es construeix en pedra amb arcs i columnes decorades amb motius florals i abstractes, mentre que en els pisos superiors s’opta per la utilització de maó vermell, combinat amb àrees de pedra com les tribunes o balcons.

L’ornamentació dels artesans modernistes a la Casa Terradas

El moviment Modernista proposava la síntesi de totes les arts i la seva integració a la vida quotidiana, es tractava de trobar un estil modern i útil on el camp artístic s’ampliava i s’eleven les antigues arts menors a la categoria d’art. Si fem un recorregut pels detalls decoratius de la casa de les Punxes, podrem observar la grandiositat dels seus treballs, i és que Puig i Cadafalch sempre comptava amb la col·laboració de destacats artesans, que treballaven elements com ara el ferro o el vidre i que es servien de la utilització de les noves tècniques i materials, conseqüència dels avenços de l’època.

A la façana no falten cap tipus de representacions, ja siguin escultòriques, treballs de forja, vidre o ceràmica en els quals podem trobar una lectura simbòlica -religiosa o mitològica- com el panell ceràmic de la figura de sant Jordi, que corona la façana de carrer Rosselló i que conté la següent inscripció “Sant patró de Catalunya torneu-nos la llibertat”. Situat en un punt estratègic del mateix, es pot veure un retrat de l’arquitecte. Motius florals, figures masculines, algunes amb banyes o fesomies més particulars. També elements marins i vegetals com el peix volador -símbol de poder, la magrana -símbol de reialesa i cristianisme- o el drac, part de la iconografia artística medieval i símbol del mal contra el qual lluiten els herois. Els elements decoratius fan també al·lusió a la propietat de les cases, a la part alta de la façana, a cada un dels blocs compten amb un panell ceràmic amb imatges que remeten a les germanes Terradas: en el panell d’Àngela Terradas hi ha una representació d’un àngel amb les sigles ATB i la següent inscripció: “Aquesta obra fou acabada l’any MCMV”. Al panell de la casa central, de Josefa Terradas hi ha un rellotge solar amb la inscripció “Numquam et crastina fallet hora” – “mai no seràs fallit per l’hora incerta de l’endemà” amb al·lusions gràfiques a Sant Josep. Finalment a la casa de Rosa Terradas, hi ha tres panells: un representa una dona envoltada de roses i els altres dos, gerros de roses amb l’anagrama RTB.

La rajoles ceràmiques són presents a diversos espais de la casa i, juntament amb el paviment hidràulic, són dos dels elements més recurrents de l’arquitectura modernista, amb gran valor artístic i funcional.

Descobreix la llegenda de sant Jordi

La llegenda de sant Jordi

Viu en primera persona la llegenda més important de Catalunya.

Descrobreix la llegenda
Descobreix la Casa de les Punxes
La Casa Terradas

Vine a gaudir d'un espai únic en un monument de somni

Descobreix la casa